«Treballem per convertir-nos en un hospital que impulsi la recerca i la docència a Berga»

Vostè va entrar el mes de desembre, quins canvis o reestructuracions ha patit l’hospital des de llavors?

Hi havia gent amb moltes ganes i il·lusió, però també hi havia unes inèrcies de treball una mica enquistades. Jo vaig entrar amb un projecte de llarg recorregut, i això suposa que els canvis són força lents. Algunes coses ja són visibles, com endreçar l’hospital de dia, i la més important, obrir una planta addicional. Però hi haurà més canvis que es veuran reflectits en un mitjà o llarg termini. Forma part d’una renovació integral de com atenem les persones, i de com modernitzem les infraestructures. Volem que aquest hospital es transformi en totes les seves línies, i que d’aquí a uns anys la gent percebi que és completament diferent.

Quins mecanismes van entrar en funcionament en relació amb la covid-19?

Vam poder aplicar decisions que havíem inventat a la primera onada, i fer-ho d’una manera més planificada. I vam haver de modular l’activitat quirúrgica pel volum de pacients, però la capacitat assistencial la teníem. Però els professionals han fet un gran esforç, i ja pràcticament hem recuperat l’activitat que vam perdre durant aquelles tres setmanes.

Va ser més dura la tercera onada que la segona?

En la segona encara no hi era, però la tercera va ser molt dura perquè en molts hospitals de l’entorn estàvem plens. La diferència és que en la primera onada només hi havia malalts de covid, i en la tercera els pacients també tenien infarts, ictus i altres malalties. Per això insistim perquè la gent prengui mesures i no es relaxi. Tan aviat com tinguem controlat la covid ens podrem dedicar a la resta de malalties i reduir les llistes d’espera.

Com valoreu la iniciativa d’establir un protocol d’accés a l’hospital en funció de l’afectació de la pandèmia?

Aquesta és una de les coses que vam aprendre amb les onades. Entre la segona i la tercera es va començar a treballar, i quan vaig arribar aquí va ser de les primeres coses que vaig demanar. Tenir un protocol d’accessibilitat és bàsic per tenir una normativa en la qual regir-nos i cenyir-nos. No volem vetar l’entrada d’acompanyants, sinó protegir els pacients i professionals. Ens hem emmirallat en altres institucions que ja el tenien treballat, i hem establert un paràmetre objectiu com el d’afectació de covid a la comunicat. És un dels punts més desagradables en l’atenció als malalts perquè una part de la seva cura va lligada a que estiguin acompanyats. Hem intentat fer pedagogia, i tot i així ha costat molt. Però el 90-95% de la gent ho ha respectat molt bé.

És a dir, el de l’afectació és l’únic indicador? El protocol no es pot adaptar, per exemple, a la situació actual, en què una part important de la gent més propensa a patir una malaltia greu ja està vacunada?

Aquests paràmetres s’hauran de tenir en compte en un futur. En aquests moments, molts dels visitants i acompanyants no són d’aquest perfil de vacunats. La majoria són gent jove que no es troba en aquestes franges.

Sovint, han de traslladar malalts greus a altres centres. És un problema que l’hospital no disposi d’una unitat de crítics?

Durant l’estiu es van dissenyar uns circuits, en què els hospitals ens alineem amb la carretera. Nosaltres som l’eix de la C-16. Quan un malalt se’ns complica, donem l’alerta i el SEM decideix on es trasllada. Nosaltres hem d’atendre molt bé els nostres malalts, però els greus els hem de traslladar. No tenim la tecnologia ni l’expertesa.

Recentment, han estat reconeguts com el millor hospital bàsic comarcal. És la base per poder continuar avançant?

Evidentment. Jo vaig arribar aquí convençuda que es fa bé la feina, i hi ha bons professionals. El problema és que això a vegades no surt a la llum, perquè no hi ha temps de publicitar-ho. En altres hospitals hi ha grans equips de comunicació, aquí això no hi és. Els petits reconeixements ens empenyen perquè siguem més curosos a fer-ho més bé, i ens estimulen. És important que la gent sàpiga que en un hospital comarcal es fa molt bona feina.

També van ser reconeguts pel diagnòstic dels aparells circulatori i respiratori. Fins a quin punt és important el reconeixement en aquest àmbit?

És una comparativa de processos clínics de tots els hospitals d’Espanya. Valora que l’atenció d’una malaltia respiratòria o d’insuficiència cardíaca s’adeqüi a les guies nacionals i internacionals, i tingui uns bons resultats. Poder estar en aquesta lliga és molt important per dir que els processos s’estan fent bé.

En quins aspectes l’hospital encara necessita continuar millorant?

La tècnica ens ha d’ajudar molt. Alguns processos que ara es fan manuals seran molt més simples. Hem d’anar canviant l’atenció en la gestació, el part i el postpart, i que l’atenció a la dona sigui molt més integral. En l’àmbit quirúrgic encara tenim moltes àrees de millora. Volem que quan un pacient sigui derivat a l’hospital pel seu metge de capçalera tingui la confiança que tindrà una bona resposta com si fos enviat a Manresa o Barcelona. I ara estem treballant per transformar-nos en un hospital docent. Volem impulsar la recerca i la docència. És un element de molt valor.

S’ha de modernitzar l’hospital?

Sí, si vens per una visita, t’atenen, t’apunten el nom, i et criden. En la majoria d’hospitals, poses la teva targeta sanitària, i a partir del codi de barres es transfereixen automàticament les dades. Això estalvia una feina absurda, amb molt poc valor, i també fa que les teves dades siguin segures. En les constants clíniques és el mateix. Quan et passen a recollir la pressió, ho apunten manualment i després ho passen a l’ordinador. Si aconseguim la tecnificació, i es passa automàticament des de l’aparell a l’ordinador, no correm el risc d’equivocar-nos.

En quin punt es troben les noves urgències?

Ja estan encarrilades, ara estem treballant en els plànols. Preveiem que estiguin acabades durant el primer trimestre del 2022.