L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, i la regidora de Patum, Roser Valverde, es van reunir aquesta setmana amb Sara González de l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya i Cristina Lafuente de la Subdirecció General de Gestió i Coordinació de Béns Culturals, dues subdireccions de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esport. La trobada es va produïr en el Congrés de Patrimoni Immaterial d’Elx i va consistir en una reunió tècnica per exposar les necessitats de La Patum, establir vincles i rebre assessorament sobre les convocatòries i línies de subvenció que ofereix el ministeri en l’àmbit del patrimoni cultural.
La Patum de Berga va participar en la 5a edició del Congrés Internacional de Patrimoni Cultural de la Humanitat celebrat a Elx, del 27 al 29 d’octubre. La ciutat del País Valencià i capital de la comarca del Baix Vinalopó va acollir l’esdeveniment amb motiu del vintè aniversari de la proclamació del Misteri d’Elx com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
El congrés organitzat per la Càtedra del Misteri d’Elx, en col·laboració amb el Patronat del Misteri d’Elx i altres institucions va consistir en unes jornades que van servir per posar en comú diverses experiències, així com per conèixer les perspectives actuals i reptes de futur sobre la conservació del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI). El Misteri d’Elx, les Falles de València, La Patum de Berga, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les tamborades d’Alzira i l’Alcora, la tècnica constructiva de la pedra seca o el flamenc van ser algunes de les manifestacions representades en aquestes jornades.
Els reptes de La Patum del futur
La primera tinenta d’alcaldia i regidora de Patum, Roser Valverde, va representar la festa berguedana fent una ponència sobre els reptes i objectius per fer créixer i dignificar les festes del Corpus. En la seva intervenció, Valverde va exposar les principals mancances que presenta la festa i va reivindicar la necessitat de disposar de finançament públic estable i la capacitat d’atraure capital privat.
La regidora també va fer referència a la conservació dels elements patrimonials i el projecte de l’espai museístic, la importància de desestacionalitzar la festa per generar continguts i activitats més enllà dels dies de celebració del Corpus i per eixamplar el sentiment patumaire fent que sigui un element de dinamització social i col·lectiu. Per últim, l'edil va recordat l’aposta per fer que La Patum sigui una festa de qualitat a través d’iniciatives per promoure el consum responsable de begudes alcohòliques i l’eradicació de les violències sexistes.
Intercanvi d’experiències
La delegació berguedana al congrés va establir vincles amb altres festes per compartir experiències i conèixer diferents models de gestió de les manifestacions del Patrimoni Cultural Immaterial. Per exemple, els representants de La Patum van mantenir una trobada amb membres del Patronat del Misteri d’Elx per conèixer les singularitats de la primera manifestació festiva de l’estat espanyol que va ser reconeguda com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
En aquesta reunió es va parlar sobre la llei específica per a la protecció de la festa del Misteri d’Elx, els organismes encarregats de la gestió i el manteniment de la celebració, el model de finançament, etc. La trobada va comptar amb la participació de Francisco Borja, president de la Junta Rectora del Patronat del Misteri d’Elx; Hèctor Càmara, president de la Comissió de Representacions del Misteri d’Elx i María Gertrudis Jaén, presidenta de la Comissió de Salvaguarda del Misteri d’Elx.
Sinergies amb altres festes
La participació de La Patum al congrés d’Elx es va completar amb una visita institucional de l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, i la regidora de Patum, Roser Valverde, a l’Ajuntament de València. Els representants municipals es van reunir amb el regidor delegat de Festes, Innovació i Gestió del Coneixement i Relacions amb els Mitjans, Carlos Galiana, amb l’objectiu de conèixer l’organització i el desenvolupament de les Falles, així com per establir sinergies i fer front comú amb altres festes que són Patrimoni de la Humanitat per aconseguir suport i finançament estable per part de les administracions públiques que permeti la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
