No amaga que estan «molt contents», però davant de tot hi posa una paraula que en aquesta situació considera sagrada: «Prudència, molta prudència». Ho rebla afirmant que no vol llançar cap campana al vol, «perquè la batalla continua, el risc és present, i avui el nostre cas és positiu, però demà pot fer un tomb».
Qui s'expressa així és Josep Maria Macià, director de la residència Sant Víctor d'Artés, que atén la trucada d'aquest diari després que aquesta setmana el centre hagi rebut una molt bona notícia. Entre el 21 i el 23 d'abril se'ls va realitzar els tests més fiables de coronavirus (els anomenats PCR) tant als residents (54) com a tots els treballadors (35) i aquesta setmana els han comunicat els resultats: tots negatius.
Macià reconeix que «n'estem molt contents, i per extensió estem enormement satisfets de la feina feta fins ara», però reitera de nou la paraula prudència i hi afegeix que «la sort també hi juga. Per això no la podem temptar. Tenim clar des del primer dia que la probabilitat zero no existeix. Sempre hi pot haver punts de fuita i pateixes constantment».
Però el resultat obtingut fins ara, aquest ple de negatius confirmats pels tests, té el seu fonament. Anticipació, provisió i màxima conscienciació és el que Macià considera que fins ara han estat les claus de la situació, afegides sempre a aquest punt de fortuna, «perquè en el col·lectiu de les residències s'està passant molt malament. Quan aquest virus entra és molt complex frenar-lo, tant en els usuaris com en la plantilla».
La residència Sant Víctor d'Artés és un centre privat i col·laborador amb la Generalitat que, de fet, té 47 places públiques i 7 de privades de residència, i també centre de dia, amb 8 de públiques i 7 de privades.
Com es deia anteriorment, el seu director destaca entre els factors que han incidit especialment en el resultat que han obtingut fins ara enfront el coronavirus el de l'anticipació. I ho concreta en una data: 6 de març. Aquell dia, el centre comunicava als familiars que es procedia al confinament de la residència, que a partir del cap de setmana del 7 i 8 de març ja no es permetrien visites de familiars i que el centre de dia quedaria temporalment inoperatiu. És a dir, una setmana abans que el Govern de la Generalitat demanés el confinament i que el Govern central decretés l'estat d'alarma. «Ho vam fer perquè, veient la situació que en aquell moment estaven passant altres països, com ara Itàlia, ens va semblar que el que podia venir podria ser molt greu i que ens havíem de preparar. I aquesta crec que ha estat la clau fins ara».
Una preparació que ha tingut un segon factor en el proveïment. Josep Maria Macià explica que ja aquella mateixa setmana «vam fer, d'acord amb l'equip mèdic, un gran estoc d'equips de protecció individual. Vam decidir que ens havíem de proveir bé de bates, de mascaretes de qualitat, de guants... En aquell moment no vam tenir gaires problemes per fer aquest proveïment, però al cap d'una setmana la situació va canviar radicalment».
I el tercer element que cita és el de la «màxima conscienciació» del personal, que passa per «tenir uns protocols molt clars, complir-los estrictament i ajustar-los i millorar-los tant com calgui». I en aquest aspecte el mèrit recau sobre la plantilla. Josep Maria Macià explica que no van optar per un confinament intern també del personal (com han fet algunes residències) «perquè en el nostre cas és físicament impossible. Aquí hi treballem 35 persones i no sabríem pas on posar-nos». Per tant, es tracta de personal que ha contactat amb l'exterior. Macià en subratlla el «paper fonamental que han tingut», extremant les mesures al màxim «aquí i fora de les portes del centre». El director de la residència subratlla que «vam fer moltes xerrades, es van sensibilitzar molt i el que n'ha sortit és un gran treball d'equip, amb molt rigor», i que «són gent que han seguit fora d'aquí un confinament molt rigorós. Per por d'arribar al centre i poder entrar-hi aquest virus. Han actuat amb una enorme responsabilitat social perquè han entès el perill i han patit molt per la por d'entrar aquest virus a la residència».
I això en què s'ha traduït, de manera efectiva? Macià ho concreta a «seguir els consells i les normes que ens posa Sanitat amb una constància absoluta: ús de mascareta i de guants sempre, sortir de casa només quan és estrictament necessari... seguir totes les pautes a la residència, però també a casa. I és el que ha fet el personal».
Confinaments preventius
El director del centre afegeix que «hem extremat totes les precaucions possibles, hem agafat molta bibliografia, cada dia hem anat llegint els moltíssims correus que sobretot ha passat Salut de cara als protocols i les mesures, i els hem divulgat constantment: des del rentat de mans, si tens una persona aïllada dins del centre com gestionar les seves atencions...».
I és que, malgrat fins ara no han tingut ni un sol positiu de coronavirus, ni tan sols amb possibles símptomes, a la residència sí que hi ha hagut aïllaments de residents, i aquest és un dels exemples de les precaucions preses. Aquests aïllaments preventius s'han fet en residents que han hagut d'anar a l'hospital per altres patologies. «Al seu retorn a la residència els hem tingut 15 dies aïllats a l'habitació i hem fet el mateix protocol que hauríem seguit si hagués donat positiu de coronavirus: ser molt estrictes de cara a les entrades i sortides de les seves habitacions, amb temes com ara la desinfecció dels plats dels àpats abans de treure'ls de l'habitació, els estris de neteja són exclusius per a aquella habitació, es fan tècniques de recollida especials del material que s'utilitza», detalla Josep Maria Macià. I rebla que en cada moviment intern «estem mirant de seguir pautes molt estrictes. Per exemple en la neteja de poms, manetes, baranes... tot el que són llocs de recolzament, on el contacte és constant».
Del confinament total dels residents explica que ells «han estat sempre molt tranquils. Hem fet moltes videotrucades amb els seus familiars, segueixen fent activitats, tot i que les hem reduït lleugerament per també contribuir a aquest distanciament necessari». Admet que el tancament de les visites «sí que el noten una mica, i de tant en tant et demanen quan podran venir, perquè evidentment els troben a faltar. Però són molt conscients de la realitat. I, fins i tot, molts et diuen: 'Seguim així, que aquí estem molt bé'».
De fet, ara mateix la residència no té en l'horitzó immediat la previsió d'un desconfinament. «Ara fa molta por aquesta desescalada del confinament, aquesta socialització que ha d'anar agafant tothom, perquè no deixar de ser un augment de probabilitats de cara a les entrades d'aquest virus», valora Josep Maria Macià, que destaca també el suport constant que estan tenint del personal del CAP i de l'Ajuntament.
Un confinament que diu que els familiars també s'han pres bé des del primer moment, en general, però que sobretot els ho han agraït des que es va veure la dimensió que agafava l'epidèmia.
