Potser passejaven a la tarda per la plaça Sant Domènec, atapeïda de vianants que es llepaven els dits amb les delícies gastronòmiques sardes, i han topat amb una rotllana de gent a l'interior de la qual quatre entusiastes jugadors indicaven xifres amb els dits de la mà i cridaven un número en veu alta, desafiant el mateix gest executat pel rival. Segurament no ha entès res, però l'espectacle era prou enigmàtic i captivador per badar-hi una bona estona. Aquest dissabte, a la cèntrica plaça manresana, i en altres escenaris de la fira, hi han passat coses tan o més curioses i atractives que les partides del joc de la morra.
Era festiu però hi havia moltes botigues obertes i un comentari unànime: «està ple de gent». Una tarda de clima ja gairebé tardorenc ha acollit la tercera jornada d'una Mediterrània que avança amb un gran ambient al carrer. A partir de les 6 ja es feia feixuc transitar pel centre i la plaça de Sant Domènec, que enguany s'ha deslliurat del circ, ha estat plena com un ou fins a l'hora de tocar el dos a sopar.
I a aquest fenomen hi han contribuir no només les parades d'aliments típics de Sardenya, país convidat de la fira d'enguany, sinó també els cercles de gent que envoltaven els jugadors de morra -una disciplina que, com ha explicat l'expert David Garcia, té dos mil anys d'antiguïtat, «es jugava a tota la Mediterrània i, avui en dia, a Catalunya té el seu epicentre a Sant Carles de la Ràpita». Sards i catalans han escenificat partides intenses d'aquest joc de taverna i apostes que es disputa a un ritme frenètic.
Al mateix espai, el singular espectacle de Gero Domínguez també ha despertat expectació entre els presents. El bailaor flamenc Gero Domínguez simbolitzava una cabra, la que a l'Espanya de la xaranga, els cuplets i els pasdobles protagonitzava un número d'habilitat animal pujant per una escala. Una estampa insòlita per les nostres contrades que l'artista, acompanyat del músic Miguel Marín, ha recreat amb un to irònic per deixar clar que hi ha xous que no cal que tornin.
Després de tants anys, els manresans ja estan acostumats a negociar amb espectacles ben originals. Encara hi ha qui recorda el número de perruqueria de la fira del 2006. Eren altres temps, però el certamen no deixa mai de sorprendre: aquest dissabte, al pati del Kursaal, tres ballarines han convidat els espectadors a menjar pa amb sardines. En una tarda molt concorreguda al centre de la capital bagenca, l'espectacle Sardina Freskueee!, de la companyia Organik Dantza, s'ha presentat per primer cop a Catalunya executant un divertit i sentit homenatge a les sardineres de Santurce. El grup basc reivindica el paper de les dones en el món del mar i es posa a la pell d'unes figures emblemàtiques i que formen part de l'imaginari folklòric bascaí.
Com no podia ser d'una altra manera, la vetllada ha acabat amb les notes de la famosa cançó Des de Santurce a Bilbao, a la qual les ballarines van retret tribut fent, talment, el que diu la lletra: «vengo por toda la orilla / con mi falda remangada, / luciendo la pantorrilla. / Vengo deprisa y corriendo / porque me oprime el corsé, / voy gritando por las calles: / ¡Sardina frescué!».
Bona jornada castellera
Com ja és habitual, la tarda de dissabte també ha tingut la seva quota castellera, amb una actuació en la qual hi van participar dues colles, els Sagals d'Osona i els Tirallongues de Manresa. En la primera ronda, els amfitrions han descarregat el 4 de 8 per sisè cop aquesta temporada. Posteriorment, han fet el mateix amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb agulla. Per la seva part, la colla convidada ha sobresortit especialment en descarregar el 4 de 7 amb agulla.
