Mor el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer

El monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer Suñer (Madrid, 1928) va morir ahir als 92 anys. Popularitzat com a historiador civil i eclesiàstic (deixa un extens llegat bibliogràfic), va ser un reconegut lluitador antifranquista, un dels insignes representants de l'Església catalanista i defensor de l'independentisme. Va ser columnista habitual de Regió7. Tenia 92 anys i en feia 65 que era monjo. La missa exequial tindrà lloc demà, a 3/4 d'11 del matí, i serà presidida pel P. Abat Josep Maria Soler.

Raguer va publicar nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX, molts dedicats a l'època de la Segona República i sobretot de la guerra civil. Així mateix també és autor de diverses obres d'espiritualitat. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona l'any 1950. Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat a la vaga de tramvies.

Va ingressar al monestir de Montserrat el 1954, on va ser ordenat sacerdot el 1960, i on ha estat professor de Sagrada Escriptura i d'història contemporània de l'Església. Aquell mateix any va redactar, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es va diplomar en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la guerra civil del 1936-39, que va ser la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39), no publicada fins al 1976, un any després d'obtenir el títol (el primer defensat i amb una tesi publicada en català).

El 1975 es va doctorar en Dret Civil, especialitat Ciències Polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la democràcia cristiana a Catalunya.

Entre el 1976 i el 1978 es va llicenciar en Teologia, especialitat Bíblica, a la Facultat de Teologia del Pontifici Ateneu Sant Anselm de Roma, així com diversos crèdits al Pontifici Institut Bíblic.

En dos períodes dels anys 60 i 70 va estar destinat al monestir benedictí de Santa Maria de Medellín-Envigado (Colòmbia), on va ser mestre de novicis i professor al Seminari Major, Institut de Litúrgia del CELAM i Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Bolivariana.

Ha publicat nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX com La espada y la cruz: la Iglesia 1936-1939 (1977), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), la biografia de caràcter vindicatiu El general Batet (1994), Leviatan. L'Església i els totalitarismes (1998), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del grup Torras i Bages (2000), La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil Española (1936-1939) (2001), El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies (2001) i Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002).