06 de juny de 2020
06.06.2020
Regió7

«Carina, obre els ulls»

Tres dels quatre membres de la família berguedana Riu-Suades han tingut la covid-19 i expliquen a Regió7 la seva dura experiència

05.06.2020 | 23:31
Personal sanitari atén la Carina

Esperaven el mes de març amb il·lusió. Per fi, després de dos mesos, la família berguedana dels Riu-Suades es retrobarien a Birmingham amb la petita de casa, que hi havia anat a fer pràctiques. L'anaven a buscar per tornar plegats cap a Berga. Ho tenien tot preparat, els bitllets comprats i les maletes gairebé fetes. No sabien que la covid-19 s'interposaria en el seu camí i els faria viure un dels pitjors moments de les seves vides. Han viscut un autèntic malson, del qual hi va haver moments que es pensaven que no es despertarien. Ara es recuperen de mica en mica, contents de poder-ho explicar i estar sans i estalvis, i junts de nou.

El periodista berguedà Fermí Riu (Puig-reig, 1967) i la seva dona, Carina Suades (Navàs, 1968), havien comprat els bitllets d'avió per anar a Birmingham el 16 de març. S'havien de trobar amb la seva filla, Marina Riu (Berga, 1996), que des del gener hi estava fent unes pràctiques de final del grau doble d'educació infantil i primària amb menció d'anglès que cursa a la UVic.

També havia de viatjar-hi l'àvia, Nati Puig (Montclar, 1943). «Havien de ser unes minivacances per recollir la Marina, endur-nos les seves coses del pis on s'estava i passar un dia visitant Londres, on anàvem en tren» explica Fermí Riu. I el 19 de març tornaven cap a Berga. Aquesta era la previsió. La realitat, però, en va ser una altra de ben diferent que no s'haurien imaginat mai.

El primer entrebanc el va tenir l'àvia Nati el 2 de març. Va ser a Peníscola, on havia viatjat amb l'Imserso. Es va trencar la tíbia i el peroné. La van haver de traslladar a l'hospital de Berga, on va romandre a la quarta planta del 3 al 5 de març. Tanmateix, el dia 7 hi va tornar a ingressar a causa d'una insuficiència respiratòria. Li van fer la prova i va donar positiu de covid-19. El dia 16 no podria viatjar a Birmingham. «Vam pensar que si ella no podia venir hi aniríem nosaltres», explica Riu. Però tampoc no va poder ser perquè ells també van contraure la malaltia. Va ser un xoc.

El periodista berguedà ja feia uns dies que estava refredat. Prenia antibiòtic. La seva dona tampoc no es trobava bé i havia anat al CAP de Berga i a l'hospital perquè s'ofegava. Tot i el pas del dies, el seu malestar no es va apaivagar, al contrari: l'ofec va augmentar, tenia dolor abdominal, febre alta i símptomes de pneumònia, recorda el seu metge de família, Carles Pedrol, que la va haver de visitar a casa. La va derivar a urgències de l'Hospital Sant Bernabé i també el seu marit , que va quedar ingressat a la segona planta. Era el 17 de març, en l'inici de la pandèmia i del seu viacrucis particular.

El mal estat de salut de Carina Suades va obligar a traslladar-la a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Hi va estar ingressada fins al 19 de maig, 64 dies dies, dels quals 45 dies va estar a l'UCI i d'aquests, 20 en coma induït, sedada. La seva vida ha estat en perill, però ella no en recorda res. De fet, ni recorda que el metge va anar casa seva, que hi va estar parlant, que la van dur a urgències del Sant Bernabé i d'allà en ambulància a Manresa. L'hi han explicat després. I ella somriu: «En dos mesos m'ha passat de tot».

El primer record que té és de quan la intentaven despertar a l'UCI. «Carina, obre els ulls, sentia que em deien, però em va costar molt despertar-me». Quan per fi ho va aconseguir va demanar «on soc?». Els primers dies no es podia moure i va haver de ser atesa per un fisioterapeuta per anar recuperant la mobilitat del cos. La van haver d'anar desconnectant gradualment del respirador assistit perquè els seus pulmons no tenien força. «Un dia una hora, l'altre 4 i així vam anar fent fins que vaig respirar sola 24 hores seguides». Li van haver de fer una traqueotomia perquè millorés la respiració. Ha passat dos mesos molt durs.

Tot aquest procés l'ha viscut sola. El seu home, el Fermí, era a 50 quilòmetres, ingressat a la segona planta de l'hospital de Berga i la seva mare, a la quarta i després també a la tercera. I la Marina, la filla del matrimoni, a Birmingham intentant tornar. «A casa només hi va quedar el gat», fa broma el periodista.

El telèfon va ser vital per parlar amb la mare i la filla, animar-se mútuament, per anul·lar bitllets, buscar un nou allotjament mentre la Marina no va aconseguir un vol per tornar a Barcelona amb l'ajuda de la universitat. Van ser uns dies durs, de molta angoixa i patiment, perquè l'estat de salut de la Carina no feia presagiar res bo. «Hi va haver moments que semblava que el carro aniria pel pedregar», diu ell, seriós. I és que la covid-19 «va ser molt ràpida, aquesta malaltia se't menja», afirma Riu. En 12 hores l'ofec que sentien cada cop era més gran. «La sensació que tens amb el virus és que te'n vas a l'altre barri», detalla.

Per a Carina Suades, el pitjor de la covid-19 és la solitud. «Això és el més dur que hi ha», malgrat que quan va poder es van comunicar per videoconferència, «però no és el mateix». Va poder tornar casa el 19 de maig, tot i que va tenir la mala sort de caure dos dies abans de rebre l'alta hospitalària. Ara es recupera. «No faig res i em canso», diu. La covid-19 li ha fet aflorar una malaltia neurològica latent i ara estan pendent de fer-se proves. El seu home també es troba més cansat del normal, però ha recuperat part dels 7 quilos que va perdre a l'hospital. I l'àvia Nati ha tornat a la seva rutina: pinta mandales i està en procés de deixar el caminador per caminar amb crosses. Adverteixen que la covid-19 «la pot agafar tothom» i recomanen que per evitar riscos cal complir les normes de profilaxi per evitar contagis.

El metge Carles Pedrol i la infermera Laura Vilardaga, els fan el control mèdic. Els escolten, parlen, riuen. I ells es mostren infinitament agraïts. «El tracte que hem rebut del CAP, de l'hospital de Berga, del de Sant Joan, de tothom, ha estat d'un 10, no podíem estar més ben cuidats». Destaquen molt «el sobreesforç» que han hagut de fer els professionals sanitaris: «Són uns àngels».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit