100 anys i una motxilla plena de vivències

Pere Trasserra i Rosal fa una setmana va celebrar un segle de vida amb entusiasme i ganes de continuar endavant malgrat que ell asseguri que «he arribat als 100 anys i sento com em pesen. Fins fa poc temps podia llegir, cantar i fins i tot caminar bé, però és clar, m'he fet gran i no puc fer-ho». És cert, alguna vegada s'entortolliga parlant, però tot i així té les idees clares i d'ell es poden escoltar vivències i històries que la majoria de les persones no poden explicar. De fet, Trasserra recorda situacions de la guerra o de quan va treballar a la fàbrica tèxtil de Viladomiu Vell que semblen impossibles d'explicar.

Va néixer el 1918 a Cal Bassacs però als nous anys va anar a viure a Viladomiu Vell, on ha estat 80 anys. De fet, la colònia ha estat la seva vida: primer durant la seva infància i més tard com a treballador de la fàbrica, com també la vida de casat i de pare de les seves filles. Des de fa 10 anys viu a Gironella amb les seves filles Carme i Dolors, juntament amb el seu gendre Xavi. Allà té un despatx amb totes les seves pertinences, des de pintures i fotografies fins a centenars de llibres de tot tipus.

I és que als 20 anys va viure un episodi que el va marcar per a tota la vida: anar a lluitar a la batalla de l'Ebre des del bàndol nacional per culpa d'un intent de fugida a França. Però no va acabar aquí. El Pere també recorda els següents anys que va estar treballant com a escrivent a Madrid en un despatx per a l'exèrcit nacional. Fins a un total de 7 anys va estar sota les ordres dels nacionals, fins que l'any 1942 va poder tornar a Viladomiu.

De nou tornat a la colònia, va treballar als despatxos de la fàbrica fins a jubilar-se. Allà va aprendre la professió d'infermer, i «durant 20 anys no vaig fer pagar mai les visites», relata. També allà va descobrir un dels seus hobbies, la fotografia, gràcies a un amic, Domingo Vallbona, que n'hi va donar classes. Ell, amb una càmera, es va dedicar a fotografiar la colònia, els seus paisatges, celebracions, etc. Però quan va iniciar-se la fotografia en color ho va voler deixar i continuar la seva gran passió, la pintura. De fet, des de ben petit ha dibuixat i la gran majoria d'obres les té al seu despatx, algunes d'exposades i altres de guardades en carpetes.

Però a part de les pintures, tots els relats i les aventures viscudes els ha volgut explicar en el seu darrer llibre, publicat l'any 2013, anomenat Memòries d'una vida de colònia. L'any 2005 ja va escriure La meva infantesa, un llibre en què feia preguntes a la seva dona sobre la seva infància i ella la hi explicava. A més a més, el llibre inclou il·lustracions del mateix Trasserra.

Relats en l'actualitat

Actualment, ja no pot escriure ni pintar com a ell li agrada, segons explica la seva família. La seva filla Carme explica que la pèrdua de vista ha estat un dels principals motius. Tot i així, assegura que «de tant en tant encara llegeix els seus escrits per poder anar fent memòria i reviure les vivències, i també observa els quadres que ha pintat al llarg de la seva vida».

I és que en les seves pintures queda reflectida la seva història. En elles es poden veure motius religiosos, ja que sempre ha tingut una vinculació amb l'església com a cantant del cor de la capella i també com a creient. També té pintures de diferents viatges, amb grans paisatges, o retrats de diverses noies. Tot i així, les més importants per a ell són les seves obres familiars. Els pares, la dona i les filles han estat el pilar principal des de sempre. Això ha comportat que tots els membres l'estimin amb força. De fet, la seva neta, juntament amb el seu marit i la besneta, que viuen a Menorca des de fa 10 anys, quan hi ha una celebració familiar, com la dels 100 anys, sempre volen tornar a casa. I és que per a Trasserra «la família s'ha d'acceptar, cuidar i estimar».

Amb aquest missatge, vol destacar la importància de mantenir una vida plena d'activitats però sense deixar de banda les persones que estimes. A més a més, assegura que el secret per arribar als 100 anys de vida és «no menjar ni beure molt, fer molta activitat física i també formar-se de manera intel·lectual». Això sí, fins fa poc temps fumava amb pipa.

Amb tot això, després d'haver viscut una història de vida complexa, Pere Trasserra és un pou de saviesa que podries estar escoltant durant hores com si es tractés d'un llibre d'aventures. Per això, vol encoratjar els joves a tenir una vida activa, a no deixar-se «enredar per ningú» i a estudiar i formar-se, «ja que és molt important que les persones tinguin coneixements de tot tipus» per poder seguir avançant com a societat.