El govern de Sallent aprova un increment de l'IBI del 9%

Aquest percentatge, en valors absoluts, significa que els habitants de Sallent que paguen anualment 200 euros d'IBI, en pagaran 218; els que en paguen 300, en pagaran 328; i els que en paguen 600 en pagaran 656, i així successivament en cada tram i segons el seu valor cadastral.

L'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta (ERC), va assegurar que els impostos havien augmentat per tal de fer un reajustament dels pressupostos. Malgrat això, des de Junts per Sallent, Cabrianes i Cornet, Rosa Argelaguet va lamentar que l'equip de govern augmentés, també, el 14,3% l'impost per totes les construccions i el 37,4% les plusvàlues, juntament amb altres impostos.

Argelaguet va recordar que l'anterior equip de govern, liderat per David Saldoni i amb ella de regidora, va destinar molts diners a diferents construccions com Cal Carrera, la remodelació del Pont Vell o les diferents obres al camí de Cabrianes i que actualment l'Ajuntament té un endeutament del 38,8%, quan el 2011 havia sigut del 70,7%, i un romanent de 8.048.026,08 euros.

Durant el ple Argelaguet va lamentar també que l'actual govern s'augmentés el sou, una acusació que Ribalta va titllar de demagògia perquè l'equip de govern havia augmentat la dedicació exclusiva dins de l'ens local, un fet que ha influït en aquest canvi salarial.

En un comunicat, Junts per Sallent, Cabrianes i Cornet han denunciat «la brutal i innecessària pujada d'impostos que fa l'equip de govern». Segons el president del grup, David Saldoni, «l'Ajuntament pot afrontar el pla econòmic i financer, com ho vam fer l'any 2016 i 2017, contenint els impostos i fent una bona gestió dels recursos municipals».

Per la seva banda, Fem Poble -que també hi va votar en contra- qüestiona que s'hagin aprovat les ordenances sense tenir el pressupost i creu que l'augment dels impostos hauria pogut ser menor «si paguéssin més els que més tenen». Segons el seu portaveu, Guillem Cabra, la formació no és contrària a apujar els impostos però creu que «s'hauria pogut gravar menys» i es mostra a favor d'una «fiscalitat progressiva», que es traduiria amb un tarificació de manera que es pagaria en funció de la renda familiar taxes com l'aigua, les escombraries o el clavagueram i hi hauria més «solidaritat fiscal». En aquest sentit, considera que «abans de carregar els impostos als ciutadans es podria haver fet a les grans empreses».

Fem Poble lamenta que el consistori no els hagi avançat cap on vol encaminar l'acció política ni les inversions que té previstes de cara a l'any vinent per tal de poder valorar si l'augment del 9% de l'IBI hauria pogut ser inferior. Tot i així, «creiem que hauria pogut ser menor si gravem més als que més tenen», diu Cabra.

En auquest sentit, les noves ordenances ja incorporen un canvi -a proposta de Fem Poble- en el llindar que fixa quines empreses paguen l'IBI especial (més elevat). Actualment correspon a empreses amb un valor cadastral des de 500.000 euros. L'any que ve englobarà les empreses amb un valor a partir de 300.000 euros, i s'hi han inclòs els bancs i les grans superfícies. «Però nosaltres encara voldríem que paguessin més» a través de l'IAE, l'impost que grava l'activitat econòmica. En aquest context, Fem Poble no troba oportú l'augment de sous de l'equip de govern. La formació valora positivament que l'equip de govern, a proposta seva, hagi aprovat un augment del 50% de l'IBI als pisos buits però denuncia que «en la previsió de recaptació d'impostos aquest recàrrec no hi consta». Segons Cabra, «si fem una acció és perquè la poguem dur a terme, no s'hi val a fer actes simbòlics».

Fem Poble també es mostra contrari a què les entitats locals i les escoles hagin de pagar taxes per utilitzar equipaments municipals com el pavelló o la Fàbrica Vella, tal com contemplen les ordenances.