"Va ser un dia molt emotiu, molts plors, molt riure, també, moltes felicitacions i moltes abraçades". Diumenge passat era el darrer dia en què Eloi Hernández, actualment alcalde de Fonollosa i president del Consell Comarcal del Bages, es vestia amb el pantalons de vellut, la faixa, les espardenyes de vetes, la barretina, la samarra i es penjava el sarró. Als 34 anys, no deixa el teatre, i potser tampoc Els Pastorets, però sí que "penjo la samarra" com a Lluquet dels Pastorets de Calaf, ha explicat. La representació que es fa en aquesta població és una de les més conegudes i populars del país. Ha interpretat des del 2010 aquest paper a Calaf i abans ja l'havia fet a Fonollosa, el seu poble.
Eloi Hernàndez deixa de fer un dels papers principals del popular text de Josep Maria Folch i Torras que es representa al Casal de Calaf, perquè en aquests moments "puja una sèrie de jovent que ho farà molt bé" i perquè "tinc 34 anys" i estava interpretant un paper d'un noi que en la història teatral en podria tenir entre 15 i 20. I mig en broma mig seriosament, afegeix: "el dilluns, després de la representació em llevo cansat". El paper de Lluquet "és exigent", assegura Hernàndez, tant en la part interpretativa com físicament. "Hi posem molt de ritme, és un no parar, pugem, baixem, a d'alt l'escenari, entrant per la sala, baixant per l'escotilló, corrent passadissos". "Però de totes maneres, maquillat i ben afeitat, encara m'hi veia", indica mentre deixa anar un somriure.
L'adeu al Lluquet
La de diumenge no va ser una funció qualsevol. Fa temps que se sabia que aquest seria l'últim dia d'Eloi Hernàndez com a Lluquet. De fet, ell mateix ho havia plantejat fa dos anys, però la pandèmia va ajornar l'adeu, perquè l'edició del 2020 es va suspendre. A la platea del teatre del Casal, aquest diumenge hi havia familiars, amics, alcaldes del Bages, conseller comarcals i la consellera de Cultura de la Generalitat Natàlia Garriga. No va ser una funció qualsevol perquè en el moment en què el Lluquet i el Rovelló, els dos joves pastors que viuen les aventures dels Pastorets, canten uns cuplets n'hi van afegir unes dedicades a aquesta última participació i tot seguit la funció es va aturar i Eloi Hernàndez es va adreçar al públic per explicar el seu comiat del personatge.
Hi va haver un llarg aplaudiment, que va tenir una segona part quan, permetent una nova variació sobre el guió habitual, l'últim cuplet no la va cantar amb el Rovelló, com sempre, sinó amb la Isabeló, aquesta joveneta que l'enamora dalt de l'escenari. La Isabeló el va interpretar la Marina Torra, actriu i cantant, i aquesta també va ser la seva última actuació. "Va ser molt emocionant, però vam aguantar amb dignitat fins al final", afirma Hernàndez.
""Ara, el teatre per a mi queda en l'àmbit amateur"
L'actual alcalde de Fonollosa i president del Consell comarcal va fer alguns passos en el món del teatre professional amb un grup de teatre familiar de Lleida. Però la seva progressiva vinculació al món de la política el va anar allunyant d'aquest món. "Ara, el teatre per a mi queda en l'àmbit amateur", indica, i no té la intenció de deixar-ho.
Aquesta setmana hi haurà l'última funció dels Pastorets i sortirà a l'escenari de "pastor mut" (sense frases a dir) i assegura que també se sentirà satisfet. En el teatre es veu més fent teatre de text de comèdies que no pas musicals, tot i que aquest gènere l'entusiasma, assegura, però "és més complicat trobar actors que cantin, ballin i interpretin". I es vol mantenir vinculat als dos grups on fins ara ha actuat, al Grup de Teatre de l'Agrupació Teatral de Calaf i a l'elenc de Falta gent de Fonollosa. Perquè en els escenaris, a part de representar-hi un paper, hi ha fer "un grup d'amics, que quedem, que sortim, que anem junts a veure teatre".
"el Lluquet és el paper de la meva vida"
Eloi Hernàndez ha estat una dècada interprentant el Lluquet dels Pastorets de Calaf, ha tingut diferents parelles com a Rovelló i com a Isabeló, s'ha enamorat del seu personatge fins al punt d'expressar que "el Lluquet és el paper de la meva vida". No se n'acabarà de despendre, perquè moltes de les expressions dels Pastorets s'han incorporat al seu llenguatge. I per algun d'aquests sopars amb amics, sempre quedarà aquella expressió enamoradissa temporalment desubicada que el Lluquet li diu a la Isabeló: "xerricó de mel ensucrada". Eloi Hernàndez assegura que "he penjat la samarra del Lluquet".
