Permetre un creixement temporal del runam de Fusteret de Súria fins a un màxim de 490 metres, donar-li continuïtat cap a la zona de Guixeres i Cererols, crear un nou dipòsit impermeabilitzat en un indret per concretar però segurament ubicat cap a la zona de les Comes, o simplement no buscar cap espai alternatiu, la qual cosa podria comportar una aturada temporal de la producció en el moment que el Fusteret estigui ple.

Són els quatre possibles escenaris amb què per ara treballa la Generalitat per donar solució a la falta d’espai que tindrà Iberpotash per continuar abocant sal a Súria després que la capacitat del runam de Fusteret s’esgotarà abans del previst pel retard amb què s’estan executant infraestructures que haurien de reduir aquests abocaments, com el desdoblament del col·lector de salmorres. El Govern ha inclòs aquests plantejaments en l’avanç de modificació del Pla Director Urbanístic de la mineria, però deixa clar que tan sols «són objectius i propòsits» que ara vol debatre amb Ajuntaments i amb el territori, en un procés participatiu que haurà de culminar entre la primavera i l’estiu que ve amb l’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director, i que haurà de resoldre el problema. Ve derivat de la petició que va fer Iberpotash de poder disposar temporalment de més espai per abocar, tenint en compte que els retards en determinades obres per part de la Generalitat fan que la capacitat del runam del Fusteret, que inicialment es preveia fins al 2026, s’esgoti a començament del 2023, en què ja hi hauria d’haver disponible una alternativa a l’espera que el 2025 estigui del tot desdoblat el col·lector.

De moment, el Govern no es decanta per cap opció, per bé que la de no triar cap espai sembla poc viable, i la d’habilitar un dipòsit nou tindria l’avantatge que ja es podria impermeabilitzar d’entrada, però quedaria allunyat de la central i caldria dissenyar una infraestructura de transport que podria ser perjudicial en altres aspectes. Fonts de la Generalitat diuen que es tindran en compte aspectes com «les afectacions al medi, el sòl compromès, i l’impacte geològic o paisatgístic», entre altres.

Per al seva banda, l’empresa ICL recordava ahir que la seva petició «respon a una necessitat totalment puntual, temporal, i absolutament necessària per poder seguir amb la nostra activitat». Assegurava que treballa per reduir l’impacte que pugui tenir, i confia que s’arribarà a una solució «consensuada» i satisfactòria per a totes les parts.

Es planteja un «runam coixí»per quan calgui

La petició d’Iberpotash de disposar d’un espai temporal per continuar abocant, demanava poder emmagatzemar uns 5,6 milions de tones, però la Generalitat vol una solució més àmplia que permeti utilitzar-lo com «un runam coixí quan hi hagi problemes», per exemple, davant períodes de sequera que dificultin la dissolució amb aigua. En cap cas es tractaria d’un dipòsit permanent sinó «que anés pujant i baixant segons les necessitats, per no haver-ne de crear un de nou cada cop que hi hagi un problema».