El fong que ha danyat una massa de pins a Sant Feliu i Oristà és dels més «benèvols»

Experts de la Universitat de Lleida, encapçalats per Jonàs Oliva, van fer anàlisis de les seqüències d'ADN i han determinat que el fong que ha afectat aquesta àrea de pins és l'anomenat Diplodia pinea, que «és el que nosaltres esperàvem com a benevolent», diu Ribera, ja que es considera que, malgrat que ja hi ha arbres morts, també n'hi ha una bona part que es podran salvar encara que estiguin afectats. No es tracta d'un fong forà, sinó que ja és conegut a Catalunya.

Tal com ja va explicar Regió7 (vegeu edicions del 4 i el 13 d'agost), fa un parell de mesos es va detectar que el color verd d'aquesta àrea de pins de prop de 600 hectàrees es començava a apagar, fins al punt que algunes fulles s'havien tenyit de color de terra. Els veïns de la zona van alertar d'aquests símptomes l'Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès, que, juntament amb la Diputació de Barcelona, va obrir una investigació per poder identificar les causes i determinar quina era la intervenció que calia fer. Segons Ramon Riera, les anàlisis que s'han portat a terme pels experts de la Universitat de Lleida han confirmat el que ja s'apuntava des d'un bon principi, que és que el desencadenant d'aquesta situació van ser dues pedregades que van tenir lloc sobre aquesta zona el 28 de juny i el 16 de juliol, que van danyar bona part d'aquests arbres i els van deixar molt debilitats, el que va facilitar l'aparició del fong.

Riera ha explicat que les afectacions ara mateix són menys perceptibles visualment perquè als que ja han quedat morts els ha caigut la fulla «i és menys visible l'extensió marronosa, però l'afectació es manté».

El tècnic de la Diputació ha concretat que el que es farà és començar a talar els pins que ja han mort i els més greument afectats i que es determini serà difícil que sobrevisquin, tot i que «fins que no ens hi posem del tot sobre el terreny no en podrem determinar la proporció». Riera ha subratllat que la decisió de tallar una bona part dels exemplars es pren bàsicament per dos motius. D'una banda, perquè els arbres ja morts, «si esperem molt temps a treure'ls, perdran valor, i el propietari no n'obtindrà res o molt poc». De l'altra, perquè aquests arbres morts «són un focus de dispersió d'espores del fong. Si ho deixem tot tal com està i no en tallem cap dels afectats, la primavera vinent tindrem una quantitat molt gran d'espores. Optem pel que anomenem una tallada sanitària, que vol dir eliminar els arbres morts i els més greument afectats que creiem que tindrien un futur compromès».

El que no es preveu, en canvi, és aplicar cap tractament sobre la massa forestal que es preservi. «Els tractaments a bosc estan molt limitats perquè poden afectar la dinàmica natural i no són gaire aconsellables», ha explicat Riera, que ha afegit que en aquest cas «ni ens ho hem plantejat, més enllà d'aquests tractaments silvícoles que passen per les tallades sanitàries. Els pins que deixarem i que en menor mesura estan afectats pel fong creiem que, si tenim un hivern prou fred (que ajudaria a matar el fong), i una primavera equilibrada, es recuperaran de manera natural». Alhora ha reconegut que «si es donen unes condicions desfavorables, podria ser que alguns d'aquests arbres també acabin morint i els haguem de tallar en el futur. Ens caldrà anar fent un seguiment».

Riera ha precisat que amb les tallades «l'únic que mirem de fer és accelerar una mica els processos naturals. Intentem ajudar el bosc a anar cap allà on creiem que els porta la seva pròpia naturalesa. Esponjant el bosc, el que farem és reduir la competència entre arbres, de manera que els que estan millor disposin de més recursos per mantenir-se».