28 de desembre de 2020
28.12.2020
Regió7

«A Berga hi va haver molt poca resistència del front republicà»

L'historiador Josep Antoni Quevedo considera que la Guerra Civil no va impactar de forma notòria en els ajuntaments

27.12.2020 | 22:04
El ponent Josep Quevedo, a la dreta de la imatge

Josep Antoni Quevedo és un historiador, divulgador i arxiver nascut a Berga especialitzat en la Guerra Civil Espanyola. La major part de la seva documentació sobre aquest moment històric l'ha obtinguda a partir d'arxius de municipis espanyols.


Què el va portar a escriure aquest llibre?

La divulgació documental és fonamental. Volia que arribés a més persones.

Creu que és un tema del qual no hi ha suficient memòria al Berguedà?

La memòria actual és molt partidista, amb molt poca interpretació objectiva.

Com ha aconseguit la documentació per elaborar el llibre?

Vaig estar un any a Salamanca i molta documentació és d'allà. Per exemple, de l'arxiu de la Memòria Històrica de la Guerra Civil de Salamanca; de l'arxiu militar d'Àvila; de l'Arxiu de l'administració d'Alcalá de Henares i fons propis.

Quin era el dia a dia dels ajuntaments durant la guerra civil?

Es va intentar aplicar un consens. Els ajuntaments, en ser més propers al ciutadà, no van patir tantes tensions.

La majoria d'ajuntaments encara eren republicans, o algun ja estava alineat amb el bàndol nacional?

Eren republicans. Van descartar els partits i organitzacions enquadrades en l'anomenat Front d'Ordre, com la Lliga Catalana i Unió Democràtica de Catalunya. Els seus integrants, per sobreviure, es van afiliar a organitzacions republicanes.

Com va ser l'entrada de les tropes franquistes a Berga i al conjunt de la comarca? Va ser més o menys violenta que en altres punts de Catalunya?

Les unitats nacionalistes van entrar a la comarca del Berguedà des de dos punts. Pel nord, l'exèrcit d'Urgell, i pel sud, l'exèrcit colonial. L'exèrcit republicà va construir diverses línies de defensa amb l'objectiu de donar temps que la població que es retirava pogués arribar com més aviat millor a la frontera francesa. A la zona de Berga la resistència pràcticament va ser nul·la i, per tant, no hi va haver situacions gaire violentes.

Com definiria el clima que es va viure als ajuntaments en els primers anys de la postguerra?

Es va obrir un ventall de possibilitats per a la petita burgesia un cop el règim es va consolidar després de la Segona Guerra Mundial. La població es va resignar i es va adaptar a la nova situació política. El nacionalcatolicisme català es va veure molt afavorit pel règim de Franco.

Va ser important el moviment guerriller al Berguedà?

Sí, a l'interior del territori català hi havia la CNT, que es va ajuntar amb les Joventuts Llibertàries per organitzar un altre cop la lluita sindical. Eren els únics capaços de crear una logística consistent contra Franco.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook