18 de juliol de 2019
18.07.2019
Regió7

«Cada cop més, els consells comarcals estem donant serveis directes al ciutadà»

Defensa que les administracions comarcals són ens que han d'aplicar polítiques, no només gestió

17.07.2019 | 23:13
Agustí Comas deixarà de ser president però serà conseller comarcal

Comas posa el treball per potenciar el turisme com a exemple de gestió aglutinadora i estratègica que realitza el Consell

Agustí Comas (ERC) passarà demà el relleu de la presidència del Consell del Bages a la companya de partit i regidora del Pont de Vilomara Estefania Torrente. Comas tanca una etapa d'un mandat complet com a president, però no es desvincula de l'ens comarcal, ja que hi continuarà com a conseller de l'equip de govern, on capitanejarà l'àrea de Turisme.


Els consells comarcals són un organisme del qual tot sovint es qüestiona la utilitat i la continuïtat. Són necessaris?

Totalment. En totes les accions que s'han anat fent en aquests quatre anys i, de fet, en tota la història dels Consells, hi ha una funció que és claríssima, que és la del suport als municipis. L'únic problema que tenim els Consells és que no són organismes recaptatoris i, per tant, moltes de les accions que es podrien proposar no es poden materialitzar per un tema de pressupost. Però totes les competències que tenim directes delegades cap als ajuntaments són bàsiques. I en tenim molts exemples

Digui-me'n algun.

Un dels últims és el nou servei que hem creat d'arquitectura i enginyeria per als municipis. Es tracta d'una assessoria tècnica, i s'ha vist que la demanda ha sigut molt gran i hem hagut d'anar augmentant-lo en personal per cobrir totes les peticions que hi havia. És un d'aquests exemples que potser passen desapercebuts, però hi ha ajuntaments petits que no poden contractar un enginyer i/o un arquitecte perquè només hi vagin unes hores molt puntuals i, ofert des del Consell, permet que diferents municipis en puguin disposar quan els és necessari. Però també a nivell de gestió és necessari en moltes ocasions que el Consell faci d'aglutinador.

Malgrat les limitacions, creu que en els darrers mandats han passat d'un paper més purament de finestreta, a un altre en què han agafat més capacitat de definir necessitats?

I de definir una estratègia comarcal, hi afegiria. Penso que amb la col·laboració de tots els agents, no només dels ajuntaments, sinó també del món empresarial i social, hi ha molta estratègia de comarca que es pot definir, i que crec que en aquest mandat ho hem fet. Un altre exemple d'això és la creació de l'Oficina Energètica, que assessora en mesures d'estalvi, o el SAI, que ha treballat molt a fons el tema del suport als col·lectius LGTBI. L'Oficina d'Habitatge, la de Consum... Tenim una societat amb noves demandes i des del Consell també hi donem resposta. I aquests exemples que acabo de posar són importants perquè demostra que cada cop més donem serveis no només als ajuntaments, sinó molt directament a la ciutadania.

Els Consells són un òrgan només de gestió o també permeten fer política?

Hi ha d'haver una part de fer política, si no no tindria sentit. Si no podem marcar unes línies estratègiques, consensuades amb el territori, no anirem bé. Si fos un òrgan només de gestió no caldria que hi fóssim, els polítics. A nivell estratègic, en aquest mandat hem apostat per exemple molt fermament pel turisme, agafant tots els ajuntaments i afegint-hi el sector privat, i aquesta és una estratègia i una decisió política.

La situació de la mineria del Bages ha marcat especialment el mandat, que acaba amb el runam del Cogulló inactiu i els plans de l'empresa plenament en marxa. Satisfet?

Aquest és un clar exemple de la funció que poden tenir els consells comarcals. Es va convocar el Fòrum de la Mineria, i amb el Consell i la delegació del Govern hi va haver un treball conjunt. El que es volia és que les coses es fessin bé, i creiem que ha estat així. Estem satisfets de com ha anat tot, partint del fet que és un actiu del territori, perquè la potassa i la sal és aquí. I enteníem que, si l'empresa marxava, el runam es quedaria aquí. Cal tenir molt present la riquesa que genera, i que cal anar cap al residu zero. I se'ns obre una nova oportunitat a la comarca amb l'explotació d'aquest residu que hi ha en forma de runam. Hi hem d'estar a sobre perquè tot es compleixi cap a una mineria sostenible, i cap a l'aprofitament d'aquest producte. El que és important és que hem guanyat un recurs del que era un residu.

El posicionament d'Esquerra en aquest tema no ha variat sensiblement en els últims anys? Vull dir, d'una posició potser més crítica amb l'empresa, a fer més un acompanyament?

Entenem que hi ha un cúmul de circumstàncies. D'entrada, hi havia una sentència que ens marcava a tots uns timings, i nosaltres el que hem fet és vetllar perquè això fos així. I quan l'empresa ha fet els deures nosaltres no podíem estar-hi en contra. I si aquests deures es continuen fent, cosa que seguirem vetllant, és una oportunitat per a la comarca. Si les coses no es fan bé ho denunciarem, però si es fan bé no hi podem anar en contra, al contrari. Quan vam ser crítics va ser perquè les coses no es feien bé. Ara ha canviat.

Podem confiar plenament que es compliran els plans previstos?

Penso que sí. Tots hi tindrem els ulls a sobre i ells ho saben. Però l'aposta de l'empresa és fer les coses ben fetes. I si no ho fa, com a territori hi estarem al darrere i ho denunciarem. Però n'és molt conscient i les persones que hi ha al capdavant de l'empresa jo interpreto que tenen molt clar que han de fer les coses bé, perquè no poden tenir el territori en contra. I crec que s'ha demostrat amb tot el que han anat fent en els darrers anys. Tota la inversió que està portant a terme, per exemple al port de Barcelona, crec que no es fa en va. El canvi de lideratge en l'empresa ha estat molt important. Els veiem compromesos amb el territori.

Un dels cavalls de batalla del mandat ha estat la millora de les comunicacions, i molt concretament del corredor viari sud que formen la C-55 i l'autopista. En aquest mandat la Generalitat ha implantat els descomptes, però el transvasament de trànsit no acaba d'arrencar...

És cert que està costant, però aquest seria un altre exemple de la importància que el Consell Comarcal tingui una línia estratègica. El Consell s'hi ha abocat, i si no haguéssim pressionat no sé si tindríem aquestes bonificacions que tenim ara. Podem debatre si són efectives o no, però s'han aconseguit coses a partir de la pressió del territori, com ara l'ampliació del primer decret dels descomptes. I aquí és molt important el paper que va jugar el Consell en la demanda d'Autema contra la Generalitat pel canvi de les compensacions. Un dels nostres arguments és un dels pilars de la sentència que, de moment, és favorable a la Generalitat.

Però creu que les mesures dels descomptes han estat efectives?

És evident que no suficientment, tot i que l'augment de vehicles que s'està produint en aquest corredor l'està absorbint l'autopista, i això és positiu. El problema és que no s'està restant prou a la C-55. Seguirem pressionant perquè aquests descomptes siguin efectius no només unes franges horàries determinades, sinó tot el dia, perquè és com pensem que seran realment efectius. I si tot va bé i el volum de vehicles creix perquè l'economia també creix, s'ha de tornar a posar el desdoblament de la C-55 sobre la taula. Si hem collat més per la banda de l'autopista és perquè és objecte d'accions immediates. I busquem l'eficàcia immediata. I tot plegat, a l'espera de si s'implanta l'eurovi-nyeta, que serà clau per a l'ús de l'autopista.

Però d'entrada anem enrere, perquè a partir de l'1 de setembre també es requerirà teletac per als descomptes més antics.

Nosaltres hem batallat molt per aquest tema, perquè no s'apliqui. Però si no hi ha marxa enrere, hem insistit que es faci una campanya molt clara, sobretot incidint en el món empresarial. Les últimes dades ens diuen que el 40% dels vehicles que passen per l'autopista no fan servir dispositius de pagament dinàmic i, per tant, són els que quedarien fora del pagament telemàtic. I, d'aquests, el 95%, segons la Generalitat, són del món empresarial: empreses o autònoms. Perquè, si no, les empreses es trobaran el setembre que pagaran una factura d'autopista multiplicada per dos. I en el paper del Consell en la mobilitat, també cal tenir present la insistència que hem posat a trobar solucions a la connexió ferroviària.

El turisme ha estat una de les potes centrals d'aquest mandat. El Bages està molt millor posicionat que fa quatre anys?

El posicionament és millor. Per començar, fa poc explicàvem que la comarca ja disposa de 80 punts d'informació turística. El creixement en quatre anys ha estat enorme. Tenim la sort que disposem d'un segell que no teníem, el del Geoparc Unesco, que ens obre al món. Ja hi ha visitants que ens venen per aquest segell. Per tant penso que el posicionament és bo, i treballarem perquè sigui molt millor. A més, amb l'ajut aconseguit del Feder, diversos dels nostres municipis podran promoure i posar a l'aparador els seus elements patrimonials. I el més important és que sector públic i privat hi aposten. És un tema de llarg recorregut, però crec que hem posat unes bases fortes, i amb la perspectiva de la celebració ignasiana del 2022 a Manresa es pot fer molta feina a tot el territori. Gastronomia, vins, oli... s'ha treballat molt. Crec que ara hem bastit el producte, que hi ha projectes que es culminaran aquests propers anys i que la feina serà promoure's i, per tant, posicionar-se millor. Primer calia tenir producte, tenir marca. Perquè si no no et poden visualitzar. I ara tenim producte i marca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya