15 de febrer de 2020
15.02.2020

Els manresans forans redescobreixen les arrels

Una seixantena de persones participen a la 45a edició de la trobada que reforça el vincle dels antics residents amb la ciutat

15.02.2020 | 19:26
Els manresans forans redescobreixen les arrels

«En la llengua alemanya, hi ha dues paraules per definir la pàtria. Vaterland fa referència a la terra on tens les arrels, i el terme heimatland descriu l'indret on has construït la teva llar. Manresa és la meva vaterland però Berna és la heimatland», explicava Ramon Boixet mentre passejava pels carrers de Manresa. Un paisatge urbà que va abandonar als 26 anys per començar de nou a Suïssa. Ahir tornava a trepitjar els barris de la seva infància en la 45a Trobada de Manresans Forans. Una cita anual que pretén mantenir el lligam entre les persones manresanes que viuen a fora i la seva ciutat natal.
La convocatòria va reunir una seixantena de persones que van redescobrir la seva ciutat en una jornada amb accent històric. Després de la recepció al Saló de Sessions de l'Ajuntament, l'historiador Francesc Comas els va explicar la història de les Bases de Manresa i, seguidament, els va conduir per un recorregut pels comerços emblemàtics de la ciutat. Entre els visitants, n'hi havia que se sorprenien al veure establiments amb la persiana abaixada i d'altres que s'entusiasmaven al descobrir la transformació d'alguns locals.
Un dels primers establiments on es van aturar va ser la Farmàcia Ferrer, oberta l'any 1886 a la plaça Major. Els manresans contemplaven el rètol de fusta de l'entrada i el relleu amb motius florals de guix a l'interior. Un dels participants, Francesc Serra, observava amb deteniment la pintura al·legòrica de la farmàcia. Ell és un dels fundadors de la Trobada de Manresans Forans, que se celebra des del 1975. «A Barcelona hi havia més feina i vaig decidir anar a viure a Sant Cugat per estar més a prop de la capital. Allà m'hi vaig trobar molts manresans i vam començar a organitzar sopars cada any», comentava Serra. Fins que l'any 1999, van convidar a l'alcalde manresà d'aleshores, Jordi Valls, i aquest els va proposar de celebrar una trobada anual a Manresa. Des de l'any 2000 s'organitza la trobada a la nostra ciutat d'origen i  es una cita oberta a totes les persones que van néixer a Manresa i resideixen a fora», remarcava. 
Durant els últims anys, el nombre d'assistents a la trobada ha anat creixent però falta la presència dels joves que resideixen fora de la ciutat. El representant de Manresans Forans, Jordi Canet, pretén incentivar l'interès de les noves generacions, «ja que la continuïtat d'aquesta tradició depèn d'ells». La majoria dels participants van marxar de Manresa als anys 60 i presenten un vincle estret amb la ciutat. Entre els visitants, també hi havia residents actuals a Manresa que aprofitaven la cita per retrobar-se amb vells amics.
Mentre avançaven pels carrers estrets del Barri Antic de Manresa, se sorprenien al veure que alguns establiments continuen igual que anys enrere. La llibreria Roca va ser una de les parades, on admiraven la fusta i la forja que emmarca la botiga. La manresana Montserrat Braquets lligava la mirada als llibres de l'aparador i recordava les caminades de les tardes de la seva joventut pel carrer Sant Miquel, el Born... «Farà ja cinquanta anys que visc a Sant Cugat. De seguida m'hi vaig adaptar bé perquè l'ambient veïnal em recordava a Manresa», destacava. Però Braquets té la sensació que, durant els últims anys, «Sant Cugat ha esdevingut una ciutat més impersonal, i sembla que Manresa va pel mateix camí. M'entristeix veure que al Barri Antic hi ha molta casa abandonada i molts comerços que han abaixat la persiana».
Francesc Comas els convidava contemplar l'arquitectura dels establiments que semblen haver vençut el pas del temps, com El Caribú, L'Englantina o la farmàcia Riu. Una de les manresanes foranes, Anna Perramon, somreia al veure «una ciutat diferent que, per desgràcia ha perdut comerços, però s'ha eixamplat».
Abans d'acabar la visita, l'historiador es va situar al costat de l'escultura titulada L'acollida de Ramon Oms, a la plaça Fius i Palà. Francesc Comas els va convidar a travessar la porta que obra la figura femenina de bronze. Un a un, van anar creuant l'obertura que simbolitza l'acollida a Manresa i, en el seu cas, el retorn a casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20