La ratafia recupera el seu lloc a taula a moltes de les llars del Berguedà

La ratafia torna a estar present a les sobretaules després d'un àpat familiar o entre amics juntament amb altres licors. La tradicional beguda ha recuperat el protagonisme que havia tingut antigament, quan moltes cases elaboraven la seva pròpia recepta per poder-ne beure durant tot l'any. Al Berguedà, una part de la responsabilitat la tenen els impulsors i organitzadors del Concurs de Ratafia, que enguany ha celebrat la vuitena edició i dins de la Fira de la Ratafia i la Xocolata. La proposta, que va néixer d'un grup d'amics, s'ha mantingut a través del Casal Panxo i no ha parat de créixer, i actualment s'hi presenten prop de mig centenar de receptes diferents.

Enguany, 43 ratafies han participat al certamen. A la fase final hi han passat 9 concursants i, finalment, la guanyadora ha estat Marta Barniol; la segona classificada, Dolors Vilaginés (la iaia Lola), i la tercera, Carme Bertran.

La iniciativa va néixer dels Amics de la Ratafia del Berguedà, un grup de coneguts «aficionats a la natura, a la cultura i a la ratafia», ha explicat Marc Vizcano. Des del principi, el concurs es va organitzar a través del Casal Panxo, que ha estat l'entitat que l'ha mantingut i l'ha fet créixer. «En aquell moment vam ser uns quants amics que vam decidir fer el nostre propi licor, i sortir a buscar les herbes i tot. Vam veure que en altres llocs feien un concurs i vam pensar que també en podíem fer un nosaltres», ha recordat. Més enllà de la seva afició per la ratafia, Vizcano assegura que l'objectiu era fer pedagogia i «recuperar una tradició que s'havia perdut» que està estretament relacionada amb el coneixement de l'entorn natural, de les plantes i els seus usos -no només per a l'elaboració de ratafia. Vizcano també en valora positivament l'aspecte social. «Fer ratafia vol dir trobar-se un grup d'amics i compartir l'experiència amb altres persones», explica.

Grups d'amics

És el cas, per exemple, del grup de la ratafia de la tieta Queralt, que es presenten al certamen des del primer any. Un dels seus membres, Roger Forés, ha explicat que fa temps que amb una colla d'amics elaboren la seva ratafia. Actualment formen part d'aquest col·lectiu més d'una trentena de persones, tot i que cada any el nombre varia. «L'únic que cal per formar-ne part és fer una aportació econòmica que destinem íntegrament a comprar l'anís dolç, que és la base que utilitzem per a la nostra ratafia», explica. A partir d'aquí, fan tres trobades a l'any en les quals participen bona part dels membres del grup, però no tothom. «Depenent dels que som, fem més o menys litres i després de l'elaboració els repartim entre els que cada any formen part de la colla», destaca.

El tret distintiu que caracteritza aquest grup d'amics és que segueixen una recepta tradicional que els va arribar a les mans: la de la tieta Queralt. «No recordo exactament com vam accedir a aquesta recepta. Era d'una senyora que havia fet ratafia tota la vida i que n'havia anat millorant la recepta fins a aconseguir la que li agradava més», explica Forés. Ara, el que han fet ells ha estat quantificar-ne els ingredients. «Hem substituït els grapats per xifres concretes per aconseguir cada any un resultat el màxim de similar», afegeix.

El procés cada any és el mateix, explica, i es resumeix en tres trobades a l'any. «Ens trobem un cap de setmana pels volts de juny per collir les plantes que necessitem per fer la ratafia i les introduïm a l'anís», detalla. Com que en necessiten amb molta quantitat -aquest any, per exemple, n'han elaborat més de 300 litres-, algunes de les plantes les cultiven ells mateixos. Després d'haver-la deixat macerar el temps corresponent, es tornen a trobar per poder-la repartir, i encara es tornen a trobar un cop més per fer un tast amb la ratafia de l'any i comparar-la amb la d'altres anyades. Segons Forés, es tracta d'una activitat «molt social» perquè el procés d'elaboració sempre va acompanyat d'esmorzars, dinars i de tertúlies.

Enguany també s'han presentat al concurs. Una festa, assegura, que esperen amb ganes cada any. «Ens agrada perquè és un dia en què comparteixes la teva experiència amb altres persones d'aquest món, i és interessant». Aquest és, segons Albert Cols, un dels organitzadors del certamen, un dels objectius, «ser un punt de trobada dels aficionats a la ratafia i aconseguir que cada vegada n'hi hagi més». Repte assolit. «Cada vegada més persones s'atreveixen a fer el seu licor i les marques de ratafia comercials tenen el seu espai en bona part dels bars i restaurants», afegeix. Des del Casal Panxo s'organitzen tallers per potenciar que no es perdi aquesta tradició i que més gent s'iniciï en aquest món. «Podem dir que la ratafia va tenir un boom fa uns anys, i tot i que ha disminuït com sempre passa, no ha desaparegut i s'ha mantingut», destaca. El concurs n'és un exemple.