«Fa més de 400 anys ja es controlava el poder públic al país»

Fa 400 anys hi havia més corrupció que ara?

És complicat fer comparacions entre èpoques històriques perquè el sistema polític del segle XVII i l’actual no tenen res a veure. Si volgués ser polèmic, diria que sempre és la mateixa, però em ronda una idea pel cap, que encara s’ha de demostrar, i és que sempre n’hi ha, però el que fa que en alguns moments es parli més sobre el tema és que hi hagi un interès per usar les acusacions de corrupció amb finalitats polítiques. El problema de l’historiador és que a l’hora de consultar documents de fa 400 anys veu pràctiques que avui dia tothom diria que són corrupció o clientelisme i que llavors no estaven mal vistes, i això s’ha de deixar clar a l’hora de fer recerca.

En tot cas, en els seus articles defensa que, contràriament al que molts pensen, fa quatre segles hi havia mecanismes que fiscalitzaven els poders i no tot estava sotmès al rei o a la noblesa a Catalunya.

En el llibre i en molts dels articles que he escrit parlo de les Visites del General, que era una institució que controlava l’acció dels oficials públics. Hi havia casos interessants, i és que fins i tot es podia denunciar anònimament i un equip de juristes ja buscaven possibles testimonis i fons documentals que ho demostressin. No només es fiscalitzaven els oficials del rei, sinó també els oficials de l’antiga Generalitat, i els de la ciutat de Barcelona.

És massa agosarat dir que amb la Visita del General hi ha l’inici, encara que incipient, d’una separació de poders a Catalunya?

És massa agosarat. La Generalitat tenia atribucions judicials pel que fa a la recaptació d’impostos, perquè era l’autoritat fiscal més important de Catalunya, fins i tot molt més que la del rei, i podia jutjar persones que defraudaven els drets de la Generalitat. Però qui era diputat local en un determinat lloc era el senyor que feia la denúncia, jutjava l’acusat, emetia sentència i la feia complir. Per tant, no hi havia cap mena de garantia processal des del punt vista modern.

Sí que afirma, en les seves recerques, que la institució de la Visita del General demostra que hi ha diferències legislatives i de fiscalització del poder entre la corona catalanoaragonesa i la castellana, i aquí hi havia la vista fixada en els mecanismes d’altres punts de l’Europa mediterrània.

Sobretot perquè la gran diferència entre Catalunya i Castella és el pes que hi té la monarquia. En el cas català, i anant a l’època baixmedieval, el rei ha de finançar empreses bèl·liques cada dos per tres i acaba alienant parcel·les de poder seves a favor de les Corts i la Generalitat, i això fa que vagi creixent i tingui més poder. Així que a Catalunya no hi ha cap poder polític predominant, fins al punt que a les ciutats catalanes els consells municipals no tenen cap supervisor reial.

Hi havia tota una polèmica entre aquesta institució de control, de la Visita del General, i les galeres. Què va passar?

L’any 1599 les Corts Catalanes aproven la creació d’una esquadra de galeres per patrullar les costes catalanes, ja que hi ha un clam popular arran dels casos de pirates atacant la població. Com que el rei no té ni un duro acaba pactant que la Generalitat financi el projecte mentre que la monarquia hi posa l’autoritat militar. S’han de comprar quatre galeres, cosa que no s’acaba fent fins deu anys després per falta de previsió en els ingressos, i com que la meitat de l’administració de les galeres està en poder de la Generalitat, la Visita del General acaba aixecant tot d’irregularitats bestials en l’administració del projecte. Al final, les galeres acaben el 1623 capturades pels corsaris de Barveria. I és que no hi havia diners per mantenir-les actives, així que les acaba llogant a mercaders de Barcelona, que les utilitzen com a vaixells de càrrega. En un d’aquests viatges les sobrecarreguen i, quan estan tornat de Marsella, els pirates els ataquen.

Què fa a Alemanya un historiador que té Catalunya com a camp d’estudi?

És molt senzill. Quan algú acaba el doctorat el camí habitual és obtenir una beca postdoctoral, preferiblement a l’estranger, i a Alemanya em van acceptar. Amb la beca que tinc actualment em permeten fer qualsevol tipus d’estudi, sobre Catalunya o el que sigui, mentre la idea sigui bona.

Vostè treballa en el departament d’Història d’Espanya i Amèrica Llatina d’una universitat de Munic. A fora de Catalunya la realitat històrica del país encara és desconeguda?

Ara no tant. Fa tot just vint anys es fan recerques sobre Catalunya en anglès i, per tant, poden ser llegides per historiadors d’altres països. Si faig un article en català, no el llegiran, i quan algú va a un congrés internacional per parlar d’aquests temes i explica la seva recerca en anglès la gent es posa molt contenta perquè està fins als nassos d’escoltar sempre al mateix. Potser són temes molt habituals a Catalunya, però que quan s’expliquen a un públic anglosaxó aquest ho veu nou i s’entusiasma perquè n’hi ha que hi veu la possibilitat de col·laborar-hi i de comparar estudis.

A fora de Catalunya hi ha més interès en els darrers anys per la història del país?

Sí, i suposo que el procés hi ha jugat a favor. No és que estiguin interessats especialment en la història de Catalunya, sinó en temes nous. Fins fa vint anys, la història del país passava desapercebuda perquè no es feien recerques en anglès, i aquesta és la clau. Fa dies va sortir a El País un article en què els espanyols estaven esparverats perquè el 91% del que s’escriu en el món acadèmic és en anglès, però és que si no es fa servir la llengua franca internacional només et llegiran els quatre de casa.

En què consisteix la vida d’algú que fa recerca històrica com vostè?

Em passo les vuit hores transcrivint documents d’arxiu, llegint literatura primària o bibliografia. Al començament d’any m’organitzo i deixo apuntat els articles que vull fer i les temàtiques.

En quines temàtiques està immers ara?

L’objectiu del projecte de la beca és reconstruir la idea de corrupció dels catalans de l’època baixmedieval i moderna. Abans de la Visita del General ja hi ha un mecanisme al segle XV, que és el moment clau del dret històric de Catalunya perquè entre el 1350 i 1450 és quan es constitueixen el gruix de les institucions i les pràctiques de la societat que es desenvoluparan a l’època moderna i que quedaran decapitades amb el decret de Nova Planta.

Etapa, aquesta de la baixmedieval, en què es crea una consciència de poble a Catalunya.

Sí, però tot és més complex, perquè tot i haver-hi pobles i comunitats polítiques i consciència d’un fet diferencial, no té res a veure amb el nacionalisme de l’estat nació. No soc expert en aquest camp, però penso que moltes recerques sobre la temàtica s’haurien d’haver fet millor. Tots els treballs, crec, s’han deixat un cosa fonamental, i és que durant les Corts Catalanes hi ha les peticions de gent que no ha nascut a Catalunya i vol naturalitzar-se com a catalans perquè això els permet accedir a drets polítics. I això no s’ha estudiat. Tampoc s’ha aprofundit en els tractats fronterers amb els altres regnes, els d’Aragó i el de València. Aquesta gent té clar on comença i acaba Catalunya i on comença i acaba Aragó, i això també és un element de reafirmació, encara que no es trobi en l’àmbit discursiu, de què és i no és Catalunya, podria ser molt interessant indagar-ho.