L'episodi de pesta que Monistrol de Montserrat va viure el segle XVI podria haver caigut en l'oblit amb el pas dels anys. Però la implicació de gairebé dos-cents veïns a recrear el vestuari, els espais o les escenes de l'època de l'epidèmia manté viva la història. La quotidianitat de cinc segles enrere reapareix al poble, al llarg d'aquest cap de setmana, amb la setena edició de la Festa dels Romeus. Enguany la proposta focalitza les escenes al nucli antic de Monistrol i amplia els horaris de les representacions però manté la renovació teatral de l'any passat.

Els carrers estrets i les places del nucli antic de Monistrol esdevenen el principal escenari d'aquesta edició «amb l'objectiu d'acostar les diferents escenes i donar més caliu a la zona», explica el director artístic de la Festa dels Romeus, Pepo Flores. L'antiga masia de Can Cavallé, el safareig públic i l'església de Sant Pere són alguns dels espais que adopten l'atmosfera del segle XVI. Una de les ajudants de la direcció artística, Berta Peñalver, apunta que enguany les escenes es representen més vegades i de forma simultània entre elles «per tal d'incrementar el moviment a la zona».

Flores afegeix que la recuperació de l'escena del Carro dels Empestats, que recorre la vila recollint les víctimes de la pesta, és una de les novetats. «Com també els recorreguts que protagonitzen les remeieres o els pelegrins», destaca Flores. Remarca que la festa «no seria possible sense la implicació de gairebé dos-cents veïns del poble i persones foranes que fan d'actors principals o bé de figurants».

«Des de l'inici vam voler participar i reviure un dels episodis més tristos del poble», explica la veïna Pilar Piqué. Ella interpreta el paper d'un dels pelegrins que van arribar al poble, el segle XVI, i se'ls va acusar d'encomanar la pesta. «Em passo el cap de setmana actuant al carrer, demanant almoina i explicant la història als més petits», comenta Piqué. A la plaça de l'Església s'observa una escena protagonitzada per dos joves enamorats. El públic percep la cruesa que va suposar l'epidèmia en veure que la història d'amor s'estronca perquè ella esdevé una de les víctimes de la pesta. «Quan interpreto aquesta escena m'adono del dolor que comportava el contagi de la malaltia», fa ressaltar la veïna Jennifer Fernández. L'escena a la masia de Can Cavallé, que es converteix en un hospital on els metges atenen els malalts, mostra la duresa de les cures de la pesta. Un dels metges, Roger Seuba, destaca que el personatge que interpreta (Antoni Curdelles) va existir en aquella època.

De fet, el guionista, Joan Pozo, comenta que «totes les escenes tenen una base històrica». Explica que, amb el pas de l'epidèmia, el «poble va quedar desert, amb dos terços de la població morta». Destaca que, segons la tradició, el poble de Monistrol va fer un vot a sant Sebastià per salvar-se de la pesta i aquest va esdevenir patró del municipi. L'alcalde, Joan Miguel Rodríguez, apunta que l'objectiu principal és unir el poble i difondre la història.