Posar urnes perquè els veïns decideixin sobre temes concrets que afecten el seu municipi o comarca és una pràctica que en l'última dècada té a casa nostra diversos exemples, però que fins ara han tingut una resposta molt relativa, quant a la participació. L'Ajuntament de Santpedor és el darrer que ha convocat un procés participatiu en forma de consulta perquè els seus ciutadans manifestin, en aquest cas concret, si volen mantenir la tradició de les vaquetes per la festa major o si, per contra, són partidaris de suprimir-la. El proper 24 de novembre els veïns disposaran de paperetes i urnes per expressar el seu «sí» o «no» a la preservació d'aquesta activitat.

En la presentació d'aquest procés (vegeu edició de Regió7 de dijous), l'equip de govern santpedorenc insistia a fer una crida als veïns perquè prenguin part en la consulta, alhora que no es fixava un llindar mínim de participació a partir del qual es consideri més legitimat el resultat que en derivi. En aquest cas tenen la possibilitat d'emetre el seu vot més de 6.000 persones (el cens inclou fins als veïns de 16 anys amb el padró tancat el 5 de setembre).

El que ens posen de manifest la desena de precedents que hi ha a les nostres comarques és que aquestes consultes tenen una capacitat de mobilització més aviat baixa. No incloem aquí els anomenats pressupostos participatius, sinó processos engegats per a una decisió més concreta, que majoritàriament han obtingut participacions al voltant del 20%, i en alguns casos clarament per sota d'aquest llindar.

D'aquestes referències recents, només n'hi ha una, de caràcter supramunicipal, en què els votants van superar la meitat del cens. Va ser en la consulta que es va fer el 26 de juliol del 2015 en 13 municipis a cavall del Bages, Berguedà i Osona perquè expressessin si volien constituir formalment la comarca del Lluçanès. Hi van prendre part 3.755 votants dels 6.810 de potencials (el 55,14%), i el resultat va ser un sí a la nova demarcació amb el 70% dels vots a favor (tot i que el no es va imposar en cinc de les poblacions).

Una consulta germana que es va convocar quatre mesos abans, la que plantejava en deu municipis la conveniència de crear la nova comarca del Moianès, es va apropar a aquesta meitat de participació, tot i que hi va quedar lleugerament per sota (el 47,3%).

Les consultes amb urnes convocades en aquesta dècada han tocat les temàtiques més variades: des del plantejament de noves comarques, fins a decidir quins arbres es preferien per a un espai públic, passant per l'elecció de dates de festius locals o decisions en relació amb projectes urbanístics.

La consulta amb un cens més important de les que s'han fet a casa nostra va ser la que l'Ajuntament de Manresa va convocar l'11 de maig del 2014 amb relació a si s'estava a favor o en contra de la proposta per enderrocar el teatre Conservatori. En aquella ocasió hi eren cridades 62.796 persones, de les quals van acabar exercint el seu vot un total de 5.790. Per tant, va tenir una participació que no va arribar ni tan sols al 10% (en concret, 9,22%). El resultat va ser que el 86% dels votants es va manifestar contrari a l'enderroc.

Gironella ha portat a terme dos processos participatius en format de consulta. L'un va aconseguir la participació del 38% del cens quan va plantejar als veïns d'un sector concret, el del Cap del Pla, on volien ubicar la pista esportiva. Per contra, el 2012 en va realitzar una a tot el municipi perquè els veïns decidissin la data per a la celebració de la segona festa local, però només van dipositar el seu vot un total de 39 persones. De fet, la consulta ja s'havia fet dos anys abans, però es va considerar que els resultats no eren prou representatius perquè havia votat només el 7% del cens (278 persones).