L’alcaldessa de Sant Vicenç i exsecretària quarta del Parlament, Adriana Delgado, va declarar que alhora d’acceptar les propostes parlamentàries «el que fèiem era una valoració formal de les iniciatives però no entràvem en el contingut» i que «no entenia ni entenc que la Mesa hagi de tenir una funció de censura prèvia». La bagenca ho va dir ahir en l’última sessió del judici contra l’antiga mesa del Parlament en la qual també hi havia com acusats l’expresident del Parlament i ara conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Roger Torrent i els exdiputats i exmembres de la mesa Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. Aquest últim, que dijous va abandonar el judici, ahir tampoc hi va ser. Estan acusats d’un delicte de desobediència greu al Tribunal Constitucional per haver tramitat dues resolucions que després es van votar al ple sobre la reprovació de la monarquia i l’autodeterminació.

En l’interrogatori, Delgado -igual que Torrent i Campedpedrós- només va respondre les preguntes de la seva advocada, la berguedana Olga Arderiu, que li va preguntar si va actuar amb la «intenció de desobeir». Delgado va respondre que «no» i que la seva voluntat era la de «defensar la llibertat». També va afirmar que en la seva actuació pretenia «sobretot complir el reglament» de la cambra i que pretenia «defensar i protegir els drets dels diputats que també és protegir els drets de representació política llibertat ideologica i llibertat d’expressió». En la mateixa sessió, Delgado es va mostrar convençuda també que va actuar sobta la protecció de la inviolabilitat parlamentària.

L’actual alcaldessa de Sant Vicenç també va parlar dels «efectes que pot tenir aquest procés a nivell personal i que tot i el tràngol que suposa una possible inhabilitació que ens condicionarà personalment, professionalment i políticament, jo treballaré i desitjo que no sigui la por la que em guiï sinó la recerca del bé comú». També ha avisat que una possible inhabilitació pot «condicionar» l’actuació de persones que tenen el dret i la voluntat d’exercir la representació política i la recerca del bé comú.

En el seu informe final, l’advocada de Delgado va assegurar que «es jutja al Parlament». En aquest sentit va argumentar que «no es pot permetre que no es puguin fer debats» ja que això va en contra dels drets fonamentals, la llibertat d’expressió i els drets dels diputats i la ciutadania.

Arderiu també va recordar al tribunal que «l’admissió a tràmit no determina el resultat final» i que els processats «no podien saber quin seria el resultat de les iniciatives i si s’acabarien aprovant» tot destacant, també que les inadmissions a tràmit són «absolutament inusuals». A més, va recordar, com també va fer Delgado, que abans i després de les resolucions per les quals s’ha celebrat el judici, la cambra ja havia debatut sobre l’autodeterminació sense que acabessin desembocant en un procés judicial. Igual que la seva patrocinada, també va al·legar la inviolabilitat del Parlament.

La defensa de Delgado, igual que van fer el lletrats de Torrent -Andreu Van den Eynde- i de Campdepadrós -Jordi Pina- va demanar l’absolució de la seva clienta.

Pel que fa a Josep Costa, que dijous va abandonar la vista, ahir no va ser en la sessió del judici, i tampoc hi havia cap lletrat en representació seva ja que s’autodefensava.

Torrent diu que hi ha en risc l’essència del parlamentarisme

L’expresident del Parlament va assegurar que «no es pot prohibir cap debat» parlamentari i ho va reblar afirmant que aquest procés judicial «posa en risc els fonaments del Parlament». Torrent va criticar la «desproporció» del procés i creu que vol ser un «avís» als que puguin actuar com ells, aconseguint l’«extinció» de l’independentisme amb la «mort civil i política» dels seus representants. L’exmembre de la mesa Eusebi Campdepadrós va qualificar el judici de «polític» i va expressar sorpresa per les paraules del fiscal el primer dia del judici «qüestionant la independència del tribunal» i fent referència a qüestions polítiques.