03 de novembre de 2019
03.11.2019

El Baxi trenca la llei de la inèrcia

Segona victòria de la temporada a la Lliga Endesa dels homes de Pedro Martínez, que se sobreposen a tots els factors que juguen en contra seu i sentencien amb un triple d'un gran Ferrari

02.11.2019 | 23:36
El Baxi trenca la llei de la inèrcia

La llei de la inèrcia, o primera llei de Newton, estableix que un cos romandrà en estat de repòs, a velocitat zero, o en moviment en línia recta, a velocitat constant, sempre que una força externa neta no actuï sobre ell. El Baxi Manresa va trencar ahir aquesta inèrcia, que semblava que l'impulsés cap a la direcció errònia en la majoria dels partits disputats fins ara a la Lliga Endesa. I va ser contra el Bilbao Basket, després d'una molt bona primera meitat, quan semblava que la dinàmica que l'ha dut pel pedregar massa dies tornava a aparèixer.

Però una sèrie de factors, en aquest cas externs i interns, el van ajudar a canviar la línia recta que seguia i a situar-se en condició d'explorar nous camins. Potser un triomf com el d'ahir serveix com a punt d'inflexió per assistir a un gir copernicà en aquesta temporada, tot i que les lesions tornen a aparèixer a l'horitzó. Pere Tomàs va sortir ahir en crosses del Congost i la seva presència i la de Kravish, dimecres, contra el Türk Telekom, perillen.

Factor 1: Ferrari


Pedro Martínez tenia raó quan deia que les coses canvien si el base hi és o no. L'equip ja és el seu i aquesta realitat es percep a les bones i a les dolentes. Ahir va assumir 25 tirs, molts d'ells encertats, però d'altres massa forçats. Això sí, després d'haver comès una dubtosa falta antiesportiva que va estar a punt de costar el partit al seu equip, al final dels quaranta minuts, ho va seguir intentant i va anotar el triple definitiu, que ho va decidir tot, al segon temps suplementari. Ara caldrà veure com gestiona aquest protagonisme al costat de l'altra estrella de l'equip, un Toolson indiscutible al Congost per tot el que ha donat i encara pot donar, però que ahir va fer un mal favor a la seva gent autoeliminant-se.

Factor 2: els secundaris


En els cinquanta minuts del partit d'ahir hi va haver temps per a tothom. Per als triples de Magarity a l'inici i al final, per al ressorgiment del millor Sakho, imponent a la zona, o per a la feina d'intendència d'un Dulkys que va demostrar que, encara que no anoti triples, pot ajudar en d'altres situacions. Menció a part per a un Dani Pérez que ja havia assumit galons amb la baixa de Fer-rari. Una de les parts positives d'ahir va ser aquesta aparició del fons d'armari que s'està demostrant que caldrà que surti més vegades.

A més, el tècnic va ser molt atrevit. Ahir va començar amb Vaulet i Pere Tomàs de quatres a l'inici. No li va funcionar, però ho va intentar després amb els dos bases en pista, una cohabitació gairebé inexistent fins ara. També va ser just amb la rotació, donant minuts a qui ho mereixia. El triomf d'ahir només significa la segona victòria, però pot obrir moltes rutes per al futur.

Factor 3: derrotar la fatalitat


Perquè té un punt de fatalitat que arribi Rafa Martínez, jugador que va reconèixer a Regió7 que havia estat descartat pel Baxi a l'estiu i que ahir va arribar als 5.000 punts a l'ACB, i faci un recital per inaugurar el duel; o que Toolson perdi els nervis; o que el Bilbao anoti quatre triples en els quatre primers tirs de la segona meitat i iguali un duel en què anava molt a remolc; o que se't tornin a lesionar dos titulars al mig del partit.

Tampoc no és agradable que la utilització de l' instant replay per part dels àrbitres sempre fos contrària als teus interessos, sobretot en les antiesportives, o errar onze tirs lliures, molts en moments inoportuns. Però amb l'ajut d'un Congost que sap que enguany haurà de patir i que ahir va valorar l'esforç dels seus homes, el Baxi va trencar la inèrcia. En els propers enfrontaments caldrà veure si la nova direcció és definitiva, o nous factors fan tornar a perdre el rumb.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook