Final Four de Bilbao: Manresa impulsa el Baxi cap a la final (55-63)

Refent-se de problemes amb el rebot (17-20)

Pedro Martínez ha apostat per recuperar un format clàssic en el cinc inicial i ha posat Dani Pérez de titular, tot i les seves setmanes de lesió. El base de l’Hospitalet sortia beneficiat de l’escalfament i no convenia fer refredar el turmell malmès. I l’inici del Baxi ha sigut millorable. El Ludwigsburg ha semblat sortir amb més gana i, en els primers minuts, ha capturat fins a vuit rebots ofensius, un fet inèdit al cèrcol manresà. Amb l’encert de Simon i un triple de Woodard els alemanys es s'han avançat amb un 8-5, contra un rival en què només anotava Bako.

Però la segona falta de Simon ha semblat afectar el Riesen i, a més, ha aparegut Moneke. Un seguit d’accions seguides del nigerià han posat el Baxi a davant (10-13). Ara eren els manresans els que semblaven dur la iniciativa, esperonats per la gent. És cert que Hulls ha empatat amb un tir de tres punts, però unes bones accions de Sima i un triple de Thomasson, l’únic del Manresa a la primera part, han donat cinc punts de renda mínimament reduïts per Cotton al final del quart (17-20).

Aturant l’escapada alemanya (35-35)

Ha sigut aquest mateix jugador, que hores abans del duel havia rellevat Tremmel Darden a la convocatòria, qui ha iniciat amb un bàsquet un quart en què Simon ha tornat a aparèixer per posar el 25-22 amb un triple. El Baxi tornava a tenir problemes en atac, amb tirs oberts errats i amb problemes per no esgotar els 24 segons de possessió i un triple del gran dels germans Patrick, Jacob, ha establert el 33-28. El Ludwigsburg no ha abaixat el pistó, però sí que ha comès algunes errades en atac i els bagencs n'han tret partit amb accions d’astúcia, com tirs lliures de Francisco i Dani Pérez i un rebot en atac de Vaulet per arribar al descans amb empat a 35, després d’una bona passada del base a Sima. I encara llàstima que a Vaulet no li ha sortit l’última jugada.

Punt a punt (49-55)

El tercer quart ha sigut el clar exemple que cada punt comptava. Les defenses s'han intensificat i cada cop era més difícil anotar des de qualsevol posició, sobretot des de lluny. El Baxi s'ha escapat mínimament, amb un 37-40, però aleshores han arribat una tècnica a Thomasson i les terceres faltes de Moneke i del propi escorta d’Ohio.

Semblava un moment complicat per a l’equip de Pedro Martínez, però el grup ha trobat certes inspiracions. Al gran partit de Dani Pérez s'hi ha unit l’encert d’un Yankuba Sima letal en els tirs de mig ganxo des de tres metres i la força de Francisco que, tot i no estar gaire encertat, anava al rebot ofensiu com el que més. Així, punt a punt, i comptant amb el favor que el Riesen errava els tirs lliures, el Baxi ha arribat a una mena d’èxtasi quan Luke Maye ha anotat el segon triple de l’equip i ha situat el 44-52, a 1.50 per a l’últim descans. Els alemanys, però, han sigut difícils de rosegar i han reduït el desavantatge a sis punts (49-55), amb la qual cosa tot quedava encara obert.

La defensa tanca el partit (55-63)

Però la cistella semblava haver-se tapat per al Ludwigsburg en els dos primers minuts del darrer període. El Baxi tampoc no anotava, però en tenia prou amb un tir lliure de Bako i amb un cop de dits de Moneke per posar la màxima diferència a favor (49-58). Calia trencar el partit, però ni Thomasson, ni Francisco no ho feien. Va ser Simon, sobre la botzina de possessió, qui ha trencat quatre minuts de sequera alemanya i ha donat una nova vida al seu equip. Un rebot amb atac amb bàsquet de Moneke i una errada en la posterior jugada visitant semblava tancar el partit (49-60). Però no ho estava.

Les imprecisions ofensives permetien l’equip de John Patrick mantenir-se a una distància abordable de cinc punts (55-60) després d’un robatoria de Simon a Vaulet. Llavors, a 2.26, ha aparegut el Thomasson de Màlaga per encertar un triple catàrtic (55-63). Als alemanys només els quedava l’heroica, però entre Dani Pérez, Thomasson i els rebots ofensius s'han menjat molt temps. El Riesen, sis punts en el període, en bona part per la gran defensa manresana, ha tret la bandera blanca. Els jugadors i els cent valents que els han acompanyat. Per al Baxi falta l’últim pas, i segur que amb l’ambient a favor.