Un temps viendra où malgré toutes les douleurs nous serons légers, joyeux et véridiques» (Albert Camus a Maria Casarès, febrer del 1950).

El Col·lectiu d'Escaladors Berguedans ni figurem enlloc, ni estem formalment constituïts, ni tampoc ens empara cap entitat, a tot estirar un grup de whatsapp on poder cercar un company disposat a estar a l'altre costat de la corda a punt per aturar la possible caiguda o per donar-te ànims en un pas dur.

El Xavi molt sovint ha estat aquest company, i som molts els qui hem tingut el privilegi de compartir cordada amb ell. I no exagerem en fer servir la paraula privilegi, ja que la seva fortalesa era tan il·limitada com la seva innocència, la seva tenacitat tan innata com la seva bondat, la seva generositat tan gran com el seu cor... i la seva polivalència en totes les facetes de la muntanya, tan present com la seva felicitat.

Fort, tant per aguantar-se precàriament d'una minúscula presa i cercar i recercar la presa amagada o el moviment que li permetés superar aquell pas, com per tirar amunt després d'hores d'obrir traça cap als vuit mil metres; tenaç, tant per seguir punxant el glaç podrit sota el torb gelat, com per seguir corrent pels corriols pedregosos del Moixeró amb una butllofa al peu; generós, tant per obrir vies de totes les dificultats i estils per tots els racons del nostre estimat Berguedà, com per quedar-se, una nit més, a 7.400 metres d'alçada per tal de convèncer un company exhaust que havia de fer el terrible esforç de baixar i continuar vivint...

Des del moment de saber la terrible notícia del fatal, absurd, injust (no hi ha prou adjectius per qualificar-lo) accident que va segar arran la seva vida, el grup de whatsapp ha estat un bullir constant de dolor, d'incomprensió, de ràbia... I de condol, escalf i suport a la seva companya, fill, pares, germà i a tots els qui li eren més propers. En trobar-nos, després de l'abraçada amanida amb plors descontrolats i alliberadors, i després de fer palès l'absurd de la seva mort, sempre ha sorgit l'anècdota viscuda per un o per altres en la qual apareix el Xavi, fort, tenaç, generós i polivalent... L'anècdota, però, sempre era motivada per la seva innocència -fregant la ingenuïtat-, la seva bondat -fregant l'infinit-, el seu cor gegantí, i la seva felicitat innata.

Xavi, ja et trobem molt a faltar.