03 de febrer de 2020
03.02.2020

Una setmana per retrobar energia i orgull al Congost, i tornar a guanyar partits

El Baxi encadena 6 derrotes seguides amb unes molt decebedores actuacions a Oostende i Santiago, i s'ha de refer davant del Dinamo Sàsser i del Casademont

02.02.2020 | 23:53
Una setmana per retrobar energia i orgull al Congost, i tornar a guanyar partits

En sis dies s'obrirà el parèntesi per a la Copa que el Bàsquet Manresa no disputa i l'equip de Pedro Martínez tornarà a la competició l'1 de març, al Palau Blaugrana. Abans, però, els manresans tindran dos partits, que seran ambdós al Nou Congost, que poden marcar el seu futur i que han de servir per millorar les sensacions i la imatge d'un Baxi que, en aquests darrers dies, s'ha enterbolit per les pèssimes actuacions ofertes en els pavellons del Filou Oostende i del Monbus Obradoiro. El que està sent una temporada ben estimable (per les lesions i els entrebancs de tota mena que han castigat el club) s'ha de poder refermar amb l'esperada entrada per als play-off europeus que s'ha complicat quan semblava que estava gairebé al sac, amb les 3 derrotes seguides que ja han evitat tenir el factor pista a favor en el cas de jugar les eliminatòries. Guanyar dimecres el Dinamo Sàsser, que ja és situat d'una forma matemàtica entre els dos primers, faria que no calgués mirar altres partits.

El Congost ha de ser un element clau per fer un canvi de rumb, però partint d'un pas endavant rotund de la plantilla manresana. Dissabte hi haurà un altre partit que pot ser més determinant del que d'entrada sembla. La visita del Casademont Saragossa ha de ser un estímul per a tothom. Es tracta del tercer a l'ACB, només darrere del Madrid i del Barça, i el Manresa no pot badar ni estancar-se perquè la salvació no està ni de bon tros assolida, i a les actuals 8 victòries cal sumar-ne 4 o 5 més per respirar amb tranquil·litat si els cuers comencen a guanyar més regularment. Ara el marge és de 4 victòries amb Fuenlabrada (que està pendent de continuar el seu partit amb el Gran Canària), de 3 amb qui marca la línia de la permanència, l'Estudiantes, i de 2 amb el Múrcia i el Betis, que ahir va derrotar el San Pablo amb el revulsiu d'Erick Green.


Toolson i els altres motius

Les 6 derrotes que ara acumulen els manresans no han estat idèntiques. La primera d'elles, consumada a la pista del Türk Telekom (78-72), tenia el mèrit d'haver jugat amb només 7 jugadors i es va estar ben a punt de salvar l'average in extremis. També es va provar a Bilbao (88-77), però encara es van notar molt els efectes de la inorportuna grip, un dels factors que va contribuir molt a trencar la dinàmica positiva que tenia l'equip en començar el gener.

Amb el Madrid es va jugar un gran partit malgrat perdre en els darrers instants (75-80), però va ser un illot en una trajectòria minvant que s'ha vist en els partits amb l'Unet Holon, amb l'Oostende i amb l'Obradoiro, aquest dissabte. Físicament hi ha un desgast, però Pedro Matrtínez ho va explicitar bé amb una paraula en la roda de premsa a Santiago: «Desig». El Baxi Manresa ha de desitjar, ha de tornar a voler guanyar els partits. Es va veure contra el Madrid però en els altres duels només a estones. Amb l'Unet Holon (65-67) es van veure tres quarts molts fluixos fins que es va endollar Nelson. A la pista belga de l'Oostende (85-72), el Manresa es va deixar anar amb un dels finals de partit més lamentables dels darrers anys. A Santiago, va ser al principi, encaixant un total de 19 triples tot i que es va maquillar el resultat amb un 97-83 definitiu.

El Baxi ha estat molt permissiu en defensa en fases d'aquests partits i ha tingut incidència. Però sobretot les xifres indiquen que ha baixat molt en atac. En relació amb el moment més dolç de tota la temporada, amb 9 victòries en 11 partits jugats (86 punts encistellats de mitjana), l'equip ha disminuït la producció: 76,6 a la lliga, 69,6 a la Champios i una mitjana global de 74, que són 12 menys que fa només unes setmanes enrere (86).

És clar que l'absència de Toolson, el referent ofensiu i home decisiu en uns finals a cara o creu, s'ha notat. Després de la seva llarga absència per la misteriosa però dolorosa lesió al peu, ja va jugar uns minuts contra l'Obradoiro i cal esperar que estarà força millor dimecres. Jugant al seu costat és quan Deividas Dulkys, que ha estat força discret darrerament, ha donat el rendiment més òptim. També hauria de tenir una pujada en la contribució Luka Mitrovic, qui, al marge dels seus bons minuts a Oostende, no ofereix la regularitat d'altres fases del curs. En aquestes últimes setmanes sí que homes com Eulis Báez i Juanpi Vaulet han intentat treure les castanyes del foc, però per a l'equip és important que Dani Pérez sigui un timó fiable en espera de Frankie Ferrari, que, segons va explicar Pedro Martínez, tornaria el març. Tampoc no han estat prou fins jugadors com Magarity i Sakho.

En l'àmbit estadístic, un aspecte per millorar molt clarament és el de tirs lliures. En el còmput dels 3 dar-rers partits de lliga ACB s'ha estat per sota dels dos terços d'encert (62%), massa baix. A Bilbao va ser el 73% (16/22), amb el Reial Madrid el 54% (12/22) i dissabte, a Santiago, del 59%, amb 16 bàsquets dels 27 intents que van llançar els bagencs. És una faceta que, en finals disputats, fa guanyar o fa perdre partits.


El contrast de les ratxes del Baxi

Fins ara, entre ACB i Champions, el Baxi ha jugat 33 partits (15 triomfs, 18 derrotes) i es pot dividir la seva temporada per ratxes de resultats.

Fins al 23 de novembre va jugar 16 partits: amb un 2-8 a la lliga, i la competició europea va donar més victòries i molts ànims (4-2). Des de llavors fins a l'11 de gener el balanç va ser de 9 victòries i 2 derrotes (6-1 a l'ACB i 3-1 a Champions). Però tot han estat derrotes en les tres últimes setmanes, 3 en lliga i 3 en Champions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook