La plaça de Sant Pere de Berga és la zona zero de la festa berguedana. Una plaça que normalment acull desenes de persones cada dia, que hi passegen o l'aprofiten per apropar-se a domicilis i establiments del barri vell, viu cada Corpus una transformació important. Durant la Patum passen a ser milers les persones que s'hi apleguen tant amb les patums completes com amb els passacarrers que acaben a altes hores de la matinada, fet que comporta una nova adaptació del dia a dia per als berguedans i berguedanes, però sobretot per als botigues i veïns de l'emblemàtica plaça. Joan Comellas i Dolors Ollé com a veïns, Salvador Vinyes, que hi té l'estudi de disseny, o els comerciants i restauradors Sílvia Culell, Lourdes Sitges, Ramon Gonfaus, Dolors Pérez i Mayé Rego, són alguns dels exemples d'aquest canvi de rutina que viu Berga durant el Corpus.
Dolors Pérez, de la cafeteria Patum, explica que «per a mi són els dies més importants. Tenim sempre obert i intentem oferir el nostre servei cada Patum durant tots els actes que es fan a plaça. Són els dies grans. M'agrada molt la festa i viure-la des de la cafeteria és una experiència».
Lourdes Sitges i Ramon Gonfaus, de la carnisseria Gonfaus, comenten que «per a la feina és complicat. Has d'entrar amb el cotxe, pels horaris no pots, has de carregar i descarregar... L'ambient és maco, és tot nerviós, gent a dins a la botiga, a fora, això ens agrada, però és complicat tant per repartir com per vendre. Obrim quan no fan la Patum a la plaça. De fet, la gent aprofita per venir llavors. Moltes vegades, com que no hi poden accedir amb cotxe, els ho hem de portar nosaltres».
Mayé Rego regenta la Botiga de la Manela, del Grup Horitzó del Berguedà, i explica que aquests dies són els millors de l'any «perquè des de dins l'ambient és molt maco i sempre esperem la Patum. Molts dels articles que venem a la botiga, fets pels nostres usuaris i col·laboradors, són articles patumaires, així que aquests són els millors dies. Obrim tots els dies i l'augment de vendes que això suposa és una empenta per al Grup Horitzó que ajuda a funcionar la resta de l'any».
Però no són els únics que pateixen les conseqüències de conviure al rovell de l'ou de la festa. Aquest mes de juny fa 45 anys que Dolors Ollé viu al número 7 de la plaça de Sant Pere. Ollé explica que «cada vegada els veïns estem millor durant la festa. Només trobo que la música està massa alta i a casa tremolen els vidres, però m'hi he acostumat tant que quan vaig a dormir no em desperto fins l'endemà al matí. També tenim algun problema per entrar a casa quan hi ha la Patum però cal tenir paciència i aquests dies també en gaudim amb la família, amb els nens, els nets que també venen i ens ho passem bé. Jo crec que viure a la plaça té un atractiu especial».
Veïns de plaça
Un altre cas és el de Joan Comellas, un berguedà de 85 anys que l'any 1957 va marxar als Estats Units i al Brasil. Va tornar a Berga el 2002 i l'atzar l'ha portat a viure a la plaça de Sant Pere. Comellas comenta que «quan vaig tornar, vaig anar a viure al carrer Albèniz, a la carretera Sant Fruitós, i des del 2011 que visc aquí, a la plaça. Una casualitat com una altra. Al llarg de la meva vida he tingut el privilegi de portar la Patum al Brasil, als Estats Units i ara la tinc a tocar». Comellas també diu que «hi ha un bon ambient i bons veïns. Viure aquí té coses positives i negatives. Vius la festa com ningú». A més, assegura que durant la festa hi ha quantitat d'anècdotes, com «un dia que em vaig trobar que va venir a casa una dona amb una criatura que es van posar en un racó del balcó i quan va marxar vaig demanar qui era a la resta de persones que hi havia i ningú ho sabia».
Un altre dels veïns que treballa a la plaça és l'artista gràfic Salvador Vinyes, creador del logotip de la Patum. Vinyes explica que «ara només hi tinc l'estudi, on habitualment treballo, però és el lloc on vivien els meus pares. Així, s'ha convertit en una mena de ritual veure la Patum des del balcó, que de fet només ho pot fer una minoria, i els meus amics també em venen a veure». Vinyes explica que «des de l'estudi he volgut comunicar-me amb la gent. No pot ser d'una altra manera si et dediques a això. Si sempre tens al davant una casa, acabaràs dibuixant la casa i també passa amb la Patum. És un plaer.» «Per a mi és millor veure la Patum des del balcó, m'agrada ser-ne espectador. Hi ha una mena de connexió mental que no cal que facis res concret per ser-hi. Encara que per la festa hi hagi inconvenients en el dia a dia, els beneficis són molts més».
Primera vegada
Però no tots tenen l'experiència de compartir negoci o habitatge amb la festa. De fet, un dels establiments que viu la Patum per primera vegada és la Pizzeria Vidalba, situada on antigament hi havia la farmàcia Cosp Boixader.
Sílvia Culell és periodista, sommelier i regenta aquesta nova pizzeria berguedana. Culell explica que «vivim la Patum amb il·lusió però també incertesa de com finalitzarà. Per a nosaltres és el primer any. Sabem que per Patum a la plaça hi ha un gran volum de feina, però el que no volem és acaparar-ho tot. Per això la previsió és obrir només el dimecres i el divendres i avui, dissabte. El dijous, com també demà, diumenge, com que és Patum a la plaça tenim tancat. A més, volem que el personal de Vidalba, que és berguedà, pugui gaudir de la festa més enllà de la pizzeria». De totes maneres, Culell comenta que de cara a l'any vinent es poden arribar a plantejar l'obertura de la pizzeria tots els dies, que « tindrem més experiència». També destaca que «nosaltres no hem obert el negoci a la plaça només per la Patum, sinó pel fet que és la plaça de Sant Pere i creiem en el cor del barri vell».
Una de les curiositats, que Culell eexplica amb alegria, és que gràcies a l'obertura del local, s'ha pogut recuperar el termòmetre de la plaça, que des del tancament de la farmàcia que no havia funcionat més. «Creiem que era un element característic de la festa i per això fa uns mesos vam decidir restaurar-lo i ara ja està en funcionament».
