L'Ajuntament de Berga ha decidit suspendre la concessió de llicències per estudiar la viabilitat de modificar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la zona est del nucli. L'objectiu és actualitzar les previsions fetes el 2005 per A aquest sector i determinar quines necessitats d'equipaments públics reals té el municipi a hores d'ara i com podria obtenir el sòl necessari. Així ho ha explicat a Regió7 Aleix Ser-ra, regidor d'Urbanisme.
El consistori ha decretat la suspensió d'atorgament de llicències «de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets als terrenys qualificats d'equipaments a l'est del nucli urbà de Berga». La suspensió de llicències tindrà una durada d'un any, ampliable fins a dos si s'acaba fent l'aprovació inicial «de l'instrument de planejament urbanístic», segons consta l'anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOP) pel consistori berguedà. Aquests terrenys comprenen una zona situada entre l'escola de Santa Eulàlia i la residència de les Germanetes.
En aquest àmbit, el planejament urbanístic en vigor preveu destinar 122.000 metres quadrats de sòl per a equipaments, la meitat dels quals consolidats, que vol dir que ja existeixen. I la resta, uns 56.000 metres quadrats, són per a equipaments no consolidats ha detallat Serra. «El problema és que l'actual POUM no preveu cap sistema de gestió per a l'obtenció d'aquests terrenys», ha exposat el resposable d'Urbanisme. Això vol dir que, si el consistori volgués fer equipaments en aquest àmbit, l'obtenció dels ter-renys de propietat privada s'hauria de fer a través d'expropiacions. L'operació seria costosa perquè es tracta de sòl urbanitzable. Sobre el paper, els propietaris dels ter-renys que el POUM preveu destinar a equipaments públics podrien demanar al consistori que executés aquestes expropiacions que preveu el POUM.
El regidor d'Urbanisme ha indicat que amb el volum de superfície que es preveu d'equipaments a aquesta zona i tenint en compte les necessitats del consistori «es fa difícil imaginar que Berga ho hagi de fer servir» els propers anys.
Un cop plantejada aquesta problemàtica als serveis territorials d'Urbanisme de la Catalunya Central, «ens van recomanar que estudiéssim fer una modificació del POUM».
La suspensió de llicències suposa «aturar el rellotge, mirar-nos la situació, estudiar quins terrenys d'aquests realment necessitem que siguin equipaments i com s'han d'obtenir perquè puguin estar a disposició de l'Ajuntament».
Serra ha explicat que un altre dels problemes que presenta aquest sector és que l'actual planejament preveu que una part dels terrenys catalogats d'equipaments es destinin a l'ampliació del cementiri, que queda encaixat entre la carretera C-16 i el Parc de Bombers. Serra ha dit que la legislació actual fa que «com a mínim una part d'aquests terrenys» no es puguin destinar a aquesta finalitat perquè quedarien massa a prop d'habitatges i la llei no ho permet.
D'altra banda, el regidor ha dit que l'ampliació prevista del recinte al seu dia s'hauria d'actualitzar perquè segurament la ciutat no necessita tant d'espai com el previst el 2005, atès el nombre d'habitants així com l'augment de la incineració.
La manca d'espai per fer créixer el cementiri és una problemàtica recurrent a la capital berguedana. Serra ha reflexionat que fa quinze anys el POUM va fer «projeccions de futur que es van assemblar poc a la realitat». Ni de bon tros s'ha assolit el creixement previst i la població pràcticament s'ha estancat. L'any 2005, el cens de Berga era de 16.175 habitants. Avui, quinze anys més tard és només lleugerament superior: de 16.494. Ara, el consistori es planteja estudiar què es pot fer en aquest sector
Revisió pendent
Aquest març farà quinze anys que Berga va aprovar un nou POUM que substituïa l'anterior, que datava del 1986. Aquest és el llibre blanc de la planificació de cap on i com volia créixer la capital berguedana i quins serveis calien per atendre la seva població. En aquest temps gairebé no s'ha desenvolupat res del que s'hi preveia. El 2017 tocava revisar-lo però el govern no ho va fer perquè tenia massa fronts oberts en l'àmbit urbanístic i no podia assumir a curt termini un procés d'aquesta envergadura, tal com ja va informar aquest diari en el seu dia.
El planejament urbanístic en vigor va ser concebut en un moment de vaques grasses i en ple boom immobiliari i això va comportar una dinàmica aparentment imparable del creixement de la població que es van estroncar el 2008 amb l'esclat de la bombolla del totxo i de la crisi. Aleshores les previsions de creixement de població es van convertir en paper mullat. I els plans de millora urbana que preveia desenvolupar romanen majoritàriament intactes quinze anys més tard.
Ara, l'actual govern no descarta començar a posar les bases -d'acord amb la resta de grups municipals- per començar a parlar d'iniciar-ne la revisió, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme. «En algun moment o altre s'haurà de fer», ha dit el responsable municipal. «En aquest mandat m'agradaria parlar-ne» i buscar l'entesa amb els grups de l'oposició, de manera que es pogués completar aquesta feina en el proper mandat, 2023-2027.
