Álex Henández, enguany amb estrena de capitania a La Bruixa d´Or (compartida amb Dimitris Haritopoulos), és un dels jugadors manresans que han estat afectats per problemes físics en aquesta temporada. Es va incorporar tard per una fascitïis plantar que tenia ja del curs passat, i la sortida que va tenir Carles Bivià a l´Andorra fa que les seves actuacions es mirin amb lupa.

Ell s´esforça per tal que tot això no l´afecti i declara que vol ser més important en l´aportació que faci a l´equip. En els 5 partits que ha jugat fins ara, tots perduts, té unes mitjanes de 14 minuts en pista, i amb 3 punts, 2 assistències més 2 pilotes perdudes. Uns xifres que vol superar ben aviat.

Contra el Joventut altre cop es van quedar a prop de remuntar, però també van tenir un quart pèssim, el segon, que va ser tot un llast. Per quin motiu no tenen prou regularitat?

Hem de millorar, és clar; però també és cert que hem hagut de superar molts problemes, l´últim el de l´absència de Grigonis per al partit de dissabte. Ara bé, la gran prova que el nostre equip està unit és que no ens enfonsem, lluitem fins al final i és el camí per canviar el signe dels resultats. Davant del Joventut vam fer un gran inici i la voluntat era mantenir l´activitat defensiva en el segon quart però la Penya va trobar solucions en el bloqueig directe i amb els triples té jugadors molt perillosos. Crec que en el darrer quart sí que vam creure que podíem guanyar.

Dins aquest context d´unitat com es va viure l´adéu de Jamar Samuels, s´ho esperaven?

No, no en sabíem res i la seva actitud no feia sospitar res. Ens ho va comunicar al vestidor després del partit de Sant Sebastià, i ens va dir que no estava còmode, i que havia de marxar, tot i que després vam saber que pot acabar jugant al bàsquet italià.

La fugida de Monroe, el curs passat, el va sorprendre menys?

No, tampoc no m´ho esperava. No sé com es veia des de fora, la relació a dins, amb nosaltres, mai no va ser dolenta.

Quina és la fórmula per sortir de la cua, per guanyar?

Hem de confiar en nosaltres, no tenir dubtes dels companys i fer un esforç individual cadascú per donar el màxim. Hem demostrat que no ens falta tant per vèncer, en els darrers partits ja hi hem estat molt a prop. Només hem jugat 9 partits, hi ha temps.

Però fins i tot Martínez ha donat mostres d´estar ja una mica cansat de tants problemes...

És normal, l´afecta a ell i a tots nosaltres, però puc assegurar que en la feina del dia a dia, ningú no ha abaixat la guàrdia.

Expliqui´ns quina ha estat la història de la fasciïtis plantar que ha tingut al peu dret, si és o no veritat que vostè va declinar que l´operessin.

El problema ja el tenia des del final de la temporada passada i jo he seguit sempre les indicacions que em va donar el club. Quan a l´estiu vaig sentir que no anava bé, ho vaig comunicar. En començar la pretemporada ja sabien que les molèsties continuaven. Al final, el que es va fer va ser sol·licitar una segona opinó mèdica i, seguint els consells de l´especialista, vaig fer un tractament d´ones de xoc, i sí, s´ha demostrat efectiu.

I ara com es troba?

Des de fa uns deu dies ja estic molt millor. La veritat és que ho he passat molt malament però ara estic més recuperat físicament, i vull ajudar més. Sóc conscient que puc donar molt més.

És conscient que la sortida de Bivià i que vostè sigui ara segon base han projectat tots els focus sobre seu?

Jo em concentro a jugar, el fet que tingui més o menys minuts és una decisió del Pedro, i que Bivià marxés cap a Andorra va ser una opció del jugador.

Què n´opina, de Davin White?

Té molts punts a les seves mans, i pel que estic veient està integrat, amb ganes de treballar. Crec que és un home que ens pot ser molt útil en propers partits.