Josep i Maria demanen un lloc on dormir a Prat de la Riba, o l'escena del naixement ambientada a la plaça del bonic poble de Rupit, són només dos dels pessebres que aquests dies es poden veure en diferents racons de Castellterçol. Amb motiu de la Nit del Pessebre, que se celebra en 25 ciutats de tot Catalunya, un centenar de persones van recórrer aquest cap de setmana durant més de dues hores els carrers i places del poble parant davant de botigues i altres punts d'interès per entendre i conèixer millor la tradició pessebrista tan arrelada al poble.

Enguany l'Agrupació de Pessebristes ha arribat als 75 anys i ho ha volgut celebrar impregnant de pessebres tot el poble. La seva presidenta, Agustina Carbonés, va destacar l'esforç i la dedicació que suposa cada escena. «Calcular les hores que s'hi inverteixen no convé», explicava entre rialles. Definitivament, per ella el millor de tot plegat és la gent i la pinya que fan mentre preparen els pessebres.

A Castellterçol fa 75 anys que el pessebrisme es viu com una tradició que involucra moltes persones del poble. Amb motiu de l'efemèride, Carbonés ha explicat que s'ha volgut convidar tothom a recórrer el municipi per veure els pessebres i diorames que s'han instal·lat en carnisseries, perruqueries o pastisseries, però també a l'església o a la plaça de l'Ajuntament. Durant la ruta pel poble es va oferir una explicació que després es va sotmetre a examen amb una activitat anomenada Kahoot. Posteriorment, i per als més joves, els pessebristes van organitzar un room escape.

Un dels problemes per als pessebristes és el relleu generacional. En el cas de Castellterçol, Carbonés ha explicat que entre els pessebristes de l'agrupació dominen els que estan «a la banda alta», però el rang d'edats va des dels 19 anys, el més jove, als 89, el més gran. Amb tot, Carbonés ha explicat que no desisteixen de la voluntat d'estendre la passió pels pessebres i per això també opten per fer cursos per a la gent del poble. Per exemple, des de fa uns anys fan tallers de figures. Segons la presidenta de l'entitat, és molt interessant saber fer les pròpies figures, «perquè això dona molta més creativitat a cada pessebrista». N'hi ha, però, com Maria Teresa Miró, que tot i haver fet el curs, no li acaba d'agradar com li queden i opta per un estil totalment diferent.

Precisament, qui imparteix el curs de figures és el mestre Joan Vives. Una de les particularitats dels pessebres de Castellterçol és que Vives escull un personatge del poble que reprodueix com una figura més del seu pessebre. Cada any s'aixeca molta expectació per saber qui serà el nou inquilí. Carbonés i Miró coincideixen que el millor de tot plegat és l'ambient que es respira a l'agrupació. «La majoria comencem el mes de setembre a fer els pessebres i allà al taller ens ajudem entre tots. El que sap pintar et diu si això quedarà millor o allò altre, i qui té més idea de perspectiva ajuda el que en té menys», ha explicat la presidenta.

Malgrat que un pessebre no deixa de ser una escena religiosa, es valora molt que l'escenari sigui «el típic poble de pessebre, de pedra, pissarra i caminets», diu Carbonés.