L’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU Michelle Bachelet ha sortit al pas de la polèmica generada pel viatge a la Xina i al·lega que no s’ha desplaçat fins al país asiàtic a fi de fer cap investigació en relació amb possibles abusos dels drets humans. Tampoc ha validat que no n’hi hagués, s’ha limitat a afirmar que avaluar l’esmentada qüestió no era l’objectiu del viatge i ha instat les autoritats a evitar mesures «arbitràries i indiscriminades» a Xinjiang, una regió on Pequín està acusat d’abusos generalitzats.
El viatge de Bachelet, previst des de fa temps, l’ha portat a la regió de l’extrem occidental, on els Estats Units acusen la Xina d’haver detingut més d’un milió d’uigurs i altres minories musulmanes, així com d’esterilitzacions forçades. Washington qualifica les accions de la Xina a Xinjiang de «genocidi» i «crims contra la humanitat», acusacions que Pequín nega amb vehemència, ja que afirma que les seves mesures de seguretat són una resposta necessària a l’extremisme. Bachelet ha insistit aquest dissabte que la seva visita «no és una investigació».
La gira de la funcionària de l’ONU ha sigut objecte de crítiques per part de grups de drets humans i d’uigurs a l’estranger. Després d’una reunió per vídeo que Bachelet va mantenir amb el president Xi Jinping, els mitjans de premsa estatals van suggerir que recolzava la visió xinesa sobre els drets humans. Però la seva oficina va aclarir posteriorment que els comentaris no contenien un suport directe a l’historial xinès sobre drets humans.
Accés sense supervisió
Bachelet ha considerat que la visita era una oportunitat per parlar amb «franquesa» amb les autoritats xineses, així com amb grups de la societat civil i acadèmics. «Aquesta visita no ha sigut una investigació», ha dit als periodistes, i ha insistit que va tenir accés «sense supervisió» a les fonts amb què l’ONU s’havia previst reunir a Xinjiang: el cap provincial del Partit Comunista i els caps de seguretat.
La Xina afirma que es va veure obligada a portar a terme operacions «antiterroristes» a Xinjiang, però els grups de drets humans denuncien detencions de comunitats senceres, principalment uigurs, moltes de les quals no es van poder comunicar amb les seves famílies a l’exterior durant alguns anys. «Som conscients del nombre de persones que busquen notícies sobre el destí dels seus éssers estimats. Aquest i altres temes van ser plantejats a les autoritats», ha afirmat Bachelet, i ha refusat afegir detalls atesa la sensibilitat del tema.
Es tracta del primer viatge a la Xina de la màxima autoritat de l’ONU en matèria de drets humans en 17 anys, i es produeix després d’àrdues negociacions sobre les condicions de la visita. Bachelet ha instat la Xina a evitar «mesures arbitràries indiscriminades» en la repressió a Xinjiang, però també ha dit que reconeix el dany causat per «actes violents d’extremisme». L’Alta Comissionada ha visitat les ciutats de Xinjiang, Urumqi i Kashgar, però no s’han publicat fotos ni més detalls.
Bachelet ha detallat que ha visitat una presó a Kashgar, on va veure els presos i un tribunal d’apel·lació intern, i va descriure’n l’accés com a «bastant obert, bastant transparent». El govern de Xinjiang li havia assegurat que una xarxa de «centres de formació professional» –que segons els grups de drets són camps de reeducació forçada– «va ser desmantellada», ha dit, i ha afegit que havia visitat un antic centre de reeducació.
