Josep Altayó, maresmenc, és director general de l’Agrícola Regional (L’ARSA), empresa propietat de la Comunitat Benedictina de Montserrat que gestiona els serveis que ofereix el santuari. L’ARSA es va fundar l’any 1913, i en els primers anys aquesta empresa estava plenament dedicada a l’activitat i la gestió agrícola. Va ser a partir dels anys 50 del segle passat que va iniciar l’activitat al recinte del santuari. Altayó n’és el director des del 2006, però ja formava part de l’empresa des del 1997, portant la part d’hostaleria i restauració del santuari.
En els 15 anys que fa que és director de l’ARSA, aquest que cavalca el 2020 i el 2021 és el pitjor que ha passat?
Sí, sense cap dubte. I això que en els seus més de cent anys d’història la gestió de l’ARSA ha passat per episodis molt complicats. El que més, segurament, la Guerra Civil i la postguerra. Però és que, fins i tot en aquells moments tan greus, el santuari no havia estat tan aturat, mantenia l’activitat, la gent pujava a Montserrat. Hem tingut incendis, hem tingut uns aiguats, els de l’any 2000, que van suposar un cop molt important, i crisis econòmiques precedents. Però com ara mai. Era una situació impensable, per la poca previsió. Perquè hem de pensar que els mesos de gener i febrer del 2020, just abans de l’arribada de la pandèmia i del confinament, registràvem un inici d’any a l’altura dels millors. L’expectativa era a principi de març del 2020 excel·lent. I d’un dia per l’altre et diuen que tanquis. I ningú et deia que un any i mig després encara estem com estem.
Quan diu «com ara mai», en relació amb les referències històriques que citava, què vol dir?
Que aquest nivell d’inactivitat perllongada no havia passat mai. Hem estat durant mesos completament tancats. Els aiguats, per exemple, van tenir un impacte molt fort en l’espai físic de l’entorn del santuari i va caldre una reconstrucció. Però la resta del món va seguir funcionant, i al cap de molt pocs dies el santuari reprenia l’activitat. El problema és que s’ha parat Montserrat i s’ha parat també el món, això per al santuari és un impacte brutal. Perquè l’equilibri econòmic de Montserrat està vinculat al visitant. Es viu dels visitants. Si no n’hi ha, es trenca l’equilibri.
Mirem per etapes aquest any i mig que portem de pandèmia. Entenc que almenys s’ha superat el període més dur, que devia ser el primer confinament, del 14 de març al 24 de juny, que és quan el santuari fa una primera reobertura.
La veritat és que al final s’ha demostrat que per a nosaltres, com a ARSA i com a santuari, aquell no ha estat el període més dur, tot i que el que sí que ha estat és el que ha generat més incertesa, o més angoixa per imprevist. Òbviament, va ser un període duríssim perquè, literalment, d’un dia per l’altre et deixen d’entrar diners a caixa i t’esclata tota la planificació de tresoreria que tenies. Però, per a nosaltres, el més dur serà aquest 2021.
Per què, si, en comparació, hi ha un grau més gran d’obertura que el que van tenir el 2020?
Bàsicament perquè el 2020 ja vam tenir gairebé un trimestre, el primer, salvat. Amb molt bones xifres, com deia, els dos primers mesos de l’any. Després vam poder estar reoberts des de final de juny fins al 14 d’octubre, quan van començar altre cop les restriccions. Però diguem que vam acabar tenint el 2020 gairebé mig any amb xifres acceptables, tot i que el vam acabar tancant amb pèrdues molt importants. Però és que el 2021 hem estat fins a pràcticament final d’abril sense mobilitat a Catalunya. Ja ens vam menjar quatre mesos de l’any. I això, sumant-hi la incertesa.
Aquest és un dels grans mals...
Evident. A nosaltres ens hauria anat millor que ens haguessin dit «tanquem», però amb un horitzó. Aquesta situació d’ara tanco, ara obro, ara obro a mitges, ara torno a tancar, tota aquesta limitació genera una operativa i una despesa que no et compensa. Ara posem els treballadors en ERTO, ara els traiem de l’ERTO... Això és un trasbals enorme.
Així, com encaren aquest 2021?
Fet i fet vam arrencar al maig i a partir d’aquí hem d’anar veient com va evolucionant...
Però encara els queda mig any.
Sí, però nosaltres partíem d’una estructura en què el pes del mercat turístic internacional era molt important, per sobre del 50%. Si aquest no hi és, si bàsicament només tenim el públic català, ens hem vist obligats a reduir aquesta estructura, perquè en lloc de treballar sobre l’atenció a 2,5 milions de visitants, ho hem de fer en relació amb una xifra per sota del milió. És cert que les perspectives són bones, que la vacunació va a un ritme important, que l’activitat es mou i que la gent té ganes de sortir i de venir a Montserrat. I és cert que la consciència és que el mercat turístic europeu s’ha d’obrir. Però tot plegat serà més lent del que ens pensem o voldríem. Nosaltres no comptem que fins al 2022 comencem a tenir unes xifres de normalitat, amb un nombre de visitants estrangers que realment ens compensi i ens permeti tornar a l’equilibri. El 2021 serà un altre any complicat de passar, clarament en pèrdues, però és el que hi ha i hem de ser positius, perquè acabarà passant.
Més enllà de les dades de visitants, del descens, que són les més significatives de la situació, com em podria resumir l’afectació a l’ARSA?
La caiguda global de vendes a Montserrat ha experimentat una caiguda del 70%, per tant molt important. El descens en la part d’allotjament és una mica inferior, perquè majoritàriament hi tenim públic català. La part que cau més és la cultural, sobretot el museu, per sobre del 90%, ja que majoritàriament es nodreix del visitant estranger. I la part de botigues i restauració es mou en aquest marge a l’entorn del 70% de descens.
I la situació viscuda ha de servir per a alguna cosa en positiu?
Sí, ha de servir per ordenar Montserrat. És a dir, ara mateix no ens imaginem el Montserrat del 2019 amb cues llarguíssimes per visitar la Mare de Déu, amb col·lapse dins de la basílica per poder escoltar la Salve... Ja teníem un pla en ment per anar posant ordre abans de la pandèmia, i amb ella ens hi hem vist abocats encara que hi hagués pocs visitants, perquè aquesta pandèmia ens ha obligat ara a regular En definitiva, parlem de tots aquests mecanismes que hem anat introduint perquè la gent ens avisi que ve, que faci la reserva, que ens digui amb antelació que vol anar a veure la Moreneta... Hem d’aconseguir que el mercat turístic entri ordenat, que puguem tenir un Montserrat amb les xifres de visitants que teníem, però intentant haver après d’aquesta situació per oferir-los una visita molt més agradable. I això potser voldrà dir no tenir tants visitants perquè no es podran concentrar en moments determinats com passava abans, però són factors que han vingut per quedar-se.
