El dia 1 de novembre del 2017, quan el procés ja era clar que anava de mal borràs i hi començava a haver líders empresonats, Anna Ortega va buscar la flauta travessera que feia anys que havia deixat de tocar, la va treure del calaix, la va muntar, va buscar la partitura d' El cant dels ocells i va anar a la porta de l'ajuntament de Sant Fruitós a les 9 de la nit. Va anunciar que ho faria cada dia fins que els presos fossin fora. Va ser el primer dia de molts, de moment, 365. No es pensava que calgués tocar tot un any. Però ara, «per tossuderia» i «per justícia», continuarem.

Va començar i de seguida va trobar qui la seguia?

El dia 2 ja van tocar a Manresa i es va estendre per Igualada, Vilafranca, Collbató, Artés, Girona, Santpedor, Santa Maria d'Oló... El dia 6 o 7 ho vam obrir a xarxes socials i es va anar escampant. Fins i tot a Palma de Mallorca, que ho fan cada dissabte.

Cada grup de Música per la Llibertat actua segons el seu col·lectiu, però hi ha una peça en comú: 'El cant dels ocells'. Per què aquesta peça?

La vaig triar molt conscient del que representa. És una cançó de pau, i és una cançó que no és independentista. Tothom s'hi pot sentir representat. Pots sortir a tocar El cant del ocells per la llibertat dels presos encara que siguis del bloc del 155. Al principi, a Sant Fruitós venien gent que eren del bloc més unionista i no estaven d'acord amb l'empresonament. Després a cada lloc agafa el seu perfil. Tot és bo.

I aquesta és l'única premissa per ser de Música per la Llibertat?

Sí. Després cadascú ho fa segons les seves possibilitats. A Sallent, per exemple, ho fan cada mes. No hi ha cap més coordinació sinó que es toqui El cant dels ocells. Hi ha llocs que no tenen músics, i només canten.

S'hauria imaginat mai que aquella iniciativa impulsiva d'un dia de Tots Sants a la tarda podria acabar amb trobades amb més de 5.000 persones a la presó de Lledoners?

Lledoners ens ha sorprès per la quantitat de gent que ha vingut. Però, en canvi, des que hi ha Lledoners tampoc no hi ha molts més pobles que s'hagin sumat a fer actes a casa seva.

Però a Lledoners...

Lledoners és una bestiesa. Hi ha dies que hi ha 4.000 o 5.000 persones. És impressionant. El darrer cap de setmana, que plovia, érem una vintena llarga de músics i unes 700 persones aguantant sota la pluja. Jo trobo que és molt.

S'ha sorprès de trobar tants músics amb un compromís a favor de la llibertat dels presos?

Gairebé valoro més la gent que ve a Lledoners sense ser músic. Els músics fem una trobada i ens ho passem bé. Hi ha gent que ha fallat poquíssim a Lledoners.

I per què li sembla que té tant èxit aquest trobada de cada diumenge al voltant de la presó?

Jo crec que una mica és una teràpia col·lectiva. Jo vaig començar en un acte impulsiu, però pensant que tocaria per la pau, per continuar amb un moviment pacífic. Però la gent ve, jo crec que pensa que estem en un moment molt injust, amb tota aquesta gent a la presó, i estar junts els ajuda. L'altre dia vam anar al Vendrell amb un autocar que va organitzar l'Ajuntament per portar els músics de Música per la Llibertat al Museu Pau Casals, i entre el públic hi havia gent que plorava escoltant El cant dels ocells. Em sembla que després dels fets de l'octubre el país va patir un estrès posttraumàtic que encara no l'hem analitzat prou bé (riu). Van ser un dies que dormíem menys i ploràvem més. Jo crec que vam patir molt tots.

I els presos què hi diuen?

Jo no hi he parlat. M'he escrit particularment amb algun, més al principi que ara, però no n'hem parlat. Ara hem rebut inputs que ens fan saber que estan molt i molt agraïts. Vam coincidir en un acte a Girona amb Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, i ens va dir que ells estaven superagraïts, que ho sentien i que els acompanyàvem molt. Els aixeca els ànims perquè hi som.

I les preses?

A nosaltres ens és difícil. Al Catllà hi ha un noi que hi va, però a nosaltres se'n escapa.

La família l'ha acompanyat, ha estat clau?

Sí que m'acompanya, i fins i tot un dels fills s'ha animat a tocar la gui-tarra, però jo ho hauria fet igualment. De fet, no ho vaig comentar ni a la meva parella. Vaig sortir amb la flauta i em vaig posar a tocar.