Els alumnes i professors de l’Institut Serra de Noet de Berga han protestat aquest dimecres en una manifestació contra la perdúa d’una línia d’ESO de cara al curs 2021-2022. El centre defensa que «no som un número sinó persones», en relació a la designació de línies segons els preinscrits.

De les 90 places ofertes pel Serra de Noet, en la preinscripció només se’n van ocupar 49. En canvi, a l’institut Guillem de Berga, la xifra de preinscrits va superar les places ofertes. Davant d’aquesta circumstància, el Departament d’Educació ha decidit retirar una línia als primers i donar-la a l’altre centre.

Des de l’institut, a més lamenten que la Generalitat encara no hagi respost a les seves reivindicacions i que eviti comunicar-se per escrit. També demanen que se’ls inclogui en les taules de planificació per poder exposar la seva opinió. «Així es podria consensuar millor. Més diàleg i menys imposició», defensen fonts del centre públic, que recrimina a la Generalitat la reiteració en a comunicar les decisions oralment.

Precisament, en una de les primeres comunicacions a través d’aquesta fórmula, el Departament hauria assegurat que el centre «oferiria batxillerat i cicles formatius, en acabar la seva primera promoció quart d’ESO», segons el Serra de Noet. L’institut continua reclamant poder impartir estudis de Batxillerat, ja que considera que aquest factor ha estat determinant en el menor nombre d’inscrits respecte a l’institut Guillem de Berguedà.

L’acte que va protagonitzar ahir dimecres gairebé el conjunt d’alumnat i professorat de l’institut – tan sols faltaven algunes classes que tenien activitats programades- va tenir un fort component metafòric. Els manifestants, separats en cada un dels grups bombolla, van ensenyar uns folis amb números tatxats elegits a l’atzar per reivindicar que no siguin tractats com a simples números sinó com a persones.

D’altra banda, el Serra de Noet també demana la col·laboració de l’Ajuntament en el manifest llegit en l’acte d’aquest dimecres i considera que amb l’equitat de línies d’ESO «els dos centres públics hi sortirien guanyant».

El centre va substituir fa just dos anys els barracons per unes noves i més amplies instal·lacions. En aquest sentit, considera que s’estan desaprofitant i recorda que la Generalitat va realitzar-hi una inversió de 4,5 milions d’euros. A més, defensa que és «un cas greu de malbaratament de fons i recursos públics» tenint en compte que els costos de manteniment de l’edifici, sufragats pel Departament d’Educació, són de 120.000 euros independentment de l’ús que se’n realitzi.

L’institut també lamenta que la Generalitat «ha perdut l’oportunitat de reduir les ràtios fent un repartiment equitatiu d’alumnes entre els espais de la seva titularitat, millorant així la qualitat de l’educació pública, en l’àmbit pedagògic i en la salut pública».