El gener del 1983, una delegació del bisbat de Solsona completava un viatge de 4 mesos per l'Amèrica Llatina, que va acabar amb una visita de tres dies a la prelatura de Pere Casaldàliga. Al final d'aquella estada, el bisbe balsarenyenc va obsequiar els seus hostes catalans amb un calze de fusta. Un tipus de calze que, curiosament, el bisbat solsoní feia un temps que cercava (i no trobava), fet que Casaldàliga va resoldre, «tot i que ningú de nosaltres no li havia comentat que l'estiguéssim buscant». Poc després del retorn de la delegació solsonina a Catalunya, va morir la mare de Casaldàliga (el febrer del 1983), i en el seu funeral va ser el primer cop que es va fer servir aquell calze.

Ho explicava mossèn Antoni Guixé en la missa funeral que ahir al matí va tenir lloc a la catedral de Solsona per Pere Casaldàliga, «fill de la diòcesi» per la seva condició de balsarenyenc. I el mateix calze de fusta es va utilitzar per a l'eucaristia de la cerimònia d'ahir.

Una missa presidida pel bisbe Xavier Novell i concelebrada per una trentena de preveres de les diferents parròquies del bisbat, amb una imatge de Casaldàliga situada als peus de l'altar, i que va congregar una setantena de persones (totes amb mascareta i distribuïdes al llarg dels bancs del temple per mantenir la distància social), entre les quals les nebodes del bisbe balsarenyenc.

Obrint la cerimònia, Xavier Novell definia Pere Casaldàliga com «un home d'una radicalitat que a tots ens interpel·lava», i que l'havia dut a «transitar per una vida lluminosa, testimonial, arriscada, valenta, audaç, misericordiosa...». El mateix Novell, però, en aquest cas, en cloure la cerimònia, posava en relleu que acomiadar Pere Casaldàliga «és com prendre consciència que una pàgina molt significativa de la vida missionera sorgida de la nostra terra ha passat».

També en la part final de la missa funeral, es va glossar breument la biografia de Casaldàliga, de qui es va subratllar que «va assumir amb radical coherència i compromís l'opció dels més pobres», i se'l va definir com un home que ha estat «poble enmig del poble. Recordava els noms de les persones de la seva comunitat i sovint els visitava a casa seva».

Prèviament, mossèn Antoni Guixé, recordant aquell viatge a l'Amèrica Llatina, posava en relleu que «era un profeta, perquè profeta és algú que professa la paraula de Déu als qui té al seu costat». I perquè «el contingut del missatge del profeta està fent en gran part de denúncia, el que genera situacions d'oposició i de persecució. La seva vida ha estat posada a preu moltes vegades per la defensa de les seves causes». En aquest sentit, subratllava que Casaldàliga «era un mestre de la comunicació, de l'apropament als més febles amb la paraula i el gest».