Les festes nadalenques són sinònim de moltes coses, com família, llar i menjar de l'àvia. Els darrers anys, però, els professionals de la restauració consideren que s'estan perdent els hàbits de la cuina i que passar el dia als fogons també comporta molta logística, per la qual cosa s'accentua la tendència a alliberar-se d'obligacions i encomanar dinars i sopars o, fins i tot, fer els àpats nadalencs a fora.

Aquest no és el cas de Jordi Millán, que considera que «el dia de Nadal és sagrat», per la qual cosa tanca el restaurant Glaç, però per al 24, el 31 de desembre i el 5 de gener ofereix menjar a través de Sumem Càtering. De moment, aquest Nadal ja han doblat les vendes respecte de les de l'any passat, quan ja en van fer «bastantes, moltes», i esperen que també es tradueixi en més clients.

En el seu cas, ofereixen 15 plats que es poden combinar de manera molt flexible i personalitzable, amb sopes i cremes, primers plats i segons de carn i de peix, a més d'una caixeta amb 16 pastissets, i l'opció estrella, una degustació d'aperitius. Es tracta de 10 peces que van des d'una falsa Oreo d'olives i Idiazabal fins a una gyoza de fricandó de vedella amb bolets, «mossegades gastronòmiques» presentades amb unes caixetes. «És el que més costa a la gent de fer i nosaltres ho fem perquè no t'hagis ni de preocupar de posar-ho en un plat», explica Millán. A partir d'aquí, tothom pot combinar el que vol fer a casa i el que vol agafar del càtering: «No som fanàtics del paquet de menú igual per a tothom», comenta el propietari.

S'organitzen en tres fases: a principi d'octubre determinen quins seran els plats que faran, al desembre es dediquen a organitzar les comandes i els terminis, «la part més complexa de logística i operativa», i els dos dies abans del 31 és el boom de feina -juntament amb els dos previs del 24, ja que en 48 hores s'ha d'elaborar tot el producte. Sumant sopars d'empresa i menjar per emportar-se, el seu desembre ja es pot equiparar als mesos forts de l'any, que coincideixen amb els casaments.

Entre la caixeta d'aperitius i que la gent els ha començat a conèixer, Sumem ha crescut, amb la filosofia de «centrar-se a ser un càtering de qualitat al Berguedà», a diferenciar-se per tenir un target i un client potencial diferent del de la competència.

Una alternativa, per exemple, és el Sardà de Berga, que també incrementa el volum de feina gradualment, i considerant que aquesta competència «té parts bones i dolentes». El fill del gerent i treballador de l'establiment, Xavier Trias, explica que per Cap d'Any reben encàrrecs de famílies, però especialment de colles, que se solen ajuntar: «La gent no té ni temps ni ganes de cuinar, hi has de dedicar molt temps i és un dia laborable». Tot i que el global de les festes «són positives i molt bones dates», «no et salven l'any».

Al Sardà comencen un mes abans a avançar feina i preparen algunes coses, i «ho acabem de rematar aquests dies», diu el responsable. L'establiment ofereix plats diferents dels habituals, on «es toca més carns que no es fan tan normalment, com espatlles de xai o cabrit, i també peix com rap a la marinera o llenguado al cava», apunta Trias, i també un menú especial que consta de quatre primers i quatre segons, a un preu tancat bastant econòmic.

Normalització als restaurants

No només pel càtering i el menjar a domicili és un dia important. Al restaurant Terra, per exemple, ja ho tenen tot reservat des de fa uns dies, especialment amb taules familiars no gaire grans (la més gran no supera la dotzena), amb comensals diversos, des de joves fins gent que ha anat tota la vida a l'antic Sala i no vol perdre la tradició, però «més aviat gent gran», segons explica el seu propietari, Pere Venturós. Aquest any, però, «es presenta una mica més complicat», ja que el responsable és un dels nous propietaris de La General, i ha de compaginar les tasques de gestió de tots dos locals.

Després d'un desembre en què han pogut treballar bastant, el xef espera un bon servei de cara a la nit del 31, en el qual mantindrà la tradició de fer les campanades a les 12 de la nit, fent repicar una cassola des del mig de la sala: «La gent em veu i els fa gràcia», considera Venturós. El Terra només obre a la nit per centrar-se en el servei, amb un menú degustació amb bastant peix, «perquè se n'ha menjat tradicionalment», amb plats com ostres amb caviar, arròs de gamba vermella, vieires amb peus de porc o cabrit.

També des de mitjan novembre no queda ni una taula lliure al restaurant La Cabana, on cada any repeteixen gairebé els mateixos comensals de la zona. «Hi ha una tendència a no quedar-se a casa, si obríssim per Nadal també ompliríem segur», comenta el copropietari, Josep Badia. Tot i que alguns anys havien sigut més fluixos, «és habitual omplir, a més que tampoc hi ha tants llocs oberts per anar a sopar».

A La Cabana també ofereixen un menú degustació tancat, on inclouen plats més elaborats i diferents dels que fan al llarg de l'any. Per a ells, són uns dies de molta feina que, tot i que la facturació és molt bona com en qualsevol dates festives, no deixa de ser «una continuïtat de l'any».