La passió per la qualitat i la singularitat de productes agroalimentaris, ecològics i de proximitat, és el comú denominador dels projectes de vida que aquest dilluns van descobrir una vintena llarga de cuiners de l'associació ecogastronòmica Slow Food Catalunya Km0, amb productes i productors del Bages, Berguedà i Solsonès.

La jornada va començar a les Vinyas d'Empremta de Navàs, amb un recorregut panoràmic per 6 hectàrees de vinya esglaonada en petites feixes, entre 400 i 500 metres d'altitud, amb varietats autòctones que transmeten l'expressió viva d'un paisatge que es vol preservar i on s'hi troben vestigis de patrimoni vitivinícola del s.V al s. XVII.

El tast de vins naturals es va fer al celler navassenc amb Rabassa (macabeu i picapoll), Sucamulla (bartrol, sumoll,mandó, garrut i garsenc), Corsai (sumoll), acompanyat d'embotits DPages (Solsona), formatges de Cuirols de la Nou de Berguedà i melmelades de Noir et Blanc Truffes de Prats de Lluçanès.

Al restaurant Cal Fuster de Serrateix, el cuiner Marcel Cardona, membre d'Slow Food, va fer un menú degustació de set plats: falafel de pèsol negre amb salsa de iogurt del Serradet de les Barneres; tria de tomàquets de Tomàting de Cabrianes i formatge curat de cabra de Cal Músic del Mujal; terrina de conill de cal Palà amb bolets; forment roig del Lluçanès de l'Escairador i porc a banda de DPagés , xai de cal Pauiet i llengua de vedella del Salt del Colom, ambdós de l'Espunyola. Els vins seleccionats van ser el blanc de La Diferenta (macabeu 85%, garnatxa, picapoll i sumoll 15%); Nituix de Joan Rubió i Joan Cases de la Bauma de les Deveses de Sant Julià de Cerdanyola (txarel·lo); i un sumoll 100x100 de La Diferenta. Pa de Montmajor i oli de corbella de Migjorn de Castelladral.

La cirereta del pastís van ser uns postres de tocinet de cel amb trompetes de la mort del xef Marcel Cardona i textures de poma de Biolord.

L'alcalde de Navàs, Jaume Casals, va explicar als restauradors el projecte Navàs Sobirania Alimentària que segueix la lògica de l'slow food: potenciar el sector primari i reconvertir-lo cap en entorns agroecològics.

Cuiners i productors van tenir l'oportunitat de fer un canvi d'impressions i aprofundir en els detalls que fan originals i singulars els seus productes.