Alerta per sequera en una cinquantena de municipis del Bages, el Berguedà i el Moianès

Un total de cinquanta municipis del Bages, el Berguedà, el Moianès i l'Anoia es troben des d'aquest dimarts en situació d'alerta hidrològica. Es tracta d'un nivell d'alerta que ahir va decretar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pels baixos nivells dels respectius sistemes d'abastament arran de la sequera pluviomètrica que estan acumulant aquestes zones en els darrers mesos, i que comporta haver d'aplicar un seguit de restriccions en el consum d'aigua.

En concret, aquest nivell d'alerta hidrològica afecta el sistema de la capçalera del Ter (dins del qual hi ha Castellcir i Sant Quirze Safaja), el Llobregat mitjà (que afecta la resta de municipis del Moianès, una desena del Bages i vuit del Berguedà) i l'Anoia-Gaià (que afecta 12 municipis de l'Anoia, bàsicament de la part oest de la comarca i de l'Alta Segarra). A aquests s'hi afegeix la desena de municipis de l'Anoia, incloent-hi la capital, Igualada, que depenen del sistema de l'aqüífer Carme-Capellades, que ja es trobaven en situació d'alerta abans del que es va decretar ahir.

La mesura afecta un total de 135 municipis. Al Bages, els municipis en alerta són: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Gaià, Marganell, Monistrol de Montserrat, Mura, Sallent, Sant Feliu Sasserra i Talamanca. Al Moianès són Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. Al Berguedà, els municipis afectats són: Avià, Berga, Casserres, Gironella, La Quar, Olvan, Sagàs i Santa Maria de Merlès. Pel que fa a l'Anoia, els municipis que apareixen a la llista són: Argençola, Bellprat, Calaf, Capellades, Carme, Castellolí, Copons, Els Prats de Rei, Igualada, Jorba, La Llacuna, La Pobla de Claramunt, Òdena, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia, Veciana i Vilanova del Camí.

A banda dels del Bages, Berguedà, Moianès i Anoia, n'hi també de les comarques d'Osona, el Ripollès, l'Alt Penedès i el Vallès Occidental. Segons ha concretat l'ACA, els municipis afectats no depenen de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies -pous, aigua superficial o basses- per garantir les demandes. La mesura inclou limitacions com ara la reducció d'aigua per a reg agrícola, per a usos ramaders, industrials i també recreatius.

En concret, la reducció del consum d'aigua que ha establert l'Agència Catalana de l'Aigua pels diferents usos és la següent: un 25% en el regadiu agrícola, un 10% en els usos ramaders, un 5% en els industrials, un 30% en els recreatius que impliquin reg i un 5% per als altres usos recreatius.

Pel que fa als usos d'abastament domèstic, l'ACA estableix restriccions a particulars per a determinats usos urbans com ara les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'omplir les fonts ornamentals, la prohibició a particulars de netejar els carreres amb aigua de la xarxa, limitacions en l'ompliment de piscines o també en la neteja de vehicles. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua a un màxim de 250 litres per habitant i dia.

Segueix l'alerta al Carme-Capellades i la prealerta al Ter-Llobregat

Actualment, l'aqüífer de Carme-Capellades continua, des del mes de maig, en estat d'alerta. Segons informa l'ACA, tot i que en els darrers mesos el nivell s'ha mantingut força estable, s'ha decidit mantenir en l'escenari d'alerta, una mesura que afecta 15 municipis de l'Anoia i un de l'Alt Penedès.

Pel que fa al sistema Ter-Llobregat, amb les reserves al 45% i que afecta la major part dels municipis restants de l'àrea d'influència de Regió7, continua en l'escenari de prealerta, així com també Darnius-Boadella, que està a prop del 47% de la seva capacitat.

Ús de fonts d'aigua alternatives

El Pla de Sequera estableix que, en cas que sigui possible, les unitats que se situïn en l'escenari d'alerta puguin emprar fonts d'aigua alternatives per garantir les demandes i alentir així el descens de reserves. En el cas de l'aqüífer de Carme-Capellades es defineixen mesures per coordinar les extraccions de l'aqüífer amb la captació provinent del sistema Ter-Llobregat. Per tant, mentre duri la situació d'alerta, els municipis que disposin d'una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l'aqüífer incrementaran el consum d'aigua de la xarxa Ter-Llobregat.

L'ACA informa que des del mes de febrer les dessalinitzadores catalanes han produït 33 hm3 d'aigua, un fet que ha alentit el descens de reserves dels embassaments. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 5 punts per sota.

Una situació que no es veia des dels anys 80 a Osona

A Osona no vivien una situació de sequera d'aquesta magnitud des dels anys vuitanta. Així ho ha explicat a l'ACN el vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Carles Banús, que ha relatat feia anys que no es veia un cabal del riu Ter tant baix: "a la poca pluviometria s'hi ha afegit que la neu de la muntanya es va desglaçar molt ràpid". Per això, des del Consell Comarcal fan una crida al ciutadans perquè redueixin el consum d'aigua.

Banús recorda que la limitació de 250 litres per habitant i dia no només és per a l'ús ciutadà, sinó que també inclou l'ús que en fan les industries agroalimentàries o els ramaders. "Hem de col·lectivitzar l'ús d'aigua per perjudicar el mínim de gent possible", demana Banús.