La línia de Renfe del Bages tindrà, finalment, connexió directa amb l'aeroport de Barcelona. Si més no, aquesta és la voluntat del Govern central, després que ahir el Consell de Ministres va autoritzar la licitació de les obres de la fase 2 del nou accés ferroviari a la T1, que entre altres aspectes inclouen aquesta modificació de l'R4 per dur-la directament fins al Prat. Un enllaç directe que estava recollit en el Pla d'Infraestructures Ferroviàries des del 2008, i que en el darrer any havien reclamat especialment els ajuntaments dels municipis del Vallès per on passa la línia que arrenca des de Manresa. Per tant, un cop es materialitzi aquest projecte i entri en servei la nova infraestructura, la línia del Bages mantindrà el recor-regut actual fins a arribar al centre de Barcelona, però no continuarà cap a Sant Vicenç de Calders, com fins ara, sinó que des de Sants marxarà directament cap a l'aeroport.

Segons va precisar el ministeri de Transports, el temps de viatge entre l'estació de Sants i la terminal 1 se situarà a l'entorn dels 19 minuts, «beneficiarà entre 7 i 9 milions de viatgers anuals».

El que ahir es va aprovar és la fase 2 d'un projecte que suposarà una inversió d'uns 73 milions d'euros amb què ja s'ha perforat un túnel de tres quilòmetres cap a la T1. Les obres que s'acaben de licitar tenen un termini d'execució de 24 mesos.

El nou traçat, de 4,5 quilòmetres, començarà a la línia Barcelona-Vilanova i arribarà fins a la terminal 1 de l'aeroport i farà una aturada a la T2. El temps estimat de viatge entre l'estació de Sants i la nova parada a la T1 serà de 19 minuts.

Els viatgers podran arribar a aquest itinerari des de Manresa amb l'R4 o des de Maçanet amb l'R2 via Barcelona.

L'autorització del Consell de Ministres va coincidir ahir amb l'anunci, per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que ha iniciat els tràmits per a la licitació, el proper mes de gener, de 12 nous trens perquè cobreixin el servei de l'R-aeroport (una línia específica que anirà des del centre de Barcelona fins al Prat i enllaçarà amb les diferents línies de Rodalies) després de l'encàrrec que va rebre del Govern el desembre de l'any passat.

En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, va celebrar que el Consell de Ministres hagi donat llum verd a la licitació de l'enllaç del ramal entre la línia Barcelona-Tarragona d'ample convencional cap a les terminals T2 i T1, però ha criticat que arribi amb retard, ja que no calcula que el servei s'ofereixi fins al 2023 o 2024. Gavín va assenyalar que tot just s'ha autoritzat la licitació, un procés que es podria allargar tot el 2021, i un cop s'adjudiquin les obres aquestes s'allarguin dos o tres anys més.

Per a Gavín, és «totalment impossible» que es compleixin les previsions del ministre de Transports, José Luis Ábalos, quan fa dos anys va assegurar que el 2021 ja funcionaria en període de proves. El secretari d'Infraestructures va recordar, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, que el túnel que enllaça amb l'aeroport ja està acabat «des de fa molts mesos» i que feia «temps» que esperava que se n'iniciés la licitació.

Gavín també va reivindicar la competència de la Generalitat en l'explotació del servei entre laAeroport del Prat i el centre de Barcelona. En aquest sentit, es mostrava «sorprès» que el ministeri es refereixi als «serveis llançadora» i va recordar que ja s'ha encarregat a Ferrocarrils «un disseny de servei ferroviari el més modern i complet que pot tenir l'àrea metropolitana per connectar-se amb l'aeroport. A partir d'aquí, el ministeri que faci les obres, que ja les fa amb prou endarreriment», va afegir.

En aquesta línia, la directora de Rodalies de Catalunya, Mayte Castillo, va avisar que si la Generalitat opera aquest trajecte com a llançadora posarà en tensió la capacitat dels túnels, que ja estan al màxim de la seva capacitat, i que el nou repartiment «trauria capacitat» a la resta de línies.

Castillo defensa els «avantatges» que el servei sigui operat de manera integrada per l'R4 i l'R2 perquè també es podrien obtenir millors freqüències i «oferir un millor servei als ciutadans».