«La donació del fons de Josep Maria Ballarín sobrepassa les dimensions del Berguedà. És un intel·lectual de profunditat, que llegia molt, que tenia molta informació. Era un home de cultura universal». Ho afirma Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, que avui, a 2/4 de 6 de la tarda, acull un acte d'homenatge a mossèn Josep Maria Ballarín (1920-2016).

Es tracta d'un agraïment per la cessió del seu llegat, que es compon de documentació personal de la família, agendes, fotografies i cròniques del seus viatges, cartes i guions dels casaments que havia oficiat, cartes d'amics, com d'un dels seus marmessors Agustí Mariné, així com documentació professional, manuscrits i mecanoscrits de tots els seus llibres que inclou els originals que no s'han editat, per exemple, un sobre l'espiritualitat a Europa, una obra que «pràcticament està acabada» i que roman inèdita, segons ha explicat al Berguedà Setmanal de Regió7 Pedrals. És previst que l'acte esmentat sigui presidit per la consellera de Cultura, Laura Bor-ràs, que a les 5 es reunirà amb representants d'entitats culturals a l'hotel Berga Park. A 2/4 de 5 de la tarda la consellera signarà el llibre d'honor de l'Ajuntament de Berga.

Aquesta documentació va ser donada a l'arxiu en compliment de les últimes voluntats del mossèn. Anteriorment ja havia donat 300 cassets que contenen gravacions de diferents conferències. Aquesta part del fons està digitalitzada. Pedrals explica que el llegat no inclou la correspondència que devia mantenir amb prohoms de la classe política catalana com els expresidents de la generalitat Jordi Pujol o Pasqual Maragall. El director de l'arxiu ha indicat que Ballarín «va fer-los de mitjancer i també va fer d'home bo en temes difícils amb gent de primera fila i també desconeguda». Aquesta literatura no es va incloure al fons i Pedrals creu que és perquè formava part del secret de confessió.

El director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà ha manifestat que «estic content i agraït que decidís que el seu fons vingués a Berga». Pedrals ha exposat que el llegat del popular capellà «hauria estat acollit de gust a qualsevol institució nacional. Deixar-lo a l'Arxiu del Berguedà significa que tenia confiança que seria ben tractat». En vida, mossèn Ballarín ja havia deixat material a l'arxiu berguedà.

L'acte d'aquest dissabte, programat per a 2/4 de 6, al Pavelló de Suècia, el presentarà el director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. Inclourà lectures dramatitzades de textos del mossèn a cura d'Anònim Teatre i els seus marmessors Agustí Mariné i Jaume Farguell, des de la seva infantesa fins a la guerra civil (Ballarín va formar part de la Lleva del Biberó), l'època de la seva malaltia a Matadepera, quan el van destinar a Solsona i la seva decisió de fer-se capellà, quan el van destinar a Queralt i la seva estada a Gósol, sobre l'Església, Catalunya o el Barça. Posteriorment, tindrà lloc una actuació de Laura de Castellet i Rosa Maria Aguadé, que interpretaran tres peces de gregorià, ja que Josep Maria Ballarín era aficionat a aquest gènere. També parlarà mossèn Ramon Anglerill, rector de Gósol, en qui Ballarín es va inspirar per escriure el seu best-seller, Mossèn Tronxo, que parlarà en nom dels amics i la família.

Josep Maria Ballarín va ser autor d'una quarantena d'obres sobretot de temàtica religiosa. Va ser reconegut amb els premis Ramon Llull (1996), entre d'altres, així com també amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de Berga.