Gemma Boix (Sant Joan de Vilatorrada, 1977) estrena el primer curs com a nova directora territorial d’Educació a la Catalunya Central. La que també ha estat directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i directora territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació a la Catalunya Central presenta experiència en la política local, ja que va ser regidora de Sant Joan per ERC entre el 2007 i el 2011. Però la seva vocació és la docència. Fins ara ha estat professora de català a l’institut Quercus, i és des d’aquesta posició que afronta el nou càrrec.

Quins són els reptes que assumeix com a directora?

M’agradaria mantenir el llegat de l’anterior directora, Dolors Collell, que ha fet molt bona feina i no només al meu entendre sinó que molts equips directius en tenen una concepció positiva. També tinc el propòsit d’intensificar la proximitat amb els centres, intentant tombar el mite de la inaccessibilitat de l’administració. La nostra tasca és estar a prop dels equips docents de la regió.

Com valora aquest inici de curs marcat de nou per la covid?

Tots els centres han obert amb normalitat. És cert que ens trobem davant d’un nou curs excepcional per la pandèmia, però comptem amb més experiència. L’any passat l’alumnat ens va donar un gran exemple en el seguiment de les mesures i la covid ens ha posat un repte com a professors i és la cura de les emocions dels nostres estudiants. La pandèmia ha fet trontollar la vida familiar de molts infants i, des dels centres, cal respondre-hi amb més atenció.

En el cas d’FP, les classes comencen amb alumnes sense plaça. Com s’ha de respondre a l’alta demanda?

De forma extraordinària, es van obrir 11 grups nous a finals de juliol a la regió central. En aquests moments, encara ens trobem en procés de matriculació i no disposem de dades exactes. Però, de cara el curs vinent, està previst avançar la preinscripció dels cicles per poder reaccionar abans. A més, estem pendents de reunir-nos amb la direcció d’FP per analitzar de quins recursos disposem, què necessitem i quines són les necessitats de les empreses. L’obertura de grups nous ha d’anar en relació amb la disponibilitat d’empreses on fer pràctiques. L’oferta d’FP ha d’adequar-se i ser sostenible al nostre territori.

Balsareny enguany s’incorpora en el model d’instituts escola. Cada vegada en veurem més a la regió?

A la Catalunya Central ja en tenim tretze d’oberts i tenim diverses propostes de centres sobre la taula per estudiar de cara el curs vinent. El model és una bona sortida per la continuïtat dels estudis en aquells municipis petits en què està reduint la taxa de natalitat. Al mateix temps, els instituts escola també eviten la segregació escolar, ja que es creen les places públiques necessàries als nuclis petits i es permet que els estudiants d’un mateix poble s’eduquin junts siguin quines siguin les seves circumstàncies econòmiques i socials.

En aquest sentit, els sindicats reivindiquen la urgència de dotar els centres de recursos per afavorir la inclusió.

La inclusió a les aules ha de ser una prioritat. De fet, tenim un decret per a la inclusió que preveu dotar els centres de recursos econòmics per millorar l’atenció als alumnes. És cert que aquests recursos no han arribat a les escoles a causa de la prorrogació dels pressupostos de la Generalitat. Tot i això, s’han dut a terme diverses accions des del departament. A casa nostra, s’ha invertit en la formació de professorat i enguany s’han habilitat el recurs del Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) en set centres, mentre que també hi ha hagut dotacions d’Aules Integrals de Suport (AIS) en quatre centres.

Un dels temes que es debatran aquest curs és el futur educatiu de Navàs.

A finals del curs passat, es va acordar la integració dels dos centres concertats del municipi, el Col·legi Sant Josep i l’Escola Diocesana, a la xarxa pública. D’aquí a pocs dies es constituirà la taula de planificació per tal de plantejar una proposta sobre quin ha de ser el model educatiu del municipi, tenint en compte que en aquesta negociació també hi entra en joc l’institut escola Sant Jordi. El que està clar és que qui n’ha de sortir beneficiat és l’alumnat. De fet, aquests processos d’integració de projectes educatius cada vegada seran més freqüents en aquells municipis que compten amb més d’un centre educatiu i viuen un retrocés en la natalitat.

Com a professora de català, com valora la presència de la llengua a les aules?

És important recordar que el català és la llengua vehicular dels centres i, per tant, cal destinar-hi les hores necessàries, i més especialment en un context en què la digitalització provoca que sovint no es tingui la cura suficient per la llengua. Des de les escoles, cal defensar-la i preservar-la.