Sant Fruitós obrirà el 13 de desembre l'Any Lluís Espinal amb veus que el recordaran

Sant Fruitós de Bages celebrarà el proper 13 de desembre un acte d'obertura oficial del que serà l'Any Lluís Espinal, un 2020 dedicat a la figura del jesuïta fill del municipi, que va destacar pel seu activisme social en favor dels més desafavorits i que va ser assassinat el 1980 a Bolívia. La comissió creada per a aquesta commemoració ja ha definit bona part de les activitats que donaran contingut a aquesta celebració, que s'allargarà durant tot l'any vinent i que vol incidir sobretot en el vessant més periodístic i d'activista social d'Espinal.

L'acte que es farà d'aquí a deu dies dies tindrà la presència de diferents convidats d'honor. Inicialment també hi era prevista l'assistència de l'ambaixador de Bolívia, Jorge Ramiro Tapia, però aquesta presència s'ha vist alterada per la situació política del país, que ha desembocat en la seva dimissió, tot i que sí que hi ha confirmat la seva assistència la cònsol del país a Barcelona.

Un dels elements centrals de l'acte inaugural del 13 de desembre serà la presència de diferents persones que van conèixer Lluís Espinal, hi van conviure i treballar, que explicaran les seves vivències personals, com ara familiars, jesuïtes que hi van treballar colze a colze i periodistes bolivians que també hi van col·laborar.

Al llarg de l'any es vol incidir en diferents facetes de la vida de Lluís Espinal, com ara el seu vessant com a cineasta social, el seu compromís periodístic i també el seu treball i pensament com a sacerdot i teòleg. I és que, tal com posava en relleu en l'acte de presentació d'aquesta commemoració un dels nebots de Lluís Espinal, Xavier Victori, «parlem d'una figura polièdrica».

La primera de les propostes que s'han engegat és el tradicional calendari, que es dedicarà aquest 2020 al pare Lluís Espinal. Inclou cada mes un fet rellevant de la seva vida, coincidint amb el mateix mes que li va succeir, i cadascun amb una de les frases que van caracteritzar el seu caràcter i la seva labor, il·lustrada amb una imatge al·legòrica. Se n'ha fet una tirada de 4.000 exemplars.

Com a dates que ja estan concretades, per la festa major d'hivern, el 18 de gener, coincidint amb l'acte del pregó s'obrirà una exposició que resumirà la vida d'Espinal i que es podrà veure a l'espai Nexe-Centre Cultural, i que es pretén que sigui itinerant. El 2 de febrer, data del seu naixement (el 1932), es col·locarà una placa identificativa a la Torre del Batlle, la casa on va néixer, i es projectarà a l'escola Paidos un documental que li va dedicar el 2004 (coincidint amb el 25 aniversari de la seva mort) el programa de Tv3 30 minuts, titulat Lluís Espinal, un màrtir incòmode.

El 22 de març, quan es compliran exactament 40 anys del seu assassinat, se celebrarà una missa i es farà una ofrena floral a la plaça de Lluís Espinal, que properament serà objecte d'una actuació de millora. A més, incidint en el seu vessant de cineasta, Sant Fruitós serà subseu del Festival Clam, que tindrà lloc del 30 d'abril al 10 de maig. És previst que s'hi projectin tant documentals en els quals va participar Lluís Espinal com pel·lícules de cinema bolivià que beuen del mestratge que ell va impartir.

Per al 23 de maig s'ha programat un gran acte central a Món Sant Benet, que combinarà activitats lúdiques, familiars, divulgatives i de debat professional, tot i que la commemoració encara s'allargarà durant tot el 2020. Aquest Any Lluís Espinal està promogut conjuntament per l'Ajuntament de Sant Fruitós i l'Associació Lluís Espinal Lluita i Fe.

Record del papa Francesc

El jesuïta bagenc va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1932, fill d'una família fortament cristiana. Era el més petit d'una casa de vuit germans que, després del seu part, van quedar sense mare. Lluís Espinal de seguida va tenir clar el seu camí i va entrar a la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Va marxar a Bolívia el 1968, als 36 anys, i una de les experiències més importants que va viure va ser l'adhesió a una vaga de fam, l'any 1977. Va durar una vintena de dies i va servir perquè es concedís l'amnistia a un grup de dones mineres. Amb actes com aquest i amb la seva presència constant als mitjans va passar a ser cada cop més conegut.

Va ser el periodisme i el treball als mitjans el que el va popularitzar i el que, alhora, li va generar enemics. La seva participació va destacar a Radio Fides, als diaris Presencia i Última Hora i fins i tot va produir uns quants curtmetratges. La incomoditat que generava el seu esperit crític va desembocar en el seu assassinat el 22 de març del 1980. Va ser una nit, quan tornava del cinema. El van fer pujar a un jeep i se'l van endur a un lloc apartat on el van cosir a trets. El seu cos el van deixar abandonat entre deixalles a quatre quilòmetres de La Paz.

El funeral va ser una manifestació multitudinària de dol, en què es calcula que unes 80.000 persones van acompanyar el seu fèretre fins al cementiri de La Paz. El 8 de juliol del 2015, el papa Francesc va visitar Bolívia i es va aturar a pregar per Lluís Espinal al lloc on va ser trobat mort.