Ara fa just dos anys, l’imponent runam salí del Cogulló de Sallent entrava en una fase de letargia. El 30 de juny del 2019 es va deixar oficialment d’abocar en aquest dipòsit, tot i que en aquella data ja feia alguns dies que no s’hi transportava material i que, per tant, havia deixat de créixer. A partir d’aquell moment es va engegar un compàs d’espera, però al mateix temps el compte enrere, per a l’execució dels plans de restauració que han d’acabar culminant, d’aquí a unes quantes dècades, en l’eliminació total d’aquesta muntanya artificial del paisatge del Bages. La muntanya salada resta adormida, però al llarg d’aquests dos anys s’han anat concretant passos endavant per fer realitat la desaparició definitiva, en paral·lel a d’altres que en pretenen un nou aprofitament mentre es vagi eliminant.
L’aturada dels abocaments es va formalitzar amb un acte celebrat al capdamunt del runam –amb la presència de l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, i del conseller delegat d’ICL Iberia Súria i Sallent, Carles Aleman– i que posava punt i a part en un llarg procés iniciat per un litigi engegat el 2011. Alhora, s’engegava el compte enrere per revertir la situació generada des de fa més de quaranta anys per començar a extreure’n la sal acumulada fins a l’eliminació d’aquesta muntanya artificial, restabliment que es calcula per a d’aquí uns 50 anys.
D’acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel Govern català, i també atenent el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat la tardor del 2018), el procés de restauració es començaria pel de la Botjosa de Sallent. De fet, un dels passos que s’han fet en l’últim any i mig ha estat l’extracció de 30.000 tones de material d’aquest runam, en una fase de proves que pretén determinar la composició del dipòsit i avaluar quin tractament hauran de tenir els materials que se n’obtinguin. El material extret fins ara de la zona sud d’aquest dipòsit està compost principalment per sal. El material extret esta sent analitzat i tractat, per reintroduir-lo -sobretot la sal d’alta qualitat- al mercat de sal de desgel. La resta, salmorres, és abocada al col·lector.
El de la Botjosa és un dipòsit salí que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l’extracció de la potassa abans que s’habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que llavors n’era l’empresa explotadora, Potasas Ibéricas (titularitat de l’Estat), el va tancar definitivament.
Aquest dipòsit, situat al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, es calcula que conté uns 4 milions de tones de material, i fa un any i mig l’empresa ja hi va dur a terme sondejos per programar aquesta explotació i restauració.
Un cop obtingui els permisos necessaris per començar-hi a actuar, es preveu que els treballs de restauració d’aquest dipòsit s’allarguin un temps aproximat de cinc anys.
Un cop entri en funcionament el nou col·lector de salmorres amb una capacitat ampliada, es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració del runam de la Botjosa amb l’inici de les tasques d’explotació i retirada de material del Cogulló. És entre tots dos dipòsits que es calcula aquest termini de mig segle per materialitzar la restitució completa de l’espai que ara ocupen les muntanyes salines.
El nou col·lector ja té acord
En aquest sentit, també en els últims mesos s’ha fet un pas endavant clau. El 12 d’abril passat va tenir lloc a les instal·lacions mineres de Súria la signatura del convenir entre el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, i el president d’ICL Iberia, Carles Aleman, per al finançament i l’execució d’aquest nou col·lector. El compromís adquirit en aquella jornada va ser que la nova infraestructura (què renovarà l’actual xarxa obsoleta entre Abrera i Castellgalí i els dos ramals cap a Súria i Balsareny.) es començarà a construir aquest mateix octubre i que ha d’estar del tot acabat el 2025. El nou col·lector tindrà una longitud de 122 quilòmetres i transcorrerà per 22 municipis del Bages i el Baix Llobregat, amb una capacitat de transport de 1.683 litres per segon. Es farà per trams, d’Abrera a Castellgalí, i d’aquí cap a Balsareny i cap a Súria i Cardona, de manera que es donarà continuïtat als 32 quilòmetres de col·lector que ja es van renovar els anys 2007 i 2008 entre Abrera i el Prat. També s’haurà de construir una conducció que anirà des de la depuradora de Manresa fins a Súria per impulsar aigua regenerada que ajudi a diluir la salmorra i faciliti la restauració del dipòsit salí del Cogulló.
El cost total de l’obra que s’haurà d’executar puja a 110 milions d’euros, dels quals ICL, com a principal beneficiària, n’assumirà pràcticament el 90%.
Extreure’n la sal
Per poder restaurar la gran muntanya artificial del Cogulló se n’ha d’extreure la sal i, posteriorment, tractar-la perquè pugui ser comercialitzada. Per fer-ho, s’utilitzarà un sistema, tipus fresadora, que permetrà gratar la superfície del runam i retirar-ne la sal. Al runam de Sallent, la sal que se n’extregui es portarà dissolta fins a la planta de producció primària, on se n’iniciarà el tractament. D’aquí, el que es preveu és que una part sigui comercialitzada, mentre que la resta es canalitzarà fins al mar mitjançant el col·lector de salmorres. El Cogulló acumula uns 49 milions de tones.
L’aprofitament del dipòsit com a camp solar, una proposta a la nevera
En paral·lel al pla i procés de restauració, l’empresa ICL ha promogut en el darrer any un projecte per donar una nova utilitat temporal al runam del Cogulló de Sallent: el de convertir una part d’aquesta muntanya artificial (el vessant sud) en un gran camp fotovoltaic, que hauria de funcionar mentre s’executa l’eliminació del dipòsit. Aquesta proposta (que està en una fase d’avantprojecte) va ser tombada el mes de març passat per la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya, que el considera no viable «per incompatibilitat amb el planejament urbanístic vigent», però ni el Govern català ni l’Ajuntament no hi han tancat la porta. Ara mateix, és una proposta en espera. Tal com ha anat informant aquest diari, el que es planteja és aprofitar temporalment una part de l’enorme runam del Cogulló per instal·lar un parc fotovoltaic a tota la cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts. En l’avantprojecte, els redactors posaven l’accent en què, si prospera, aquesta iniciativa «seria compatible amb l’ús del dipòsit salí i amb la restauració prevista del mateix, segons la resolució del 22 de juny del 2018, de la direcció general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial».
En la línia de la compatibilitat amb la restauració prevista, el document també subratllava que la proposta, «a més de donar resposta a una necessitat energètica, portaria a terme una nova filosofia basada en el concepte del valor compartit del sòl, ja que pretén desenvolupar en un mateix espai dos usos diferenciats però compatibles, com són el del dipòsit salí i el del camp solar, permetent a una zona ja ocupada actualment pel dipòsit obtenir un rendiment energètic». El cost d’execució del projecte, que assumiria íntegrament ICL Iberia, s’ha calculat en 18 milions d’euros.
