Després de quatre intents fallits, l’equip a càrrec de la missió de la NASA Artemis I, que té per objectiu preparar el camí per a l’exploració lunar, ha aconseguit el llançament del coet, que estava previst per a aquest dimecres 16 de novembre a les 01.04 de la matinada (07.04 del matí a Espanya) des del Centre Espacial Kennedy de cap Canaveral (Florida), tot i que s’ha retardat uns 40 minuts. Les operacions de càrrega de combustible al potent coet Sistema de Llançament Espacial (SLS) de la missió lunar Artemis I han començat aquest dimarts, hores abans de l’enlairament.

L’objectiu d’aquesta missió no tripulada és posar a prova les capacitats del coet SLS i de la nau Orió abans d’un viatge tripulat previst, en principi, per al 2024. El coet SLS, amb una altura superior a un edifici de 30 plantes (322 peus o 98 metres), ha costat a la NASA uns 4.000 milions de dòlars. La prova de vol Artemis I de la NASA desplegarà dos satèl·lits per avançar en la recerca de recursos lunars i un vehicle de detecció d’aigua. La NASA ha hagut de retardar quatre vegades la partida de la missió, dues per raons tècniques i dues més per causes meteorològiques.

El programa Artemis de la NASA té com a principal objectiu tornar els humans a la Lluna per primera vegada en mig segle i la missió Artemis I, que s’espera que sigui la primera de moltes, establirà les bases, provant el coet i la nau espacial i tots els seus subsistemes per garantir que siguin prou segurs perquè els astronautes volin a la lluna i tornin.

El llançament d’aquest programa espacial, impulsat per les grans agències del món, ha sigut definit com l’enlairament d’una nova era de l’exploració espacial. «La ‘generació Artemis’ és la generació que vol tornar a trepitjar la Lluna en benefici de tota la humanitat: per impulsar nous descobriments científics, per explorar el potencial econòmic i per inspirar els futurs exploradors espacials», explica l’administrador general de la NASA, Bill Nelson. «Aquest programa és una cosa molt gran. Serà la primera vegada que Europa arribi a la Lluna», afegeix Josef Aschbacher, director general de l’Agència Espacial Europea (ESA).