El maig de l'any vinent, Albert Miralda tancarà la seva trajectòria política al capdavant de l'Ajuntament guardiolenc, on ha passat mitja vida. Després d'haver estat regidor durant 8 anys i de fer un parèntesi, el 2007 va accedir a l'alcaldia al capdavant de la llista independent Gent pel Canvi. El 2015, ja sota les les sigles de CiU, ara PDeCAT, va obtenir una àmplia majoria amb 7 dels 11 regidors del consistori. Apassionat del món municipal, als 50 anys creu que arriba el moment de passar el relleu, satisfet de la tasca que ha dut a terme.

Diu que no se'n va no per esgotament, sinó per «convicció democràtica».

Sí, soc un apassionat de la vida municipal i m'agrada molt la política, tot i que estic desanimat en alguns aspectes. Però, a banda d'això, m'ho passo molt bé. Tens moltes empipades i molts disgustos, però també tens moltes alegries, i poder treballar pel poble que t'ha vist néixer... hi ha una part de devoció.

Té la sensació que marxa en el seu millor moment a l'Ajuntament?

Em costa molt marxar. Perquè hem passat tota una fase d'aprenentatge i ara som un actiu. Sabem com funciona la casa i els procediments i tenim capacitat de resposta ràpida; quan entres vas una mica perdut. Jo ja m'hi quedaria tota la vida, però t'adones que els ajuntaments petits són bastant piramidals i agafen una mica la nostra personalitat, i a vegades penses que fas de tap perquè orientes el poble d'una manera i, per això, és interessant que hi hagi regeneració. És bo que siguem capaços d'aportar el nostre gra, però definir estratègicament el poble ho hem de fer entre tots i per conduir-lo penso que està bé que el xofer de tant en tant canviï, també perquè no ens adormim.

Quan un és alcalde ho és les 24 hores del dia.

Sí. Fa poc em van preguntar si a la nova feina que faré un cop deixi l'alcaldia hi dedicaré més hores o menys i si guanyaré més o menys diners. I jo vaig respondre que guanyaré més diners i hi dedicaré menys hores. Ara la dedicació és completa perquè vas a fer el cafè i et demanen coses i les has d'atendre, i les entitats fan coses i et volen veure allà. Durant quatre anys som representants del poble i la gent et vol veure i et vol tocar, tot i que és bastant respectuosa. Amb els anys he notat que la gent s'ha tornat molt exigent, però no s'ha perdut el punt de respecte. Està bé que hi hagi la proximitat.

Vostè va accedir a l'alcaldia el 2007 amb la candidatura Gent pel Canvi en un moment de crispació política i social. Com va viure aquell primer mandat?

Reconec que en aquell moment vam pecar de novells i d'inexperts. Quan ens presentem tots diem: «Aixecarem les catifes i ho traurem tot». Si trobes una cosa grossa, que és un delicte, evidentment que s'ha de denunciar, però a vegades hi ha accions que no són les que tu faries però segons com les vulguis utilitzar se t'acaben girant en contra o acaben molestant a la gent. Hi ha moments que has de prendre l'acció de prudència; no vol dir que hagis de tapar res a ningú.

Es va arribar a una situació pràticament d'ingovernabilitat amb un ple totalment fragmentat.

Sí, hi va haver un moment en què érem quatre al govern i set a l'oposició. Tot va venir perquè hi va haver una petita agressió, una cosa que no tocava perquè si ets regidor has de fer un esforç per donar exemple, i vam quedar en minoria en una situació molt fraccionada i de debilitat. Ens vam plantejar plegar, però van passar dues coses: la primera, que teníem el suport del regidor d'ERC, i la segona, que el 15 de novembre és Sant Albert i hi va haver una colla de veïns que van organitzar un sopar amb 300 o 400 persones en una nau de Salelles com a mostra de suport pel que estava passant. Jo crec que allò va ser un punt d'inflexió a partir del qual nosaltres vam remuntar. Estem en minoria dos anys fins a les eleccions, l'oposició afluixa, entén que hi ha alguna cosa que tampoc estaven fent bé i ens permet acabar el mandat, renovar i seguir endavant. A partir d'aquell moment crec que hem anat creixent, madurant, millorant i agafant la destresa necessària per fer que tot funcionés correctament, i jo em sento satisfet de tot el que hem aconseguit.

A banda del conflicte polític, un altre hàndicap que ha trobat ha estat la crisi econòmica.

Sí. Fent números amb el PUOSC, una dotació important per als ajuntaments, estem entre la forquilla dels 600.000 i un milió d'euros que no hem rebut. I, durant vuit anys, tenir o no tenir aquests diners... Amb això, crec que la majoria d'ajuntaments hem aconseguit endreçar moltes coses. Perquè, aquí, quan entres se't suposa que tens la capacitat i el coneixement de la majoria de lleis, però moltes les desconeixes o canvien i has d'estar fent un procés de formació. Perquè tu tens l'obligació de complir amb la llei i ets el responsable final de tot. El fàcil és dir que sí, però aquí aprens a dir que no i la crisi ens ha ensenyat a dir que no a moltes coses.

Aprens a racionalitzar.

Sí, a més nosaltres tenim una cosa afegida. Per exemple, amb la xarxa d'aigua tenim 200 quilòmetres de canonades amb 1.600 usuaris, mentre que Manresa en té 400 amb 75.000 habitants. Això amb aigua, amb escombraries, amb enllumenat, etc. Tots els serveis els tenim sobredimensionats, i això fa que encara costi més racionalitzar.

Què és el millor que s'emporta d'aquests anys a la política municipal?

Suposo que poder fer coses per al poble, en general. Veure que pots ajudar gent crec que és una de les millors coses que et pots endur, perquè ho fas sense esperar res a canvi. No fem les coses perquè ens ho agraeixen, sinó perquè creiem que ho hem de fer i és un benefici per al municipi. Quan veus que la gent està contenta pel que estàs fent crec que és la millor satisfacció. Però amb la pregunta m'ha vingut al cap una desgràcia, l'incendi del 2015. Aleshores, dins la desgràcia, ens vam endur una satisfacció molt gran, que va ser la gestió que en vam fer com Ajuntament. Penso que és d'aquells moments en què ens vam sentir orgullosos de tot el bagatge que portàvem a l'esquena.

I el pitjor?

Equivocar-nos ens hem equivocat en moltes coses. No m'ha agradat gens l'obsessió, que no he acabat d'entendre, amb la finca del meu germà. Potser és de les coses més desagraïdes. Veure que que la política no es l'acció, sinó la persona o el mal que et poden fer. És la part menys agradable.

Assegura que marxa amb una sensació agredolça per no haver pogut culminar algunes propostes. Quines són?

El projecte per arreglar el nucli antic, que no arribarem a fer-lo i portem molts anys barallant-nos per endreçar-lo. No hem aconseguit tenir institut i tenim els nens de 12 anys que marxen cap a Manresa; però no tenim suficient pes demogràfic per poder aconseguir-ho. També ens falta un espai per a la biblioteca més adequat i amb més capacitat. Són coses que tenim dibuixades, però ens farien falta 4 o 8 anys més perquè necessitem els recursos.

Creu que marxarà amb un Sant Salvador millor del que va trobar?

Jo crec que sí, però això és com quan estàs al costat dels fills i no els veus a créixer, i quan bé algú de fora et diu «com han crescut». Hauríem de tenir la foto de fa 12 anys i la d'ara, però crec que sí. Soc molt crític i penso que encara tenim moltes deficiències amb l'estat dels carrers i les voreres d'algun sector, coses que són d'imatge, i crec que hi hem de posar esforços perquè això millora la qualitat de vida i ajuda a tenir més sentiment de pertinença.

Què farà quan deixi l'alcaldia?

Encara m'estic plantejant què faré el maig. No ho sé. Hi ha diferents coses que estan ballan. Crec que no seré capaç de fer una sola cosa. Tinc clar que no aniré a escalfar una cadira perquè no ho he sabut fer mai, em moriria, i necessito activitat. I la sortida ja la veurem.

Ja tenen clar qui el rellevarà?

Encara s'ha de referendar, però en principi sí que hi ha una persona que s'està postulant.

S'ha plantejat continuar vinculat en la política?

Políticament estic una mica en hores baixes. En realitat no sóc gaire home de partit en aquests moments. Fa un parell d'anys, quan vam retirar-nos del Consell Comarcal, vaig fer un pas cap al costat. No em desagradaria, i t'enganyaria si digués que no en vull saber res més, però no és la prioritat en aquests moments perquè és com si necessités una descompressió, necessito oxigenar-me i ja es veurà.

Com ha viscut la situació del país els darrers mesos?

Soc una persona de pocs símbols. De sentiments molt profunds però de poc simbolisme, tot i que estic a l'AMI. Crec que ens falta maduresa. Som un poble molt capacitat i sols ens podria anar molt bé, però als dirigents polítics, en aquest sentit, ens falta maduresa. A vegades val la pena posar els peus a terra per veure si vas bé i qui t'acompanya. L'altre dia, a les portes de Lledoners, la gent cridava «unitat», i jo no sé si ERC i el PDeCAT ho escolten. La gent demana unitat i els dirigents, al costat dels votants, són molt poca gent i ho han de tenir en compte. No és moment d'interessos de partit.