"Com aconseguir que els fills ens facin cas sense haver de repetir el mateix mil vegades?» és el que es pregunten bona part dels pares i mares que assisteixen a les xerrades i tallers de l’educadora i sociòloga Alba Castellví. Aquesta setmana ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida a la segona edició de l’Escola de Mares i Pares que impulsa l’Ajuntament de Berga amb l’objectiu de crear un espai de debat i formació per a les famílies.

Fa anys que Castellví es dedica a fer sessions per donar eines i instruments als pares en el procés educatiu dels seus fills. És autora del llibre d’èxit Educar sense cridar,Educar sense cridar que, assegura, «ha servit d’ajuda a moltes famílies per aconseguir una relació més fluida amb els seus fills». Ara ha fet un pas més, i ha tret a les llibreries una proposta adreçada directament als infants: Un cistell de cireres, un recull de contes «que inclouen temes que són importants educativament i que permeten als pares parlar d’autonomia, esforç o responsabilitat, entre d’altres, amb els seus fills», explica ella mateixa. «L’Educar sense cridar és per als pares, perquè els permet reflexionar sobre qüestions i fer millor les coses amb els nens, però no són temes que podem explicar als nens. En canvi, ara, els infants poden formar part d’aquest procés de reflexió amb històries que els desperten interès i amb personatges amb els que poden sentir-se identificats», detalla. Per fer-ho més fàcil i incentivar del debat, al final de cada conte hi ha una guia de treball dirigida als pares per fer reflexionar els infants. «Per poder traspassar l’experiència de la nar-ració d’allò que passa al protagonista del conte a l'experiència directa dels fills», explica.

Castellví va tenir clar, de seguida que va començar els seus estudis, que «el món es canvia des de l’educació» perquè «educar és canviar el món.» Després de formar-se va entrar al món de la gestió de conflictes. «Durant molts anys vaig treballar en mediació comunitària i veïnal i de mica en mica em vaig introduir a la mediació familiar, entre pares i adolescents.» La seva experiència li ha permès tenir moltes eines que ara trasllada als pares «per intentar que la comunicació amb els seus fills sigui satisfactòria».

Les principals preocupacions dels pares són aconseguir que els fills els facin cas sense haver d’insistir, com gestionar els conflictes entre germans, com posar límits quan fan rebequeries i també com aconseguir la seva autonomia. Castellví assegura que per a cada problemàtica hi ha una estratègia que funciona millor que una altra, però el que sempre recomana a les famílies és que, «perquè allò que fem sigui educatiu, els pares han de partir d’una raonable tranquil·litat, per tant, el primer és estar tranquils i no perdre la calma. Els ensenyo estratègies per mantenir la temperància i no perdre els nervis», concreta la professional.