07 de març de 2020
07.03.2020

La majestuositat de la Torre de la Petita tornarà a custodiar la Berga més carlina

La rehabilitació per potenciar el valor patrimonial de l'únic edifici cent per cent carlí que queda a Catalunya ja ha començat

06.03.2020 | 19:05

La Torre de la Petita tornarà a lluir imponent per protegir Berga des de la seva privilegiada posició a la serra de la Petita, i ho farà recuperant la majestuositat que la va fer ser el fortí més destacat de la defensa carlina a la ciutat. L'Ajuntament ha decidit aturar-ne la degradació i ha acordat rehabilitar-la per convertir aquesta fortificació carlina única a Catalunya en un recurs turístic al servei dels berguedans.

Les obres d'intervenció, que ja han començat, tindran una durada de set mesos i un cost total de 180.284,53 euros. La seva posada en marxa era un antic somni de la ciutat de Berga des de l'estiu del 2015. En aquell moment el govern de Juli Gendrau va valorar la proposta de rehabilitació en gairebé mig milió d'euros i la CUP, en el seu primer mandat, la va posposar per falta de finançament. Ara, cinc anys després, s'executarà amb un pressupost més reduït.

Aleix Serra, regidor de Via Pública, Obres i Serveis del consistori berguedà, explica que s'ha decidit actuar en l'únic edifici cent per cent carlí que queda a Catalunya perquè «és un monument important de la Berga capital carlina. Des de la ciutat es veu des de molts punts i és evident que en les últimes dècades s'ha anat degradant. Als anys 50 o 60 estava més sencera, més alta, amb el fossat definit. Qualsevol poble que estimi el seu patrimoni vol aturar-ne la degradació i tenir-lo amb bon aspecte».


«Ostentosa i magnífica»

La Torre de la Petita era una fortificació de vigilància i defensa que va ser construïda en dues fases. La part més antiga del fortí va ser feta durant la Guerra Gran a final del segle XVIII i posteriorment, l'any 1838, per ordre de Charles d'Espagnac, comte d'Espanya durant la primera guerra Carlina, es va completar l'ampliació del sector oest. La torre era dins una fortificació més àmplia, un baluard d'artilleria conegut com a fortalesa de Maria Fernanda. Ubicada en un lloc estratègic de Berga, la torre té un domini visual excel·lent de tots els punts cardinals i la seva funció era controlar les aproximacions de les tropes enemigues. L'escriptor espanyol de l'anomenada Generació del 98 Pío Baroja, en el llibre Humano enigma, definia la torre com a ostentosa i magnífica i explicava meravelles del seu potencial bèl·lic a favor del bàndol carlí: «Al castillo de la Petita le tenían los carlistas en gran estima y le daban más importancia que al antiguo; pues, sobre ser suficiente para guarnición de dos mil infantes y doscientos caballos, sus baluartes estaban tan bien concluidos que le daban trazas de una respetable fortaleza». Durant la darrera carlinada, l'any 1873, la comandància de Berga va decidir enderrocar la torre, però les protestes de l'alcalde, Ramon Pujol i Thomàs, i dels ciutadans van aconseguir aturar-ho.

Oblidada i deixada a mans del pas del temps, gairebé 150 anys més tard, govern i berguedans tornaran a fer possible que la Torre de la Petita recuperi la seva esplendor. Lògicament la seva finalitat ja no serà bèl·lica, però el consistori té la intenció que se'n pugui recuperar la memòria històrica i que es converteixi en un edifici museïtzat. Serra declara que «l'objectiu és que sigui visitable, un cop estigui reforçada i reconstruïda, que pugui ser un recurs turístic més de Berga».


Les actuacions previstes

L'empresa Bergavià Obres S.L. s'encarrega d'executar els treballs de rehabilitació, que es finançaran amb fons propis de l'Ajuntament de Berga i les ajudes de la Diputació de Barcelona i el ministeri de Cultura. Les obres a la torre van arrencar el mes de gener passat i Serra argumenta que «són actuacions llargues ja que és una tasca de recuperació lenta. Ja s'ha fet una part de reparació de les parets de la torre i s'ha actuat en el fossar. Les feines estan en marxa».

La intenció de l'Ajuntament és portar a terme una sèrie d'actuacions per garantir la consolidació i posada en ús de la torre. En concret, a la torre es realitzarà el sanejament i la reparació dels murs exteriors i també es farà la impermeabilització de la terrassa per evitar filtracions. A més, se'n reconstruirà l'accés que estava enderrocat parcialment i també es reconstruirà el paviment de la ter-rassa.

L'arqueòleg berguedà Pere Cascante ha estat el responsable de fer el seguiment de les obres de restauració i conservació i indica que «a la torre hem trobat el darrer paviment que hi havia, que era de maons ceràmics disposats en cercles concèntrics; resultava ser una reparació d'un paviment més antic que devia ser l'autèntic, que era de còdols de riu. El terrat devia ser així, i com que devia crear filtracions a l'interior es va trobar aquest segon paviment. Un cop l'haguem documentat i dibuixat, s'extraurà i s'impermeabilitzarà tot el terrat per col·locar-n'hi un de semblant».

Preguntat per l'estat de conservació de la torre abans de la seva actuació, Cascante afirma que «els coronaments de les cobertes havien desaparegut i les troneres d'artilleres també. Sabem que a dalt hi havia una bateria de canons que disparaven als quatre vents. Tot era ple de terra, runa i vegetació. A l'interior el paviment original era de fusta i s'encavalcava damunt d'unes bigues i uns cavalls. Això havia desaparegut, hi havia un esvoranc».

L'objectiu de la restauració, un cop s'hagi consolidat la torre i sanejat l'espai, serà reproduir aquest paviment de fusta original. Paral·lelament, per fer-la visitable, s'adequarà l'accés principal de la torre, els accessos de les troneres interiors, es construirà un nou empostissat de fusta i s'instal·larà un sistema d'il·luminació a l'interior. «La idea d'aquest treball arqueològic és deixar-ho molt semblant a tal com estava. En el cas de la zona del fortí ja no es tocarà més, es tancarà perquè no s'hi accedeixi i es deixarà per a una futura intervenció de consolidació», explica Cascante.

La pista d'accés a la torre, d'un quilòmetre, es formigonarà i s'habilitaran les cunetes per reduir l'erosió i facilitar l'accés als visitants que hi vagin a veure i a gaudir de la custòdia més carlina de Berga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit