01 de febrer de 2021
01.02.2021
Regió7

El parc de Sant Llorenç engega un pla per reduir l'erosió del sòl

L'alta afluència de visitants i la meteorologia estan produint un desgast important en alguns sectors

31.01.2021 | 23:14
Erosió del terreny al camí del Montcau

L'alta freqüentació de zones com el camí dels Monjos, entre el Pi del Vent i la Mola, i el camí del Montcau, juntament amb les pluges torrencials, són les principals causes de l'erosió del sòl del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, segons un estudi de l'erosió actual als camins dins aquest espai natural. L'estudi alerta del fort desgast que pateix aquest espai natural.

Gràcies al treball elaborat per Guim Ursul, ambientòleg i investigador del CSIC, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac disposa de dades actualitzades de l'estat de degradació dels camins més freqüentats i preveu iniciar un pla de seguiment de l'afectació en el sòl per poder-hi actuar davant l'erosió.

En aquest estudi s'han analitzat 16 itineraris, amb una longitud total de 21,53 quilòmetres, que són els recorreguts amb més activitats i amb les rutes més freqüentades. D'acord amb el treball, el sector central del parc i el sector de la Mola són els que han obtingut una pèrdua de sòl més gran coincidint amb les àrees de més alta afluència de visitants.

En canvi, els sectors del coll de Boix i de Mura són els que presenten uns valors més baixos de degradació i vulnerabilitat.

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac té una gran afluència de visitants a causa de la seva cèntrica situació geogràfica, a cavall entre el Bages, el Moianès i el Vallès Occidental, i del gran ventall d'excursions que s'hi poden fer. En els últims anys s'ha incrementat el nombre d'activitats organitzades, que deriven en una pressió humana important i que té conseqüències en el paisatge i en el sòl.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya