El col·lectiu ecologista Montsalat ha requerit a la direcció general d’Urbanisme que no converteixi en definitiva la modificació (aprovada inicialment) del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages, sinó que tan sols en prosperi el creixement en alçada del runam del Fusteret (Súria). Així ho demanda en les al·legacions presentades a la tramitació de la modificació, de l que aquest dimarts se n’acabava el període d’informació pública. Montsalat és una de les entitats que ha requerit formalment que el canvi no prosperi, com també ho ha fet el sindicat Unió de Pagesos.
El que reclama l’entitat ecologista és que no es facin possibles els dos aspectes fonamentals que vol fer viables aquest canvi. És a dir, que no prosperi la possibilitat de convertir una part del runam del Cogulló en un camp fotovoltaic, perquè es considera que n’afectaria la restauració, i que tampoc no es doni viabilitat a que el dipòsit del Fusteret incrementi el seu perímetre, sinó que únicament pugui augmentar en altura dins l’espai que ocupa actualment.
Montsalat es mostra crític amb el paper que està adquirint la direcció general d’Urbanisme amb aquesta tramitació, perquè considera que està prenent decisions que afecten els plans de restauració de les muntanyes de residus, que addueix que són competència de l’àmbit de medi ambient.
Pel que fa a la possible ampliació del runam de Súria cap al sector de Cererols, la plataforma insisteix (com ja havia exposat en escrits anteriors) que aquesta hauria de ser la penúltima de les possibilitats, només per davant de la creació d’un de totalment nou, que també es va valorar. Montsalat defensa que l’única via possible hauria de ser la del recreixement en altura del dipòsit actual, que considera que és «el mal ambiental menor i la hipoteca menor de gestió de salmorra, durant el temps imprescindible fins que l’explotació de potassa de Súria aconsegueixi processos sense necessitat d’abocament de residus salins al runam, tal com es planteja des de fa anys. L’ampliació del runam del Fusteret en superfície no hauria de se necessària».
Pel que fa a la porta que ha obert Urbanisme a que es puguin instal·lar camps fotovoltaics als runams salins, Montsalat posa en relleu que els programes de restauració vigents per les explotacions d’ICL a Sallent i a Súria estableixen la retirada dels residus dels runams com a pas previ a la restauració. I hi afegeix que «és una voluntat generalitzada, expressada també al PDU de la Mineria del Bages, fer desaparèixer quan abans millor les muntanyes de residus salins per la seva afectació al paisatge i per l’obligació de control i gestió de salmorra que comporten». A més, recorda que sobre el runam del Cogulló hi pesa una sentència judicial des del 2016 que n’ordena la retirada, i per aquests motius retreu que «l’autorització per part d’Urbanisme de l’ús per parc fotovoltaic o de qualsevol altre ús que en signifiqui la consolidació, quan l’obligació és la retirada i buidat dels runams, és un fet evidentment il·legal, contrari a l’ordenament vigent i comès per qui s’excedeix en les seves competències».
En aquesta línia, Montsalat hi afegeix que «sorprèn ja profundament que el PDU de la Mineria arribi a plantejar-se usos pel runam del Cogulló quan s’ha de buidar completament de residus; el fet s’interpreta només sota la l’òptica de la demora indefinida de l’obligació de buidat i restauració de l’espai. Que el PDU de la Mineria aprovi nous usos al runam del Cogulló confirma els pitjors auguris a l’ajornar, de manera manifestament il·legal, la restauració del Cogulló com a mínim unes dècades més durant les quals caldrà atendre a tothora la generació, recollida i conducció al mar de la salmorra que el runam del Cogulló origina».
Per tot plegat, la plataforma considera que el Pla Director de l’activitat minera al Bages «entra temeràriament en les obligacions de restauració que venen regulades per la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. El servei administratiu de la Generalitat competent per decidir sobre els programes de restauració és la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, adscrita al departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Des de serveis d’Urbanisme s’intenta regular com ha de ser el programa de restauració de la principal activitat minera a Catalunya, la que més residus ha acumulat amb els anys, la que més residus segueix generant i la que aboca els residus ambientalment més problemàtics per la seva solubilitat altíssima».
Oposició frontal d'UP
Unió de Pagesos es mostra contundent i demana que es retiri la modificació del PDU, així com també que es plantegi una reducció de l'activitat minera al Bages a l'espera que entri en servei el desdoblament del col·lector de salmorres. Reclamen que es busquin noves estratègies que permetin reduir els runams salins i evitar unes modificacions del PDU de l'activitat minera que suposen "agreujar la situació actual".
Un dels membres de la permanent d'UP, Josep Bové, ha denunciat en declaracions a l'ACN que el PDU "no pot donar resposta a un encobriment de les males pràctiques que es fan a la mineria" i reclama que es compleixin les sentències existents. "Hi ha sentències judicials que obliguen a treure els runams. Han de desaparèixer perquè són un contaminant continu a les aigües de les conques del Cardener i del Llobregat", expressa Bové, que també demana que es tingui en compte l'opinió de la gent del territori com a "afectats directes".
