Què suposa la derogació del delicte de sedició?

El text registrat inicia ara la seva tramitació i se sotmetrà al criteri del ple els pròxims mesos. El govern espanyol en tindrà prou amb el suport dels seus socis parlamentaris per aprovar-lo per majoria absoluta.

La reforma que ara comença el tràmit parlamentari estableix la supressió del capítol I del títol XXII del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castigaven el delicte de sedició.

Actualment, l'article 544 del Codi Penal i els següents tipifica aquest delicte com el que cometen els que "sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

Desordres agreujats

La reforma també modifica l'article 557 per establir dues categories de desordres públics. D'una banda, castiga amb entre sis mesos i tres anys els que actuant en públic i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin "actes de violència o intimidació" sobre les persones o coses, o "obstaculitzant" les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis.

A més, situa com a delictes públics agreujats, amb una pena d'entre tres i cinc anys, els qui cometin els fets anteriors "amb una multitud" que tingui un nombre, organització i propòsit idonis per "afectar greument l'ordre públic". Afegeix que en cas que els autors estiguin constituïts com a "autoritat", la pena d'inhabilitació "serà absoluta per un temps de sis a vuit anys".

De fet, la reforma suposa una rebaixa de la pena del delicte de desordres públics agreujats, que passa de tenir una condemna màxima de sis anys a una de cinc.

Actualment, l'article 557 sobre desordres públics diu que qui alteri la pau pública amb actes de violència "seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó". La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s'incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o "quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa". També quan l'autor dels fets utilitzi "la seva condició d'autoritat, agent de l'autoritat o funcionari públic", o quan dugui el rostre tapat.

Tramitació

El govern espanyol s'ha estalviat els informes preceptius d'organismes com el CGPJ o el Consell d'Estat registrant la proposta de reforma a través dels grups parlamentaris del PSOE i de Podem. Un cop registrat al Congrés, ara s'obre un tràmit d'esmenes –on els grups poden provar d'introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.

Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.

Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s'aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.

També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.