La Lourdes i l’Albert, amb camisa blanca amb el pin d’un colom i un ram de flors blanques en una bossa de paper, tornen a baixar la Rambla a peu. Cinc anys enrere, van salvar la vida de miracle. La furgoneta va passar a un metre d’ella, que no la va veure venir. Ell va poder córrer i refugiar-se. Després, van ajudar en tot el que van poder fins que van ser desallotjats i atesos en un hotel. Han passat cinc anys, no sense ajuda psicològica en el cas de la Lourdes. I a base de tornar a la Rambla –treballen a prop de plaça Catalunya– avui poden fer el recorregut mortal de l’atemptat. Un recorregut d’uns 600 metres que a peu requereix sis minuts però que aquell dia la furgoneta va traçar en pocs segons, a tota velocitat, fent ziga-zagues. La Lourdes i l’Albert han vingut a l’homenatge d’institucions i entitats en el Pla de l’Os de la Rambla, on al costat del mural de Miró hi ha el memorial a les víctimes, que porta per lema: «Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau».
Les víctimes i els seus familiars, que hi han tornat, com la Lourdes i l’Albert. Hi han tornat des de Bèlgica, des d’Alemanya, des d’Austràlia: els pares del Julian, un nen de set anys que aquell dia era amb la seva mare a la Rambla. El van donar per desaparegut fins que es va incloure en la llista de víctimes i ferits. Aquest és un dels innombrables casos d’esquinç emocional. Alguns, com Javier Martínez, pare d’un nen de tres anys que també va morir en l’atemptat, no s’ha vist amb forces per presentar-se a la cita d’avui. Sí que hi era era, com sempre, Robert Manrique, de l’AUAVAT (l’organització que coordina l’atenció a les víctimes), sempre amb papers a la mà i disposat a abraçar i a denunciar, a parts iguals. Ada Colau, l’alcaldessa, ha saludat emocionada les víctimes.
Borràs recolza el boicot
Minuts abans de l’acte, diverses desenes de persones han aixecat cartells blancs amb les frases «exigim la veritat» i «reclamem explicacions», i cridant «volem saber la veritat». Tot això trencant el moment de recolliment de l’acte i mentre la mare d’un dels menors assassinats, asseguda al centre del passeig, aguantava una foto emmarcada amb el seu fill i un clavell blanc, i s’ha posat a plorar. El boicot no ha respectat ni el minut de silenci ni l’ofrena floral de les víctimes i els representants institucionals, de les forces de seguretat, entre d’altres. «Vosaltres, feixistes, sou els terroristes», han cridat després de l’acte. En aquell moment, la destituïda presidenta del Parlament, Laura Borràs s’ha acostat a saludar els boicotejadors, que l’han rebut amb crits de «presidenta».
Espriu i Txarango
La ciutat ha rendit homenatge a tots els afectats amb poesia, música i un minut de silenci, un dia lleugerament tapat en què la ciutat sembla contenir l’alè. Poesia a càrrec de Fàtima Saheb i música del cor Vozes, dirigida per Arnau Collado i amb el guitarrista Riccardo Ooms. Ahmed ha llegit el poema ‘Memòria’ d’Espriu («escolto sempre el teu etern silenci a la muntanya. Altres temps, altres hores fan el record difícil»). El cor ha interpretat ‘Agafant l’horitzó’, de Txarango («Res per nosaltres; per a totes, tot. A la por i al racisme, calar-hi foc. Qui treballa la terra se la mereix. El poble mana, el govern obeeix» ) i una cançó tradicional irlandesa. «El temps no podrà esborrar mai la memòria dels que ja no hi són», ha proclamat Fàtima.
L’abandonament dels herois del 17-A
Després del minut de silenci, dos nens, de l’edat dels dos que van ser assassinats aquell dia, han sigut els primers en realitzar l’ofrena floral. Després d’ells, tots els representants d’institucions, entitats i víctimes.
A segona fila rere les víctimes s’han situat com en anys anteriors els representants institucionals. Entre ells, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau juntament amb el consistori municipal al complet, el president Pere Aragonès, els ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez, i membres del Parlament, encapçalats per la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp. Laura Borràs, presidenta de la Cambra destituïda, ha ocupat la tercera fila. També hi ha anat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, entre d’altres.
Al voltant de l’acte d’aquest matí, que ha durat uns quinze minuts, la presència de furgonetes dels Mossos i d’agents de la Guàrdia Urbana. També ells contenint l’emoció. «Vaig tenir l’oportunitat i satisfacció de fer tot el que vaig poder», explica circumspecte un agent de la urbana que va ser a la Rambla aquell dia. I calla.
