19 de maig de 2019
19.05.2019

Les ciutats perden confort climątic

L'Agčncia Estatal de Meteorologia alerta que 32 milions de ciutadans espanyols ja pateixen directament els efectes de l'escalfament global

19.05.2019 | 00:38
Dues persones es refresquen en una font

Alerta ambiental? «Illes de calor» o «nits tropicals» són conceptes que fins fa poc s'associaven a zones del Carib o a l'Àfrica tropical, però l'escalfament s'està globalitzant. Un informe de l'Agència Estatal de Meteorologia alerta de la pèrdua de confort climàtic a les ciutats espanyoles, en les quals 32 milions d'habitants ja pateixen el rigor dels canvis del clima.

Un informe de l'Agència Estatal de Meteorologia sobre els efectes que comença a tenir el canvi climàtic en el confort dels ciutadans espanyols revela que, dels 58 observatoris analitzats, en 37 es registren des del 2011 temperatures mitjanes anuals que són un 20% més càlides des que se'n tenen dades, en concret des del 1960. Segons aquest estudi i després d'analitzar les dades concretes de Múrcia, Madrid i Terol, amb anys molt càlids entre 2011 i 2018, es conclou que 32 milions d'espanyols ja s'estan veient afectats pel canvi climàtic, amb una acumulació d'anys molt calorosos en l'última dècada, allargament dels estius i augment de les nits anomenades «tropicals».

Es tracta d'un avanç continuat del que el climatòleg Jorge Olcina, director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant, anomena «pèrdua del confort climàtic» a les ciutats, un fenomen que es dona a tot Espanya, però especialment al sud i a la franja mediterrània. És un impacte provocat per l'alta humitat relativa de l'aire, amb nits marcades per la xafogor, onades de calor i pluges torrencials de curta intensitat, però devastadores. Aquestes precipitacions, a més, descarreguen sovint sobre zones inundables avui ocupades per urbanitzacions, a causa de l'intens procés urbanitzador que ha patit Espanya en els últims trenta anys.

La temperatura de la Mediterrània augmenta a raó de 0,34º per dècada des de principi dels anys 80. Així ho demostren les dades d'evolució diària de la Mediterrània des del 1982 fins al 2018 proporcionades pel CEAM (Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani).

Una Mediterrània cada vegada més càlida repercuteix en les seves regions costaneres, on augmenta el nombre de nits «tropicals», que són aquelles en què la temperatura mínima supera o iguala els 20º. Això és el que s'infereix en comparar el nombre mitjà de dies amb temperatures mínimes iguals o superiors a 20º del període 1971-2000 amb les de 1981-2010. A la regió mediterrània (especialment a la façana oriental i arxipèlag balear) s'amplia notablement l'àrea, amb més de 60 nits tropicals, segons el balanç de l'Agència Estatal de Meteorologia.

El fenomen «illa de calor» es defineix com una anomalia tèrmica positiva al centre de les ciutats en comparació de la perifèria. Provoca un plus tèrmic nocturn que eleva les temperatures mínimes, de forma especialment rellevant durant les onades de calor, que afecta el confort i comporta efectes negatius per a la salut, en particular per als grups de risc que viuen en grans urbs. A causa del canvi climàtic creixent, l'efecte de l'«illa de calor» es veu amplificat, com es pot comprovar en analitzar, per exemple, l'evolució de nits càlides a Madrid, que passen de ser de menys de deu entre 1971-2000 a més de vint entre 1981-2010.

Les grans ciutats i la costa mediterrània són entorns especialment vulnerables al canvi climàtic. L'augment del nombre de nits tropicals a Alacant (atribuïdes a la retroalimentació de l'escalfament mediterrani) i l'esmentat a Madrid (retroalimentació de l'efecte «illa de calor») són clars exemples d'aquesta casuística.

Més calor, més morts

Els fenòmens derivats de la transformació del clima incideixen també sobre la salut, com s'aprecia amb l'augment de la freqüència de les onades de calor i de fred. En observar la seva evolució temporal, si bé els episodis de fred disminueixen, les onades de calor tendeixen a concentrar-se en els últims anys, i cada vegada amb una durada més llarga. Aquest fet és particularment rellevant, ja que hi ha una elevada correlació entre les temperatures màximes i la mortalitat. A partir d'un determinat llindar de temperatura màxima, les morts augmenten de manera notable.

Segons dades del ministeri de Sanitat, entre el 2006 i el 2017 van morir 83 persones per cop de calor, però entre el 2004 i el 2016 la xifra de morts per exposició a la calor excessiva ja va ser de 446 persones.

Tot i el negacionisme que encara mantenen alguns sectors socials respecte al canvi climàtic, i entre la lentitud dels polítics a l'hora d'adoptar mesures, la veritat és que els estius seran cada vegada menys confortables, menys atractius, i menys segurs. Per aquest motiu molts experts aconsellen als ajuntaments incorporar en les seves normatives urbanístiques mesures per fer les ciutats més confortables des del punt de vista climàtic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notķcies relacionades