Feia anys que les converses sobre la prohibició de les armes nuclears estaven adormides en les primeres esferes de la vida política. La necessitat de posar-hi límits no semblava urgent en un panorama en el qual es preveien poques ocasions en què es podien utilitzar. La invasió russa d’Ucraïna i les amenaces nuclears de Vladímir Putin han tornat a posar sobre la taula la petició que una gran part de la societat civil fa anys que fa als seus governs.
L’ONG catalana FundiPau (Fundació per la Pau) és una d’aquestes organitzacions civils que fa anys que lluita per convèncer el Govern espanyol que s’uneixi al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPNW, per les sigles en anglès). Aquest dimarts, a Viena, tindrà lloc una cimera a la qual assistiran un centenar de països i que es convertirà en la primera trobada intergovernamental sobre armes nuclears des de l’inici de la guerra a Ucraïna i que tindrà lloc tot just una setmana abans que la cimera de l’OTAN a Madrid.
Aquest diumenge, en les reunions prèvies a la cimera que han tingut lloc a Viena també, Fundipau va acusar l’OTAN de descoratjar els seus membres a participar en el TPNW, i de fer una contribució «molt nefasta» a l’ordre de seguretat internacional. «Recolzar (el tractat) és una opció molt assenyada, molt majoritària, i, per tant, que un organisme com l’OTAN s’hi oposi, és realment preocupant», declara el director de l’organització, Jordi Armadans. De moment, 86 països han firmat el tractat i 62 l’han ratificat, però entre aquests no hi figura cap dels països posseïdors d’aquest tipus d’armament ni tampoc els països membres de l’OTAN.
Cada vegada més armes
Davant la postura de l’OTAN de mantenir les armes atòmiques en la seva estratègia de seguretat, Armadans afirma que l’única solució és eliminar les gairebé 13.000 armes nuclears que hi ha al món, i és que les últimes dades del SIPRI alerten que al món hi ha 12.705 armes nuclears, que els països tenidors inverteixen en la seva modernització i que tot fa preveure que en els pròxims anys els arsenals nuclears creixeran per primera vegada des de la guerra freda.
Espanya ha decidit no participar en la conferència de Viena. Ni tan sols com a oient. És una mostra de l’oposició frontal que ha exercit contra el TPNW des que va entrar en vigor l’any passat i que va alineada amb la posició de l’aliança atlàntica. «Ser present en la reunió no seria una incongruència, però la postura poc valenta de governs com el d’Espanya, és que aquest tractat boicoteja el compromís del Tractat de No-proliferació Nuclear (TNP) de 1968», assegura Armadans. «Realment un tractat no anul·la l’altre. De fet el TPNW és l’evolució natural del TNP, ja que un defensa la no-proliferació de les armes nuclears i l’altre, que en defensa la prohibició, seria la conseqüència del seu èxit», raona.
Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna
De fet, països com Espanya ho tenen relativament més fàcil que d’altres perquè no allotgen armes nuclears, i no haurien de desmantellar cap infraestructura, que és un dels principals inconvenients que hi ha per a altres països com els Estats Units, Rússia o la Xina. La guerra d’Ucraïna ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’evitar l’ús de l’armament nuclear en un marc en el qual aquestes armes eren considerades un tema del passat, de la guerra freda.
«Lamentablement, la guerra d’Ucraïna, més enllà del mateix drama per si mateix, ha tingut un fort impacte en les polítiques de defensa de molts països. Les polítiques de remilitarització i armament estan rebent fons, i les potències nuclears estan invertint en la modernització de les seves armes», assegura Armadans. Tot i així, «la guerra també ha fet que es prengui consciència del perill que continuen suposant», afegeix.
Les perspectives de FundiPau acullen la possibilitat d’anar sumant països al tractat. «A les Nacions Unides, 122 països hi van votar a favor, però només 62 l’han ratificat. Creiem que en els pròxims anys s’hi aniran adherint països», argumenta Armadans, que assegura que en aquesta primera conferència a Viena hi haurà països com Noruega, Alemanya o Bèlgica presents en els debats i això dona peu a l’esperança d’una adhesió futura.
